Poster de "Lucrècia Borja, L'amant del diable" (Lucrezia Borgia, l’amante del diavolo) (1968, Itàlia / Àustria)
<p title="Poster de Lucrècia Borja, L'amant del diable (Lucrezia Borgia, l’amante del diavolo) (1968, Itàlia / Àustria)" class="issn">Poster de <em>Lucrècia Borja, L'amant del diable</em> (Lucrezia Borgia, l’amante del diavolo) (Itàlia / Àustria, 1968)</p>

Filmografia Borja

Catàleg de pel·lícules des de 1908

Josepa Cortés

Alexandre VI i, sobretot, els seus fills Cèsar i Lucrècia es convertiren en matèria cinematogràfica des del mateix moment en què les pel·lícules deixaren de ser reportatges documentals i passaren a constituir un espectacle popular on s’exposava una història. En efecte, el primer film on es dramatitza la vida de la família Borja, concretament la de Cèsar, data del 1908, i entre aquest any i 1929, moment de la introducció del so, s’arribaren a produir setze pel·lícules, algunes de les quals s’han perdut o sols es conserven alguns fotogrames. Però en total la filmografia Borja ha produït uns 40 films comercials, sense comptar la vintena llarga de sèries de televisió i enregistraments operístics, i recorre l’ampla cronologia de l’existència del cinematògraf.

Des de les primeres filmacions, de caire teatral i de curta durada, fins a les darreres produccions, la diversitat de gèneres i modes estètiques ha quedat plasmada en les obres sobre els Borja: l’expressionisme en Der Fürst: Lukrezia Borgias Tod de Friedrich Wilhelm Murnau, la visió èpica de la Lucrèce Borgia d’Abel Gance o l’erotisme de la majoria de produccions a partir dels anys 60, centrades en la pretesa nimfomania de Lucrècia, fins a les pel·lícules X com The Castle of Lucretia (1996) de Nicholas Moore i Joe d’Amato. Els films, basats en obres literàries com el poema de lord Byron, obres de teatre com les de Víctor Hugo o la d’Oskar Panizza, o la novel·la de Samuel Shellabarger, o en guions escrits expressament, destaquen la violència i la hipersexualitat atribuïda a la família. En definitiva, la visió cinematogràfica dels Borja es recrea amb fruïció en els tòpics i en la “llegenda negra” del llinatge.

Alexander VI and, even more so, his children Lucrècia and Cèsar drew the attention of film-makers right from the time when cinema ceased to be documentary reportage and became a popular spectacle based on the telling of a story. Indeed, the first film to dramatize the life of the Borgia family, specifically that of Cèsar, dates from 1908, and from that year to 1929, when sound came in, as many as 16 films were produced, some of which have been lost or are preserved only in a few stills. In total, though, the cinematographic repertoire on the Borgias comprises 40 commercial items, not including more than a score of television series and operatic recordings. The full set spans the entire period of the existence of cinema. From the earliest productions, short pieces that were theatrical in nature, through to the grand-scale undertaking of the director Neil Jordan currently being filmed, a wide diversity of modes and styles has found expression in works on the Borgias: expressionism in Der Fürst: Lukrezia Borgias Tod by Friedrich Wilhelm Murnau, the epic vision of Abel Gance’s Lucrèce Borgia or the eroticism of the majority of productions made since the 1960s, centred on the supposed nymphomania of Lucrècia, through to X-rated films like The Castle of Lucretia (1996) by Nicholas Moore and Joe d’Amato. Films based on literary works, be they Lord Byron’s poem, theatrical works like the plays by Victor Hugo or Oskar Panizza, or the novel of Samuel Shellabarger, or those with specially written screenplay, all have emphasized the violence and hypersexuality attributed to the family. In sum, the cinematographical image of the Borgias revels in the clichés and in the “black legend” surrounding the lineage. [English version, by Alan Yates]

Catàleg

Una versió corregida i actualitzada del catàleg a: Josepa Cortés, “La imatge dels Borja al cinema”, Revista Borja. Revista de l’IIEB, 5 (2015-2016).

Cesar Borgia (Dinamarca: 1908), de Viggo Larsen.

2 cesareborg01Blanc i negre. Muda.
Intèrprets: Viggo Larsen; Oda Alstrup; Margrete Jespersen.
Guió: Viggo Larsen i Ole Olsen.
Fotografia: Axel Graatkjär.

Lucrèce Borgia (França: 1909), d’Albert Capellani.
Blanc i negre. Muda.
Lucrezia Borgia (Itàlia: 1910), d’Ugo Falena i Mario Caserini.

1 Lucrezia Borgia 1912Drama històric. Blanc i negre. Muda. 27 min.
Intèrprets: Vittoria Lepanto: Lucrècia; Achille Vitti: Cèsar; Gustavo Serena: Maffio Riari; Giovanni Pezzinga: Alfonso d’Este; Francesca Bertini; Maria Caserini; Maria Jacobini.

La cena dei Borgia (Itàlia: 1911), de Giuseppe de Liguoro.
Blanc i negre. Muda.
Lucrezia Borgia (Itàlia: 1912), de Gerolamo Lo Savio.
Blanc i negre. Muda.
Cesare Borgia (Itàlia-França: 1912).

Pathécolor. Muda.
Intèrprets: Giovanni Pezzinga: Cèsar; Vittorio Rossi Pianelli: Roderic de Borja / papa Alexandre VI; Maria Jacobini: Sancia; Ubaldo Pittei: Joan de Borja; Francesca Bertini.
Productor: Film d’Arte Italiana (Roma) i S.A. Pathé Frères (París).

The eternal sin (USA: 1917), de Herbert Brenon.

Versió UK: Lucretia Borgia ; també coneguda com The queen mother .

Drama. Blanc i negre. Muda. 75 min.
Intèrprets: Florence Reed: Lucrècia; William E. Stay: el duc de Ferrara; Stephen Grattan: Cèsar; Richard Barthelmess: Gennaro; Alex Shannon: Rustighello; A.G. Parker: Maffio; M.J. Briggs: Astolfo; Edward Thorne: Jeppo; Elmer Patterson: Liverretto; Anthony Merlow: Petrucci; Henry Armeta: el bufó; William Welsh: Gubetta; Juliet Brenon: Blanca; Jane Fearnley: princesa Negroni; Henrietta Gilbert: Fiametta.
Productor: Brenon i Lewis J. Selznick.
Guió: Herbert Brenon i George Edwardes-Hall. Basat en l’obra de teatre de Victor Hugo.
Fotografia: David Calcagni i J. Roy Hunt.
Muntatge: James C. McKay.

Lucrezia Borgia (Itàlia: 1919), d’Augusto Genina.
Blanc i negre. Muda.
Cesare Borgia (Itàlia: 1920), de Guazzoni.
Blanc i negre. Muda.
I Borgia (Itàlia: 1920), de Luigi Sapelli (Caramba).

Versió alemanya: Die Macht der Borgia ; versió UK: The power of the Borgias; versió brasilera: Os Borgias .

Blanc i negre. Muda.
Interprets: Irene-Saffo Momo; Enrico Piancentini; Eugenio Giraldoni; Carmen di San Giusta.
Productor: Medusa Film (Roma).
Direcció de Fotografia: Carlo Montuori.

Baby... e Lucrezia Borgia (Itàlia: 1920), de Carlo A. Zambonelli.
Curt d’animació. Blanc i negre. Muda.
Satanas (Alemanya: 1920), de Friedrich Wilhelm Murnau.

Cartell de la pel·lículaUn film en tres episodis: Der Tyran: eine Tragödie aus der Pharaonenzeit. Der Fürst: Lucrezia Borgias Tod. Der Diktator: der Sturz eines Volkstribuns.
Intèrprets: Conrad Veidt: Gubetta / Diable; Else Berna: Lucrècia; Kurt Ehrle: Genaro; Jaro Fürth: Rustinghella; Ernst Stahl-Nachbaur: Alfonso d’Este.
Productor: Viktoria-Film (Berlín).
Guió: Robert Wiene.
Direcció de Fotografia: Karl W. Freund.
Decorats: Ernst Stern.

Der Ring des Cesare Borgia (Àustria-Hongria: 1921).
Productor: Filmag (Viena).
Lucrezia Borgia (Alemanya: 1922), de Richard Oswald.

Versió anglesa: Lucretia Borgia (1928).

35mm. Blanc i negre. Muda. 74 min.
Intèrprets: Liane Haid: Lucrècia; Conrad Veidt: Cèsar; Lothar Müthel: Joan Borja; Albert Bassermann: Roderic de Borja, papa Alexandre VI; Heinrich George: Sebastiano; Adolf Edgar Licho: Lodovico; Paul Wegener: Micheletto; Käte Waldeck-Oswald: Naomi; Alphons Fryland: Alfons d’Aragó; Alexander Granach: un presoner; Wilhelm Dieterle: Giovanni Sforza, senyor de Pesaro; Anita Berber: comtessa Giulia Orsini; Lyda Salmonova: Diabola, domadora de feres; Mary Douce: Florentina; Max Pohl: armer; Viktoria Strauss (Rosaura); Wilhelm Diegelmann.
Productor: Richard Oswald per Film AG (Berlín).
Ajudant de direcció: Karl Freund.
Càmera: Karl Freund, Karl Vass i Carl Drews.
Ajudant de Càmera: Robert Baberske.
Guió: Richard Oswald.
Direcció de Fotografia: Alfred Kern.
Decorats: Robert Neppach i Botho Höfer.
Vestuari: Robert Neppach.
Estudis: UFA (Berlín).
Distribució: Hugo Engel / Universum-Film-Verleih GmbH, Berlín.

Lucrezia Borgia, or Plaything of power (UK: 1923), d’Edwin Greenwood.

Drama. Blanc i negre. Muda. 22 min.
Intèrprets: Nina Vanna: Lucrècia; Russell Thorndike: Cèsar.
Productor: British & Colonial Kinematograph Company.
Guió: Eliot Stannard.
Distribució: Regent.

Don Juan (USA: 1926), d’Alan Crosland.

3 dongiovlucrez01Versió italiana: Don Giovanni e Lucrezia Borgia; versió alemanya: Don Juan, der grosse Liebhaber.

Aventures. Muda. Blanc i negre. 126 min.
Intèrprets: John Barrymore: Don Juan de Marana / Don José de Marana; Mary Astor: Adriana della Varnese; Warner Oland: Cèsar; Jane Winton: Donya Isabel; John Roche: Leandro; Myrna Loy: Mai, dama de companyia; Montagu Love: comte Giano Donati; Josef Swickard: duc della Varnese; Willard Louis: Pedrillo; Estelle Taylor: Lucrècia; Nigel de Brulier: marqués Rinaldo; Hedda Hopper: marquesa Rinaldo; June Marlowe: Trusia; John George: geperut; Helene Costello: una assassina; Lionel Braham: duc Margoni; Phyllis Haver: Imperia; Philippe de Lacy: Don Juan als 10 anys; Yvonne Day: Don Juan als 5 anys.
Productor: Warner Brothers Pictures Inc. (Nova York).
Guió: Bess Meredith, Walter Anthony i Maude Fulton. Basat en el poema èpic de George Gordon, lord Byron.
Fotografia: Byron Haskin.
Música: William Axt i David Mendoza.
Sincronització del so: Vitaphone.
Muntatge: Eraldo da Roma i Harold McCord.

Lucrèce Borgia (França: 1935), d’Abel Gance.

4 lucrece11909Versió italiana: Cesare e Lucrezia Borgia; versió espanyola: Lucrecia Borgia; versió USA: Lucrezia Borgia (1937).

Drama històric. Blanc i negre. 95 min. 35 mm. So: Mono.
Intèrprets: Edwige Feuillère: Lucrècia; Gabriel Gabrio: Cèsar; Roger Karl: Roderic de Borja, papa Alexandre VI; Maurice Escande: Joan Borja, duc de Gandia; Jacques Dumesnil: Giannino Sforza, duc de Milà; Aimé Clariond: Niccolò Machiavelli; Daniel Mendaille: Micheletto, cap dels escuders; Josette Day: Sancia, dama de companyia de Lucrècia; René Bergeron: Pietro; Marcel Chabrier: un monjo; Dora Doll: La Vespa; Ivonne Drines: Fiammetta; Louis Eymond: Mario, capità; Jean Fay: Tybald; Janine Fromelin: La Malesta; Philippe Hériat: Filippo, escultor; Max Michel: Alfons d’Aragó; Gaston Modot: Fracassa; Perdoux: Carlo; Prieur: baró de Vilanova; Antonin Artaud: Savonarola.
Productor: Henri E. Ullmann per la Ulman Atlas.
Guió: Abel Gance, Léopold Marchand i Henri Vendresse.
Direcció de Fotografia: Roger Hubert i Boris Kaufman.
Muntatge: Roger Spiri Mercanton.
Música: Marcel Lattès.
Decorats: Henry Ménessier i René Renoux.
Distribució: European Film Exchange, Héraut Film, Image Entertainment Inc., Les Studios Paramount de Saint-Maurice.

Condottieri (Alemanya-Itàlia: 1937), de Luigi Trenker i Werner Kingler.

Versió anglesa: The Knights.

Blanc i negre. 88 min.
Intèrprets: Carla Sveva: Maria Salviati; Ethel Maggi: Caterina Sforza; Luigi Trenker: Giovanni de Medici; Laura Nucci: Tullia delle Grazie; Loris Gizzi: Malatesta; Carlo Tamberlani: duc d’Urbino; Gino Viotti: Roderic de Borja, papa Alexandre VI; Mario Ferrari: Cèsar; Giuseppe Addobbati: duc d’Imola, marit de Caterina Sforza.
Productor: ENIC.
Direcció de producció: Nino Ottavi.
Ajudant de direcció: Giacomo Gentiluomo i Anton Giulio Majano.
Guió: Luigi Trenker i Kurt Renser.
Direcció de Fotografia: Carlo Montuori i Albert Benitz.
Muntatge: Giorgio C. Simonelli.
So: Hans Bitman.

Lucrezia Borgia (Itàlia: 1940), de Hans Hinrich.

Blanc i negre. So: Mono. 76 min.
Intèrprets: Carlo Ninchi: Ranuccio; Isa Pola: Lucrècia; Luigi Almirante: Riccio, el joglar; Friedrich Benfer: Alessandro Strozzi; Nerio Bernardi: Alfonsino d’Este; Pina de Angelis: Barbara Torelli; Amina Pirani Maggi: Beatrice; Juan Calvo: un espia de Riccio; Guido Lazzarini: Pietro Bembo; Nicola Maldacea: Cosimo; Giulio Tempesti: l’ambaixador de Milà; Lina Marengo: la dama de Barbara; Giovanni Stupin: el taverner; Luigi Zerbinati: client en la taverna; Luis Hurtado.
Productor: Scalera Film.
Direcció de producció: Massimo Calandri.
Ajudant de direcció: Tullio Covaz.
Guió: Luigi Bonelli i Tomaso Smith. Basat en un relat de Luigi Bonelli.
Direcció de Fotografia: Otello Martelli.
Muntatge: Eraldo da Roma.
Música: Giuseppe Mulé; dirigida per Cuccia.
So: Franco Robecchi.
Decorats: Gustavo Abel.
Distribució: Scalera Film.

La maschera di Cesare Borgia (Itàlia: 1941), de Duilio Coletti.

Versió anglesa: The mask of Cesare Borgia.

Drama. Blanc i negre. So: mono. 75 min.
Intèrprets: Elsa de Giorgi: Dianora; Osvaldo Valenti: Cèsar; Carlo Tamberlani: Jacopo Bentivoglio; Nerio Bernardi: pare de Jacopo; Enrico Glori: Sinistro dei Falchi; Augusto Marcacci: Agapito; Corrado de Cenzo: Michelazzo; Lina Tartara Minora: Antonia; Gildo Bocci: Ramiro d’Orca; Renato Chiantoni: patge; Nico Pepe; Mario Siletti; Antonietta del Do; Antonio Marietti; Evaristo Signorini; Gina Moneta Cinquini; Giovanni dal Cortivo; Rolando Constantino; Romano Karninki; Achille Majeroni; Egisto Olivieri; Renato Navarrini; Walter Grant.
Productor: Vi-Va de Vittorio Vassarotti.
Ajudant de direcció: Primo Zeglio.
Guió: Arrigo Benedetti, Mario Pannunzio, Primo Zeglio, Duilio Coletti i Piero Tellini. Inspirada en un relat de Niccolò Machiavelli.
Direcció de fotografia: Jan Stallich.
Muntatge: Maria Rosada.
Música: Piero Giorgi, dirigida per Ugo Giacomozzi.
Decorats: Antonio Tagliolini i Enrico Verdozzi.
Vestuari: Bianca Emanuele Bacicchi.
So: Arrigo Usigli i Umberto Picistrelli.
Operadors: Gabor Pogany, Vincenzo Vassarotti i Nello Bandinelli.
Director de producció: Vittorio Vassarotti.
Inspector de producció: Guy Simon.
Distribució: Artisti Associati.

Lucrecia Borgia (Argentina: 1947), de Luis José Bayón Herrera.

Sàtira. 85 min.
Intèrprets: Olinda Bozán: Lucrècia; el Dringue Farías; Marcos Caplán; Gloria Bernal; Héctor Quintanilla; Gogó Andreu; Carlos Tajes; Marcos Zucker; René Cossa; Zelmar Gueñol; Semillita; Rafael Buonabaglia.
Guió: Rodolfo M. Taboada i León Klimovsky.
Fotografia: Roque Funes.
Música: Alejandro Gutiérrez del Barrio.
Ambientació: Carlos T. Dowling.
Escenografia: Juan Carlos Concado.
Muntatge: José Cardella.
Assessoria literària: León Klimovsky.

Prince of foxes (USA: 1949), de Henry King.

princeofofxesVersió alemanya: In den Klauen der Borgia (1950); versió italiana: Il principe delle volpi.

Històric-Aventures. Blanc i negre. 107 min.
Intèrprets: Tyrone Power: Andrea Orsini; Orson Welles: Cèsar; Wanda Hendrix: Camilla Verano; Everett Sloane: Mario Belli; Marina Berti: Àngela Borja; Katina Paxinou: Mona Zeppo Constanza; Felix Aylmer: el comte Marco Antonio Verano; Leslie F. Bradley: don Esteban; Joop van Hulzen: d’Este; James Carney: Alfonso d’Este; Eduardo Ciannelli: comerciant d’art; Rena Lennart: dama de companyia; Giuseppe Faeti: capellà; Eugène Deckers: escuder de Cèsar; Eva Brauer: Fabio; Ves Vanghielova: Tonia; Franco Corsaro: Mattia; Ludmilla Durarowa: Vittoria; Njntsky: ballarí; Albert Latasha i Adriano Ambrogi: ciutadans; Dave Kurland, Keneth Lang, Frank Salvi, Alex Serbaroli, Alan Asherman i Clinton Sundeen: soldats.
Productor: Sol C. Siegel per Twentieth Century Fox Picture.
Direcció de fotografia: Leon Shamroy.
Ajudant de direcció: Joe Behm.
Direcció artística: Mark-Lee Kirk i Lyle R. Wheeler.
Guió: Milton Krims. Basat en la novel·la de Samuel Shellabarger.
Edició: Barbara McLean.
Música: Alfred Newman.
Arranjaments orquestrals: Edward B. Powell.
Efectes especials: Fred Sersen.
So: Charles Hisserich i Roger Heman.
Il·luminació: Kenneth Lang.
Vestuari: Vittorio Nino Novarese.
Distribució: Twentieth Century Fox.

Bride of vengeance (USA: 1949), de Mitchell Leisen.

6 maskborg01Versió italiana: La maschera dei Borgia; versió USA: A mask for Lucretia; versió francesa: La vengeance des Borgia.

Drama històric. Blanc i negre. 92 min.
Intèrprets: Paulette Godard: Lucrècia; John Lund: Alfonso d’Este; Macdonald Carey: Cèsar; Albert Dekker: Vanetti; John Sutton: el príncep Bisceglie; Raymond Burr: Michelotto; Charles Dayton: Bastino; Donald Randolph: Tiziano; Rose Hobart: Eleonora; Nicholay Joy: camarlenc; Fritz Leiber: Filippo; Kate Drain Lawson: Gemma; William Farnum: comte Peruzzi; Anthony Caruso: capità de la guàrdia; Douglas Spencer: fals metge; Billy Gilbert: Beppo; Dean White: sentinella; Ed Millard: herald; Frank Puglia: Bolfi; Nestor Paiva: batlle; Hugh Murray: cirurgià; Richard Webb i Franklin Farnum: presoners; Gil Warren: escolta; Gordon Nelson i John Bleifer: metges; George Robotham i James Dundee: assassins; Ian Wolfe, Robert Greig i Don Beddoe: regidors; James Anderson, Kirk Alyn, Robert Kellard i Len Hendry: guàrdies; Clayton Moore; Long Bowman; Morgan Farley: tresorer.
Productor: Richard Maibaum Production per la Paramount.
Ajudant de direcció: John Coonan.
Direcció de fotografia: Daniel L. Fapp.
Direcció artística: Hans Dreier, Roland Anderson i Albert Nozz.
Efectes especials: Gordon Jennings i Farciot Edouart.
Vestuari: Mitchell Leisen i Mary Grant.
Decorats: Sam Comer i Ray Moyer.
Guió: Clemence Dane, Michael Hogan i Cyril Hume.
Música: Hugo W. Friedhofer.
Distribució: Paramount.

Lucrèce Borgia (França-Itàlia: 1953), de Christian-Jaque.

7 lucrezborg1952Versió UK: Lucretia Borgia; versió USA: Sins of the Borgias; versió italiana: Lucrezia Borgia (1954); versió alemanya: Lukrezia Borgia .

Editada en vídeo per René Château video (Courbevoie) i distribuïda per Hollywood boulevard video, en 1996.

Drama. Technicolor. Mono. 120 min.
Intèrprets: Martine Carole: Lucrècia; Pedro Armendáriz: Cèsar; Christine Chesnay; Tania Fedor: Vanna, cambrera de palau; Georges Lannes: l’ambaixador; Christian Marquand: Paolo; Pierre Piéral: el bufó; Gilles Quéant: Sforza; Maurice Ronet: Perotto; Louis Seigner: el mag; Massimo Serato: Alfons d’Aragó; Valentine Tessier: Giulia Farnese; Howard Vernon: el capellà; Arnoldo Foà: Micheletto; Olivier Mathot; Piero Capanna; Pedro Armendáriz Jr.
Productor: Les Films Ariane, Filmsonor i Francinex (Paris), Rizzoli Films (Roma), Aidart Pictures.
Producció delegada: Alexandre Mnouchkine, Francis Cone i Georges Dancigers.
Guió: Christian-Jaque, Cécil Saint Laurent i Jacques Sigurd.
Direcció de fotografia: Christian Matras.
Muntatge: Jacques Desagneaux.
Música: Maurice Thiriet, Giulio Bonnard i Lelio Lutazzi.
Decorats: Robert Gys.
Vestuari: Marcel Escoffier.
Distribució: Cinedis i Dear.

La congiura dei Borgia (Itàlia: 1958), d’Antonio Racioppi.

8 congborg02Versió espanyola: La conjura de los Borgia o Los amantes de Lucrecia Borgia; versió USA: Conspiracy of the Borgias.

Aventures. Cinemascope Ferraniacolor. 88 min.
Intèrprets: Gisèlle Gallois: Simonetta di Rovena; José Jaspe: Falconetto; Alberto Farnese: Enzo di Rovena; Constance Smith: Lucrècia; Frank Latimore: Guido di Belmonte; Andrea Fantasia; Carla Strobel, Flora Carosello; Nino Musco; Tommaso Gizzi; Gildo Bocci; Arnoldo Foà; Gino Buzzanca; Giorgio Costantini; Marcello Bonini Olas; Nino Marchesini; Valeria Fabrizi; José Greci; Jocelyn Lane; Giancarlo Sbragia.
Productor: Dino Santambrogio per Diamante Film.
Guió: Antonio Racioppi, Fernando Morandi, Remo Chiti, Vittorio Nino Novarese i Giorgio Costantini.
Direcció de fotografia: Aldo Greci.
Muntatge: Dolores Tamburini.
Música: Gian Stellari, Guido Robuschi i Tarsicio Fusco.
Decorats: Giulio Sperabene.
Vestuari: Giovanna Natili.
Distribució: C.T.C.
Personal tècnic:
Operador: Luigi Allegretti.
Ajudant operador: Gaetano Valle.
So: Mario Faraoni.
Direcció de producció: Silvano Scarpellini.

Le notti di Lucrezia Borgia (Itàlia-França: 1959), de Sergio Grieco.

Versió UK: Nights of temptation; versió USA: The nights of Lucretia Borgia; versió francesa: Les nuits de Lucrèce Borgia; versió alemanya: Liebesnachte der Lucrezia Borgia; també titulada com Letti di Lucrezia Borgia.

Editada en video per Master productions (Paris), en 1982, i per CIVSA (Centro Internacional del Video), D.L., Madrid, 1984.

Totalscope Eastmancolor. 109 min.
Intèrprets: Arnoldo Foà: Astorre; Belinda Lee: Lucrècia; Franco Fabrizi: Cèsar; Michèle Mercier: Diana d’Alva; Jacques Sernas: Federico degli Alberici; Ralf Baldassare; Stelio Candelli; Germano Longo; Gianni Lotti; Nando Tamberlani; Marco Tulli: criat d’Astorre; Milion Chery; Lily Scaringi; Ivano Staccioli; Ricardo Valle.
Productor: Musa (Nàpols) i Fides (París).
Guió: Carlo Caiano i Sergio Grieco.
Direcció de fotografia: Massimo Dallamano.
Música: Alessandro Derevitsky.
Decorats: Saverio d’Eugenio.
Distribució: Unidis.

La notte del grande assalto (Itàlia-França: 1959), de Giuseppe Maria Scotese.

Versió francesa: Sous les griffes des Borgia; versió alemanya: Die Rache der Borgia; versió anglesa: The night of the Great Attack .

Aventures. Ferraniacolor Totalscope. 95 min.
Intèrprets: Sergio Fantoni: Marco Sforza; Alberto Farnese: Cèsar; Kerima: Maya; Agnès Laurent: Isabella; Giacomo Rossi Stuart: comte Fabio; Olga Solbelli: Caterina Sforza; Aldo Pini: Rinaldo; Luisa Mattioli: dama de companyia d’Isabella; Fausto Tozzi: capità Zanco; Alfredo Varelli: Nicola; Raf Baldassarre: un lladre; Bruno Corelli: joglar dels Borja; René Dary: Momo; Remo de Angelis: mestre d’esgrima; Fausto Guerzoni: el monjo; José Jaspe: el “Tacca”; Ignazio Leone: el lladre sicilià; Gianni Rizzo: el maltès; Sandrine: “Furetto”; Mario Borghi; Arrigo Peri; Ezio Vergari.
Productor: Angelo Faccenna i Giuseppe Maria Scotese per Ital-Caribe Cinematografica (Roma) i Contact Organisation P.I.P. (París).
Guió: Arnaldo Marrosu i Giuseppe Maria Scotese.
Direcció de fotografia: Pier Ludovico Pavoni.
Música: Carlo Rustichelli.
Decorats: Franco Ontana i Antonio Visone.
Muntatge: Otello Colangeli.
Distribució: Regionale.

Il Duca Nero (Itàlia-Espanya: 1963), de Pino Mercanti.

9 ducanero01Versió USA: The black duke; versió espanyola: El Duque Negro (César Borgia); versió alemanya: Cesare Borgia; versió grega: Kaisar Borgias.

Editada en video per Tu Video, D.L., Barcelona, 1983.

Aventures. Eastmancolor. 105 min.
Intèrprets: Conrado Sanmartín: Riccardo Brancaleone; Gloria Osuna: Lucrècia; Cameron Mitchell: Cèsar; Franco Fantasia: Veniero; Gloria Milland: Caterina Sforza; Grazia Maria Spina: Ginebra; Gino Maculani: Giulio; Giovanni Vari: Morialdo; Manuel Castineiras: Tancredi; Nino Persello: Tito Serpieri; Dina de Santis: Lavinia Serpieri; Piero Gerlini: Gabino; Silvio Bagolini: Serafino; Lyssa; Alberto Cevenini; Claudio Dani; Gianni Solaro; Lilly Darelli; Rafael Cores; Robert Dean; Walter Pinelli; Wladimiro Picciafuochi; Antonio Casagrande; Gilberto Mazzi; Renato Navarrini.
Ajudants de direcció: Edmondo Affronti i Gianfranco Baldanello.
Productor: Tullio Bruschi, per Hispamer Films P.C. i Rodes Cinematográfica.
Guió: Mario Amendola, Max di Thiene i Tullio Bruschi.
Direcció de fotografia: Antonio Macasoli.
Muntatge: Jolanda Benvenuti.
Música: Giorgio Fabor.
Decorats: Alfredo Montori; Paolo d’Andria; Piero Filippone.
Vestuari: Maria Luisa Panaro.
Distribució: Atlantis, Cifesa, Marte Films, PRD.
Personal tècnic:
Truccatore: Antonio Mura.
Secretària d’edició: Benilde Vittori.
Operador: Claudio Santoni.
Ajudant d’operador: Maurizio Santoni.
Director de producció: Francesco Paolo Prestano.
Secretari de producció: Corrado Cespi i Ferruccio Mosca.
Inspector de producció: Luigi Pinini d’Oliva.
So: Goffredo Salvatori.
Perruqueria: Jolanda Conti.
Trucatge: Ottorino Censi.
Mestre d’armes: Franco Fantasia.

L’uomo che ride (Itàlia-França: 1966), de Sergio Corbucci.

Versió francesa: L’homme qui rit o L’imposture des Borgia; versió anglesa: The man who laughs.

Eastmancolor. 105 min.
Intèrprets: Jean Sorel: Astorre / Angelo; Lisa Gastoni: Lucrècia; Edmund Purdom: Cèsar; Ilaria Occhini: Dea; Linda Sini; Gianni Musi; Nino Vingelli; Gino Pernice; Ferdinando Poggi; Livia Contardi; Adriano Cornelli; Pierre Clémenti; John Bartha; Dom Moor.
Producció: Sanson Film (Roma) i CIPRA (París).
Guió: Filippo Sanjust, A. Issaverdens, A. Lello, Luca Ranconi, Franco Rossetti, A. Bertolotto i Sergio Corbucci. Versió lliure de la novel·la de Victor Hugo L’homme qui rit (1869).
Direcció de fotografia: Enzo Barboni.
Música: Carlo Savina.
Muntatge: Mario Serandrei.
Escenografia: Alessandro dell’Orco i Piero Poletto.
Distribució: MGM-General Video.

Lucrezia Borgia, l’amante del diavolo (Itàlia-Àustria: 1968), d’Osvaldo Civirani.

10 Lukrezia_BorgiaVersió alemanya: Lukrezia Borgia. Die Tochter des Papstes .

Drama eròtic. Cromoscope Eastmancolor. 98 min.
Intèrprets: Leon Askin: Roderic de Borja, papa Alexandre VI; Lou Castel: Cèsar; Olinka Berova**: Lucrècia; Gianni Garko: Fabrizio Aldobrandi; Ernesto Colli: Valletto, ambaixador; Giancarlo del Duca: Joan de Borja; Dada Gallotti: Blanca; Fedele Gentile: cardenal; Nina Sandt: comtesa Giulia Farnese; Corrado Monteforte: Gasparri; Frank Ressel: ambaixador d’Aragó; Ivan Giovanni Scratuglia: soldat de Fabrizio; Cleofé del Cile; Luciano Doria; Rate Furlan; Paolo Herzl; Anna Maria Polani; Lucia Righi.
Productor: Osvaldo Civirani per Denwer Film (Roma) i Dorer Film (Viena).
Ajudants de direcció: Eastman Glen i Kean Richard.
Guió: Osvaldo Civirani, Jofré Rudel i Sorger Wilhelm.
Direcció de fotografia: Osvaldo Civirani.
Música: Lallo Gori.
Muntatge: Nella Mannuzzi.
Distribució: Denwer Film (Roma)

(**) Pseudònim d’Olga Schoberova.

Contes immoraux: La marée. Thérèse philosophe. Erzsebet Bathory. Lucrezia Borgia (França: 1974), de Walerian Borowczyk.

Versió anglesa: Immoral Tales: The tide. Therese Philosophe. Erzebet Bathory. Lucrezia Borgia; versió espanyola: Cuentos inmorales: La marea. Teresa la filósofa. La condesa Erzsebet Bathory. Lucrecia Borgia; versió italiana: Racconti immorali; versió alemanya: Unmoralische Geschichten.

Drama eròtic. Eastmancolor. 100 min.
Intèrprets: Florence Bellamy: Lucrècia; Lorenzo Berinizi: Cèsar; Jacopo Berinizi: Roderic de Borja, papa Alexandre VI; Lise Danvers: Julia; Charlotte Alexandra: Therese; Paloma Picasso: Elisabeth Bathory; Fabrice Luchini: André.
Producció: Argos Film, Syn-Frank Enterprises.
Guió: André Pieyre de Mandiargues i Walerian Borowczyk.
Fotografia: Bernard Daillencourt, Guy Durban, Noël Véry, Michel Zolat.
Muntatge: Walerian Borowczyk.
Música: Maurice Leroux.
Vestuari: Piet Bolscher i Dominique Duvergé.
Distribució: Belma Capitol, Force Video, New Line Cinema.

Lucrezia giovane (Itàlia: 1974), de Luciano Ercoli (André Colbert).

11 lucrezgiovane01Versió alemanya: Die heissen Nächte der Lucrezia Borgia; versió anglesa: Young Lucrezia Borgia .

Eròtic. Cinescope Technicolor. 90 min.
Intèrprets: Raffaele Curi; Massimo Foschi; Giusva Piero Lulli; Paolo Malco; Ettore Manni; Anna Orso; Aldo Reggiani; Fred Robsham; Simonetta Stefanelli; Elisabeth Turner.
Productor: Trac (Torí).
Guió: Luciano Ercoli.
Direcció de fotografia: Aldo de Robertis.
Muntatge: Angelo Curi i Eraldo da Roma.
Música: Franco Micalizzi.
Vestuari: Carlo Gentili.
Distribució: Euro International – Ricordi Video, Starlight s.r.l.

Das Liebeskonzil (Alemanya: 1981), de Werner Schroeter.

Versió USA: Council of love.

Color. 92 min.
Intèrprets: Margit Carstensen; Magdalena Montezuma; Kurt Raab; Antonio Salines.
Guió: Horst Alexander, Dietrich Kuhlbrodt i Roberto Lerici. Basat en l’obra teatral d’Oskar Panizza.
Direcció de fotografia: Jörg Schmidt-Reitwen.

Le notti segrete di Lucrezia Borgia (Itàlia-Espanya: 1982), de Roberto Bianchi Montero.

Versió anglesa: The secret nights of Lucretia Borgia; versió espanyola: La noche secreta de Lucrecia Borgia; versió alemanya: Die geheimen Nächte der Lukrezia Borgia.

Editada en video per IVD (Ibérica Video Distribuciones), D.L. Madrid, 1984. Sèrie Blackstar .

R. Bianchi Montero usà el pseudònim de Bob Montero.

Intèrprets: Sirpa Lane: Lucrècia; George Hilton: Duccio; Willey Reynolds: Cèsar; Marino Masé: el duc: María Salerno: Eugènia; Tito García: Grinta; Françoise Perrot; Mario Novelli; Bruno di Luia; Erigo Palombini; Franco Daddi; Rafael Fernández; José Riesgo; Patricia Bernart; Mara Mateo; Marta Carrión; Harry Crosby; Annie James.
Fotografia: Angelo Lannutti.
Música: Michael Serfran.
Direcció artística: Amedeo Mellone.
Vestuari: Roberto Ranucci.
Muntatge: Cesare Bianchini.
Distribució: Video Search of Miami.

Lucrezia Borgia o Le Castellane (Itàlia: 1990), de Lorenzo Onorati.

L. Onorati usà els pseudònims de Lawrence Webb o Webber .

Eròtica. Color. 88 min.
Intèrprets: Lucia Prato: Lucrècia; Carmen di Pietro: Beatrice d’Este; Gala Orlova: Vannozza Borgia; Renato Pusiol: Roderic de Borja, papa Alexandre VI; Fabio Saccani: Vilfredo d’Este; Gianluca Magni: el missatger papal; Paul Müller: el Gran Mestre; Francesco M. Fiasco: el comte Sciarra; Antonio Evangelisti: el marqués Ferretti; Paolo de Marincor: el metge; Giovanna Chicco: la cambrera; Daniele Cannetti: el guàrdia Scetta; Marcello Rubino: mercenari; Massimo Mattia: mercenari; Giuseppe Faraglia; Lori Ghidini; Francesca Viale; Stefano Tani.
Direcció de fotografia: Sergio Melaranci.
Muntatge: Silvio Martinelli.
Vestuari: Sartoria Russo.
Distribució: Video Search of Miami.

Borgia (Itàlia: 1993), de Lawrence Webber.

L. Webber, pseudònim de Lorenzo Onorati; també usà el de Lawrence Webb.

Eròtic. 85 min.
Intèrprets: Gala Orlova; Adrian MacKey.

Lucrèce Borgia (França: 1995), de Jean-Luc Boutté.

Color. 140 min.
Productor: Comédie-Française.
Ajudant de direcció: Gérard Lafont.
Intèrprets: Christine Fersen, Gérard Giroudon, Jean Dautremay, Christian Blanc, Olivier Dautrey, Éric Ruf, Alain Lenglet, Thibault de Montalembert, Laurent d’Olce, Éric Théobald, Marie Vialle.
Basat en l’obra de teatre de Victor Hugo.

The Castle of Lucretia (Holanda: 1996), de Nicholas Moore i Joe d’Amato.

Pornogràfica. Color. 89 min.
Productor: In-X-Cess International Pictures.
Intèrprets: Sara Young; Rossella Gracen; Erika Bella; Rossana Doll; Robert Malone; Ildico Lee; Susanna Croix; Jane Spencer; Bill Rosental; Vince Wallice; Richard Langin; Francesco Malcolm.

 

Lucrezia (USA), de Neil Jordan.

Projecte frustrat, que ja havia entrat en producció el 2002, finalment reconvertit en la sèrie de TV The Borgias (2011-2013).

Color.
Productor: Dreamwork i Robert Zemeckis, per ImageMovers i Initial Entertainment Group.
Intèrprets: Cristina Ricci: Lucrècia; Ewan McGregor: Cèsar; John Malkovich, Jean Reno.
Guió: Neil Jordan
Distribució: DreamWorks Distribution.

Los Borgia (Espanya-Itàlia: 2006), d'Antonio Hernández.

Producció: Mauricio Carlotti, Guido De Angelis, Teddy Villalba.
Productora: Antena 3 Televisión.
Guió: Pedro Bodrato, Antonio Hernández.
Intèrprets: Sergio Peris Mencheta: Cèsar; Lluís Homar: Roderic/Alexandre; María Valverde: Lucrècia; Paz Vega: Caterina Sforza; Ángela Molina: Vannozza, etc.

The Conclave (Canadà-Alemanya: 2006), de Christoph Schrewe.

Drama històric. Color. 100 min.

Guió: Paul Donovan.
Intèrprets: Manuel Fullola: Roderic de Borja; Brian Blessed: Enea Silvio Piccolomini; James Faulkner: Guillaume d’Estouteville.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies