Bibliografia Borja

Total de referències bibliogràfiques actualment: 1518

Categoria: Alexandre VI

  • Autor: Bernardis, Lazzaro Maria de
  • Títol: Potestas indirecta in temporalibus
  • Edició: Atti del III Convegno Internazionale di Studi Colombiani (Gènova: 1979), p. 547-564.
  • Categoria: ,

  • Autor: Bernardis, Lazzaro Maria de
  • Títol: "Riserve sull’autenticità della quinta bolla alessandrina"
  • Publicació: Scritti in onore del professor Paolo Emilio Taviani
  • Edició: II, Gènova: Università degli Studi di Genova, 1983-1986, p. 51-62.
  • Categoria: ,

  • Autor: Bernhardt, Oliver
  • Títol: Gestalt und Geschichte Savonarolas in der deutschsprachigen Literatur von der Frühen Neuzeit bis zur Gegenwart
  • Edició: Würzburg: Königshausen & Neumann, 2016.
  • Observacions: Inclou: "Ein episodischer Roman der Allusion: Savonarola in Klabunds Borgia (1928)".
  • Categoria: , ,

  • Autor: Berni, Giulio
  • Títol: Numismática de los papas españoles
  • Edició: Barcelona: Pedro Bas Vich, 1948.
  • Categoria: , ,

  • Autor: Bertran, Prim
  • Títol: "La política mediterránea de la Corona de Aragón bajo Fernando el Católico"
  • Publicació: Alessandro VI dal Mediterraneo all’Atlantico
  • Edició: p. 89-100.
  • Categoria: ,

  • Autor: Bianca, Concetta
  • Títol: "Le orazioni a stampa"
  • Publicació: Roma di fronte all’Europa…
  • Edició: II, p. 441-467.
  • Categoria: ,

  • Autor: Bistoni Colangeli, M. Grazia
  • Títol: "La presenza di Alessandro VI a Perugia"
  • Publicació: Alessandro VI e lo stato della Chiesa…
  • Edició: p. 255-263.
  • Categoria: ,

  • Autor: Blasio, M. Grazia
  • Títol: "Retorica della scena: l’elezione di Alessandro VI nel resoconto di Michele Ferno"
  • Publicació: Principato ecclesiastico e riuso dei classici…
  • Edició: p. 19-36.
  • Categoria: ,

  • Autor: Blasio, Maria Grazia
  • Títol: "L’editoria universitaria da Alessandro VI a Leone X: libri e questioni"
  • Publicació: Roma e lo Studium Urbis. Spazio urbano e cultura dal quattro al seicento
  • Edició: (Roma: 1992), p. 289-312.
  • Categoria: ,

  • Autor: Borràs i Feliu, A.
  • Títol: "Cartes d’Alexandre VI conservades a l’Arxiu del Palau de Barcelona"
  • Publicació: Analecta Sacra Tarraconensia
  • Edició: XLVI (1973), p. 279-323.
  • Categoria: ,

  • Autor: Borromeo, M.
  • Títol: "El pontificado de Alejandro VI: corrientes historiogràficas recientes"
  • Publicació: El Tratado de Tordesillas y su época. Congreso Internacional de Historia
  • Edició: II, Sociedad V Centenario del Tratado de Tordesillas, 1995), p. 1133-1151.
  • Categoria: ,

  • Autor: Boscà Codina, J. V.; Mandingorra Llavata, M. L.
  • Títol: "Hallazgo de una bula incunable desconocida en la catedral de Valencia. Contribución a la imprenta de Antonio Téllez (Toledo, 1495)"
  • Publicació: Scripta
  • Edició: 5 (2015), p. 93-104.
  • Observacions: https://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/5164/6143
  • Categoria: ,

  • Autor: Boudet, Jean-Patrice
  • Títol: "Manipuler le ciel: note sur les horoscopes d’Alexandre VI et de Jules II établis par Luca Gaurico"
  • Publicació: La fortuna dei Borgia
  • Edició: p. 225-234.
  • Categoria: ,

  • Autor: Bouyé, Édouard
  • Títol: "Alexandre VI, les Turcs et la croisade"
  • Publicació: Alessandro VI dal Mediterraneo all’Atlantico
  • Edició: p. 169-186.
  • Categoria: ,

  • Autor: Brambilla, Ambrogio M.
  • Títol: "Origine ed evoluzione dell’Ufficio del Cardinale vicario di Roma fino all’anno 1558, ed. de Filippo M. Lovison"
  • Publicació: Studi Barnabiti
  • Edició: 22 (2005), p. 197-345.
  • Categoria: ,

  • Autor: Brouette, Émile
  • Títol: Les “Libri annatarum” pour les pontificats d’Eugène IV à Alexandre VI.
  • Edició: Brusel·les: Institut historique belge de Rome, 1963.
  • Categoria: ,

  • Autor: Brown, Alison
  • Títol: Piero di Lorenzo de' Medici and the Crisis of Renaissance Italy
  • Edició: Cambridge University Press, 2020.
  • Categoria: ,

  • Autor: Callado Estela, Emilio (coord.)
  • Títol: Valencianos en la Historia de la Iglesia
  • Edició: vol. 1-7, València: Universidad Cardenal Herrera-CEU; Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 2005- (Materiales para la historia de la Teología en Valencia).
  • Categoria: , ,

  • Autor: Calvesi, Maurizio
  • Títol: "Il gaio classicismo. Pinturicchio e Francesco Colonna nella Roma di Alessandro VI"
  • Publicació: Roma, centro ideale della cultura dell’Antico nei secoli XV e XVI. Da Martino V al Sacco di Roma, 1417-1527
  • Edició: ed. de Silvia Danesi Squarzina, Milà, 1989, p. 70-101.
  • Categoria: , ,

  • Autor: Canfora, D.; Chiabò, M.; De Nichilo, M. (ed.)
  • Títol: Principato ecclesiastico e riuso dei classici. Gli umanisti e Alessandro VI. Atti del Convegno (Bari; Monte Sant’ Angelo 22-24 maggio 2000)
  • Edició: Roma: Ministero per i Beni e le Attivittà Culturali, Direzione generale per gli archivi; Roma sul Rinascimento, 2002.
  • Categoria: , ,

  • Autor: Canfora, Davide
  • Títol: "Il carme Supra casum Hispani regis di Pietro Martire d’Anghiera dedicato al pontefice Alessandro VI"
  • Publicació: Principato ecclesiastico e riuso dei classici…
  • Edició: p. 275-284.
  • Categoria: , ,

  • Autor: Cantatore, F.; Chiabò, M. et al. (ed.)
  • Títol: Metafore di un pontificato: Giulio II (1503-1513) (Savona, 7 novembre 2008; Roma, 2-4 dicembre 2008; Viterbo 13 maggio 2009)
  • Edició: 3 vol., Roma: Roma nel Rinascimento, 2009-2010.
  • Observacions: I (Giulio II e Savona): C.L. Frommel, Il dialogo di Giulio II con gli artisti; M. Bartoletti, Giuliano Della Rovere e la committenza artistica a Savona tra Quattro e Cinquecento: qualche notazione a margine (appendice documentaria a cura di A. Nicolini); G. Rossini, Architetture dei Della Rovere in Liguria. La cappella Sistina di Savona e i palazzi di Genova; M. Di Dio, Il Palazzo Della Rovere di Savona. L’impianto roveresco e le scoperte durante i lavori di restauro; M.G. Aurigemma, Dimore roveresche a Roma, a Savona e in Francia; A. Fernández de Córdova Miralles, El cardenal Giuliano Della Rovere y los reinos ibéricos. Rivalidades y convergencias en el Mediterráneo occidental. II (Metafore di un pontificato. Giulio II, 1503-1513): M. Miglio, Come introduzione. Marco Antonio Altieri tra curia e municipio; A. Morisi, Profezie e progetti di riforma; M.G. Blasio, Machiavelli, Giulio II e il principato ecclesiastico; I. Iannuzzi, Le radici culturali di uno spagnolo alla corte papale: Bernardino de Carvajal; R. Alhaique Pettinelli, Raffaele Maffei e i Commentarii Urbani; R. Bianchi, Pier Francesco Giustolo fra Pomponio Leto e Angelo Colocci; C. Bianca, La stampa a Roma: le edizioni di antiquaria; S. Benedetti, «E veramente… qui è l’arte de l’oratore»: l’eloquenza a Roma dopo Pomponio; I. Pantani, La poesia volgare a Roma negli anni di Giulio II; P. Petteruti Pellegrino, Baruffe e parodie. Equicola, Tebaldeo e un polimetro inedito; F. Lucioli, «Oracula Christi» e «dictata sacro verba Helicone» nella poesia di Jacopo Sadoleto; R. Sherr, La cappella papale di Giulio II; G. Moppi, Giulio II e la musica; S. Ferrone, Alle soglie dello spettacolo rinascimentale; R. Guarino, Archeologia e spettacolo a Roma nell’età di Giulio II; M. Winner, L’Obelisco Vaticano nell’utopia architettonica di Giulio II; S. Rinaldi-C. Falcucci, Raffaello lettore di Plinio e la tecnica del chiaroscuro; L. Finocchi Ghersi, Sebastiano del Piombo nella villa di Agostino Chigi alla Lungara; A. Cavallaro, Sacralità e tradizione nell’ultimo Antoniazzo († 1508); M. Gargano, Alessandro VI e Giulio II: architetture e città; F. Cantatore, A proposito del tempietto di San Pietro in Montorio; M. Antonucci, Giulio II e l’area dei Banchi a Roma; R. Nicolò, Sviluppi architettonici del Belvedere di Innocenzo VIII con Giulio II; R. Bertucci, Edifici religiosi a pianta centrale: studi, progetti e nuove fondazioni; P.C. Verde, Giovanni Donadio il Morlando: architetture a Napoli e riflessi dalla Roma di Giulio II; G. Ferraù, Medievali e moderni nel De cardinalatu di Paolo Cortesi; V. Piacentini, Il commercio con l’Oriente. Quando i mercati e il commercio continuano ad essere al centro del potere e della politica; P. Piacentini, Il commercio con l’Oriente. Dalla parte di Roma; G. Savarese, Giulio II ed Egidio da Viterbo. III (Giulio II. La cultura non classicista): P. Procaccioli, Per una introduzione. Le culture del volgare nella Roma roveresca; P. Casciano, Il monaco Severo Varini e i suoi fratelli. Spigolature dal ms. Vat. Lat. 2850; F. Verrier Dubard, Caterina Sforza, Lucrezia e Machiavelli, tra classicismo e anti-classicismo; A. Capata, L’immagine machiavelliana di Giulio II nella “Legazione presso la corte papale” del 1503; C. Cassiani, La guerra dei Nomi e dei Verbi: il “Bellum grammaticale” di Andrea Guarna; O. Niccoli, Cantastorie e profezie popolari dei tempi di Giulio II; P. Cosentino, Imperia, lo Strascino e il poemetto sul mal francese; A. Pontecorvi, «Che con piacer spassò assai bene il tempo». Ludus e diletto nelle corti romane attraverso i dispacci ai marchesi Gonzaga; N. Borsellino, Postille, per congedo.
  • Categoria: ,

  • Autor: Caprio, Bonaventura
  • Títol: Giulia Farnese. Il volto scomparso
  • Edició: Annulli Editori, 2019.
  • Categoria: ,

  • Autor: Caravale, Mario
  • Títol: "Le istituzioni temporali della Chiesa agli albori dell’età moderna"
  • Publicació: Alessandro VI e lo stato della Chiesa…
  • Edició: p. 11-26.
  • Categoria: ,

  • Autor: Carbonell i Buades, Marià
  • Títol: "El mecenatge romà d’Alexandre VI. Art i arquitectura"
  • Publicació: Sucre & Borja, la canyamel dels ducs: del trapig a la taula
  • Edició: Gandia: Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic; Centre d’Estudis i Investigació Comarcals Alfons el Vell; Ajuntament de Gandia, 2000, p. 259-276.
  • Categoria: , ,

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies