Els Borja: història, cultura i art

Maria Toldrà

Calixt III, Cèsar, Francesc de Borja

Si bé Alexandre VI és la gran figura de la família pel que fa a la promoció artística, hi ha dades sobre les activitats d’altres Borja en aquest camp.

Lignum crucis de Calixt III. Museu de la col·legiata de Xàtiva.

Calixt III ha estat definit com un papa de gustos ascètics i de formació allunyada de l’humanisme. Tot i que no pot ser considerar pròpiament un mecenes artístic, és un client ocasional d’obres d’art. En aquest sentit, la seva actuació se circumscriu sobretot a València i Xàtiva, on fa encàrrecs a artistes del país, que delaten uns gustos tradicionals; ja a Roma, hi envia relíquies i obres d’art relacionades amb la litúrgia. L’encàrrec més important és el retaule de Pere Reixac a la capella de Santa Anna de la col·legiata de Xàtiva (vers 1452), atribuït a aquell autor gràcies a les troballes documentals de M. González Baldoví; conté un retrat del comitent, l’aleshores cardenal Borja. Després de l’accés al soli pontifici, la preparació de la croada s’endú bona part de l’interès i els fons papals, però hi ha testimonis d’actuacions arquitectòniques seves en fortificacions i esglésies, per exemple de reformes a la basílica i al palau Vaticà, i a les esglésies de Sant Joan del Laterà, Santa Maria Maggiore i dels Quatre sants coronats; restauració de muralles, etc.

La figura de Cèsar com a promotor artístic ha estat poc estudiada, però sabem que va tenir al seu servei Pinturicchio i Leonardo da Vinci, aquest com a arquitecte i enginyer militar el 1502.

Escut i inscripció de Francesc de Borja, bisbe de Teano i tresorer pontifici. Col·legiata de Xàtiva.

La fundació de la capella de les Febres a la col·legiata de Xàtiva va ser pagada per Francesc de Borja, tresorer pontifici, bisbe de Teano i cardenal de Cosenza (1497); la taula va ser encarregada a Pinturicchio. Un nebot homònim, també bisbe de Teano, féu diverses donacions a la capella el 1540.

Cal recordar, d’altra banda, que alguns servidors d’Alexandre VI van desenvolupar un cert mecenatge artístic. Joan Marrades era col·leccionista d’art. El datari Joan Llopis, com a cardenal del títol de Santa Maria in Trastevere, es va fer càrrec de la font de la plaça homònima.

Els ducs de Gandia

Ja hem vist l’actuació de Roderic de Borja i el seu fill Pere Lluís a València i Gandia. Pel que fa a aquest ducat, durant la regència de la duquessa Maria Enríquez s’amplia la col·legiata de la ciutat, entre d’altres encàrrecs amb un retaule de Paolo da San Leocadio i escultures del valencià Damià Forment.

L’activitat de sant Francesc de Borja com a promotor artístic és més destacada. Dels anys que va ser virrei de Catalunya hi ha constància d’actuacions arquitectòniques en fortaleses del país. De l’època de Gandia es recorda la rehabilitació del palau ducal, la construcció d’un nou recinte emmurallat, l’edificació del col·legi de Sant Sebastià, que, segons una discutida tradició, hauria estat inicialment destinat a l’educació dels nens moriscos, però que esdevindrà la primera Universitat dels jesuïtes fins a l’expulsió d’Espanya i la dissolució de l’orde. Un cop a Roma, Francesc col·labora financerament en la construcció del Col·legi romà (la futura Universitat Pontifícia Gregoriana), iniciat per sant Ignasi de Loiola el 1551, i en el Gesù, la gran església romana dels jesuïtes, començada el 1568; les donacions al Col·legi romà, les pròpies i les que aconsegueix de l’emperador i altres, són prou importants perquè aquest sigui sovint citat en la documentació antiga com a col·legi borgià.