Els Borja: història, cultura i art

Maria Toldrà

El quart duc de Gandia

Neix a Gandia el 1510, fill de Joan II de Borja, tercer duc de Gandia i nét d’Alexandre VI, i de Joana d’Aragó, d’una branca il·legítima de la família reial catalanoaragonesa (era filla d’Alfons d’Aragó, bastard del rei Ferran II). Als deu anys és enviat a Saragossa amb el seu oncle l’arquebisbe Joan d’Aragó; hi estudia filosofia amb Gaspar Lax, de París. De 1522 a 1525 viu a Tordesillas, al cercle de la infanta Caterina, filla de Joana la Boja. Als divuit anys ingressa a la cort de Carles V com a baró de Llombai, títol cedit pel seu pare que esdevindrà marquesat el 1529, arran del matrimoni de Francesc amb Elionor de Castro, dama portuguesa del seguici de l’emperadriu Isabel. Lluita en les guerres de l’emperador contra França. En el seu diari íntim reconeix l’efecte que li va produir la mort de l’emperadriu el 1539, més que no la llegendària escena de la visió del cadàver descompost. Entre 1539 i 1543 exerceix el càrrec de virrei de Catalunya: la lluita contra el bandolerisme, la pirateria i la defensa de la frontera rossellonesa són els aspectes centrals del seu virregnat. En aquesta època, en què sol viure a Barcelona, a la casa de l’ardiaca Desplà, ja consta la seva devoció per l’eucaristia; el dominic Joan Micó és el seu confessor; entre els consellers espirituals hi ha el franciscà extremeny Juan de Tejeda, que l’introdueix en la vida ascètica, i dos membres del nou orde dels jesuïtes, Antonio de Araoz i Pierre Favre. Ingressa en el tercer orde franciscà i entra en contacte amb sant Ignasi.

En morir el seu pare el 1543, esdevé el quart duc de Gandia i es dedica a l’administració del patrimoni familiar, que combina amb la pràctica de la meditació espiritual, sobretot a partir de la mort de la seva muller (1546). Poc després fa els exercicis ignasians i emet el vot d’entrar a la Companyia de Jesús. És admès pel fundador, previ acompliment d’un pla personal d’actuació que passa per deixar ordenada la gestió de les propietats ducals i doctorar-se en teologia. Duu a terme un ampli programa d’edificacions religioses al ducat, subvencionades, tal com ell mateix reconeixia, pel bon preu del sucre en aquells anys (la canyamel era la base de l’economia dels Borja a Gandia). A diferència dels contactes humanistes i erasmistes que caracteritzen el govern del seu pare, sota Francesc la cort de Gandia es converteix en un centre d’espiritualitat on es reuneixen antics coneguts de Barcelona, com alguns jesuïtes i Tejeda, difusor d’idees messiàniques al voltant del duc.

General dels jesuïtes

Sant Francesc de Borja.

Es trasllada a Roma el 1550, on viu uns mesos amb sant Ignasi i col·labora econòmicament en els grans projectes arquitectònics del seu orde. La trajectòria personal de Francesc esdevé famosa. S’ordena sacerdot a Guipúscoa el 1551 i durant els anys 1551-1552 predica per tot el País Basc. D’aquesta època és també el rebuig, aconsellat per Ignasi, del capel cardenalici que hom li ofereix. Viatja per tota la Península Ibèrica en el decurs de diferents missions diplomàtiques ordenades per sant Ignasi, per l’emperador Carles i pel papat; així, per exemple, acompanya Joana la Boja a Tordesillas en la seva mort (1555), és marmessor de Carles V (1558) i viatja infructuosament a Portugal per negociar una unió matrimonial amb Castella. Les relacions amb el rei Felip no seran tan cordials com les que mantenia amb el seu pare; els seus llibres són inclosos a l’Índex i el conflicte inquisitorial el duu novament a Portugal i després a Roma, on arriba el 1561.

El 1565 esdevé tercer general de la Companyia. L’activitat esmerçada en l’exercici del càrrec ha estat definida com d’executor més que no creativa; hi potencia els aspectes tradicionals o monàstics de l’orde (reintroducció temporal del cor o obligació de recitar l’ofici diví en comú, insistència en la pregària), organitza els noviciats, racionalitza la fundació de nous col·legis, etc. El 1571 és membre de la legació pontifícia que, entre d’altres afers, gestiona la creació de la lliga que vencerà els turcs a Lepant. Una nova missió diplomàtica el duu per ordre papal a la Península Ibèrica (passa per Barcelona, Montserrat, Lisboa i França). Mor en tornar, exhaust, a Roma el 1572.

Obra literària i musical

Va deixar un diari íntim i un epistolari. Conreà la literatura devocional: és autor de Seis tratados impresos a València per Joan Mei el 1548, i d’opuscles castellans que corrien de forma manuscrita. Va subvencionar l’edició dels Exercicios espirituales de sant Ignasi.

Gran amant de la música, se li atribueix una Visitatio sepulchri, drama litúrgic que hauria compost poc abans d’abandonar els estats ducals per ingressar a la Companyia (1550). Aprofitava un privilegi del seu besavi, el papa Alexandre VI, que autoritzava al convent de Santa Clara de Gandia, com a gràcia especial, la veneració del cos de Jesús al monument des de la matinada del Dijous sant fins al dia de Pasqua; tal com Borja havia disposat en deixar una important quantitat amb aquesta destinació, el drama es va representar a Gandia fins ben entrat el XIX, malgrat la prohibició del concili de Trento de celebrar aquest tipus d’actes no litúrgics en recintes sagrats, i ha estat recentment reconstruït i recuperat.