Canzión, un poema fúnebre d’Álvaro de Cienfuegos a la mort de Francesc de Castro Portugal i Borja
Resum: Edició i estudi d’un poema inèdit del jesuïta Álvaro de Cienfuegos, biògraf de sant Francesc de Borja. Cienfuegos el va dedicar a Francesc de Castro Portugal i Borja, fill del X comte de Lemos, mort al setge de Namur de 1692.
Abstract: An edition with a study of an unpublished poem written by the Jesuit Alvaro Cienfuegos, the biographer of St. Francis of Borgia. Father Cienfuegos dedicated his work to Francesc de Borja Portugal i Castro, the son of the 10th Count of Lemos, who died at the siege of Namur in 1692.
Los Borjas americanos: su contribución al mundo de la cultura
Resumen: Como es bien conocido, el apellido Borja sólo se ha perpetuado en tierras americanas a través de los descendientes por vía natural de un nieto de san Franciscco de Borja. Entre ellos, aparecen en la república de Ecuador una serie de personajes que han destacado por su contribución al mundo de la cultura y por su relevancia política.
Abstract: It is a well-known fact that the Borja surname has only been perpetuated in lands of the Americas through descendants of the natural line from a grandson of Saint Francis Borja. Among them, in the Republic of Ecuador, there is a series of people who stand out due to their contribution to the world of Culture and to their political importance.
La representación de Calixto III y Alejandro VI en la cerámica valenciana
Resumen: La cerámica valenciana de los siglos XV-XVI y la cerámica valenciana de finales del siglo XVIII constituyen una manifestación artística que retrata los gustos, estilos, modas y hechos de sus usuarios coetáneos. La imagen que nos transmiten estas obras, pasado el tiempo, proporciona una información única cuya lectura además aporta datos valorativos muy interesantes. Calixto III y Alejandro VI apreciaban los azulejos valencianos y en ellos plasman sus emblemas familiares para las grandes obras que emprendieron, y que desgraciadamente tan poco futuro tuvieron. Los azulejos del XVIII valenciano, de alguna manera, también reflejaron la imagen de los pontífices. Como resultado del análisis de diversas obras azulejeras, intentaremos captar el sentido último de la consideración coetánea de estas dos grandes figuras.
Abstract: Valencian ceramics of the XV-XVI centuries and Valencian ceramics of the late eighteenth century are an art form that portrays tastes, styles, fashions and users made their peers. The image transmitted to us these works, over time, provides unique information whose reading also provides interesting evaluative data. Callistus III and Alexander VI appreciated the Valencian tiles and they captured their family emblems for the great works undertaken, and had so little future. 18th Century Valencian tiles, somehow, also reflect the image of the pontiffs. As a result of analysis of various ceramic tile works, we try to capture the ultimate meaning of the contemporary consideration of these two great figures.
Lucrècia Borja: més enllà dels pinzells
Resum: L’objectiu de l’article és resseguir les representacions pictòriques de Lucrècia Borja i les seues connotacions. Per això, repassarem les que suposadament li van fer en vida per a comparar-les a continuació amb les recreacions del XIX i saltar fins a l’actualitat. El repàs ens durà per obres de Pinturicchio, el Veneto, Dossi, Rossetti, Alfred Elmore, Cadogan Cowper, de Felipe i Baldessari. Un recorregut dels frescos vaticans a les aquarel·les prerafaelites, de l’Exposició Universal de París de 1878 a un museu australià que assegura posseir l’únic retrat autèntic de Lucrècia Borja. Òbviament, el context històric determina el tipus d’obra i el tractament del personatge. No són el mateix les obres a càrrec del pintors de la cort papal o ducal en vida de Lucrècia Borja que les representacions de l’Anglaterra victoriana. Canvien els codis, però també els públics i la finalitat. Volem mostrar com apareixen, desapareixen o perviuen determinats atributs en funció de l’equilibri entre història i ficció.
Abstract: The aim of this article is to analyse the pictorial representations of Lucrezia Borgia and their connotations. Therefore, we will review the portraits that had allegedly been painted when she was alive, and then we will compare them with the 19th century and present-day recreations. In the meantime, we will see several works by Pinturicchio, il Veneto, Dossi, Rossetti, Alfred Elmore, Cadogan Cowper, Felipe and Baldessari, making a tour from the Vatican frescoes to the Pre-Raphaelite watercolours, from the Paris Universal Exhibition of 1878 to an Australian museum that claims to own the only true Lucrezia Borgia’s portrait. Obviously, the historical context determines the type of work and the approach to the character. There are differences between the portraits of Lucrezia by painters of the papal or ducal court, and the depictions made by Victorian artists. Codes change over time, public and purpose too. We want to show how certain features appear, disappear or survive according to the balance between history and fiction.
I gioielli sacri di Lucrezia Borgia
Sommario: Questo studio esamina il tesoro di Lucrezia Borgia stillato in due inventari, uno di 1502-1504, l’altro di 1516 al 1519. Il tesoro annotò tessuti di lusso di vari tipi, arazzi, diamanti e altri gioielli costosi, libri di oro, breviari, e altri libri, molti destinati a devozione privata. In contrasto con la collezione della cognata Isabella d’Este, mancavano dalla collezione di Lucrezia oggetti o immagini richiamando la cultura umanistica. Invece molti dei gioielli, gli oggetti devozionali destinati alle sue camere residenziali, gli arazzi e i libri suggeriscono una donna molto pia, specialmente devota alla Passione di Cristo e alla Madonna, l’immagine di una donna in netto contrasto con l’immagine tramandata da alcuni storici.
Abstract: This study addresses Lucrezia Borgia’s treasures as recorded in two inventories, one drafted between 1502 and 1504, the other between 1516-1519. The treasures included luxurious textiles of many types, tapestries, diamonds and other costly jewelry, books of hours, breviaries and other books, many of which were destined for private devotional practices. In contrast with the collection of Isabella d’Este, there were no objects or images related to humanistic culture. Instead many of the jewels and devotional objects destined for her private chambers, including the tapestries and books, suggest a pious woman, particularly devoted to Christ’s Passion and to the Madonna, an image in net contrast with that handed down by some historians.
El retorno de algunos Borja a Borja
Resumen: Se resalta la presencia de determinados personajes de esta familia valenciana en la ciudad cuyo nombre llevaban, haciendo hincapié en los esponsales del padre de San Francisco de Borja, celebrados en la vecina localidad de Fréscano. Se da a conocer, asimismo, la curiosa circunstancia de que descendientes directos de Lucrecia Borgia residen, en la actualidad, en la ciudad de Borja.
Abstract: A description is given of the presence of certain members of this family from Valencia in the city that gives them their name, paying particular attention to the wedding of the father of St. Francis Borja in the neighbouring locality of Fréscano. Mention is also made of the curious fact that direct descendants of Lucretia Borgia currently reside in the city of Borja.
“Hic est sacerdos Alexander”: música para la coronación de Rodrigo de Borja, Alejandro VI
Resumen: El 26 de agosto de 1492 se celebró la coronación de Rodrigo de Borja como Alejandro VI. Para la ceremonia, Marbriano de Orto compuso el motete Salve Regis Mater Sanctissima / Hic est sacerdos, que se conserva copiado –aunque anónimo– dos veces en un mismo códice en el Vaticano. Uno de los principales compositores de la capilla papal, compañero en ella de Josquin Desprez, Marbriano fue testigo de la llegada del papa español, y de la oleada de nuevos músicos de tierras hispanas que por primera vez conformarían una auténtica “nación española” entre los cantores papales, algo que no había sucedido en el pontificado anterior de Alonso de Borja (Calixto III). Con este trabajo presentamos un estudio del motete para la coronación de Alejandro VI, en el contexto de la música y los compositores de la capilla papal, profundizando en la autoría de la pieza, y se reflexiona sobre las particularidades estilísticas que caracterizaron el estilo de Orto o de Josquin, antecesores de las figuras españolas que tanto peso tendrán en los años posteriores al papado de Alejandro VI.
Abstract: Rodrigo de Borja was crowned as Alexander VI on August 26th 1492. For the ceremony, Marbrianus de Orto composed the motet Salve Regis Mater Sanctissima / Hic est sacerdos, which was twice copied –although anonymously– in a single Vatican codex. Marbrianus was a Josquin Desprez’s companion and one of the main composers of the papal chapel; he witnessed the arrival of the Spanish pope and a wave of new musicians from Spanish kingdoms, who for the first time formed a true “Spanish nation” among the papal singers, something that had not happened in the previous pontificate of Alfonso de Borja (Callistus III). In this paper we will study in depth the motet for the coronation of Alexander VI, in the context of the music and the composers belonging to the papal chapel. We will take into account the authorship of the piece, thinking over the stylistic particularities that characterized the style of Orto or Josquin, who were the ancestors of the Spanish figures who had so much influence after Alexander VI’s papacy..
La imatge dels Borja al cinema
Resum: La imatge dels Borja com a paradigma de l’abús del poder, de l’ambició desmesurada, de l’avidesa pels diners, de la luxúria i de la corrupció moral, que arranca des de la seua més estricta contemporaneïtat, travessa més de cinc-cents anys afaiçonada pel gran volum de literatura que ha generat el llinatge, és recollida pel cinematògraf a finals del segle XIX. Aquest nou mitjà d’expressió, que ha aportat més de 80 produccions fílmiques, ha contribuït a magnificar la dimensió universal dels Borja i ha fixat una determinada visió en l’imaginari global.
Abstract: The image of the Borgias as a paradigm of abuse of power, untampered ambition, greed for money, lust and moral corruption, which starts from its strictest contemporaneity, crosses over five hundred years, shaped by the large volume of literature that the linage has generated, and is collected by the cinematographer at the end of the 19th century. This new mean of expression, which has brought more than 80 film productions, has helped to magnify the universal dimension of the Borgias and has set a particular vision in the global imagination.
El blasó dels Borja
Resum: En la nostra comunicació ens proposem realitzar un recorregut per l’heràldica dels Borja, veure quins han estat els seus orígens i resseguir-ne l’itinerari a través del temps. Iniciarem la nostra investigació al seu terrer nadiu en el regne de València, per passar a Itàlia i analitzar com el blasó familiar s’adapta en la mesura en què els seus posseïdors assoleixen càrrecs cada vegada més elevats. D’altra banda també tractarem d’esbrinar quina va ser la relació –i les mútues influències– entre la tradició heràldica catalana aportada pels Borja i la de les famílies benestants italianes. Una vegada establerts els fonaments del blasó borgià, veurem quines van ser les seues modalitats principals, aturant-nos en testimonis de primer ordre com les imatges que es conserven a Castel Sant’Angelo o a la basílica de Santa Maria la Major de Roma, així com cercant el seu desenvolupament posterior en llocs com Gandia, on es va mantenir la principal branca familiar. Aquesta panoràmica serà completada amb l’estudi de les relacions entre l’heràldica familiar i les manifestacions artístiques de l’època dels pontífexs Borja.
Abstract: In our article we want to take a tour around Borja’s heraldry, see how were his origins and follow his historical itinerary. We will begin our reseach on their homeland in the Kingdom of Valencia, then we’ll go to Italy for analysing how the family escutcheon changes at the time his owners achieve to the most important positions. Furthermore we also will try to discover what was the relationship –and the mutual influences– between the Catalan heraldic tradition provided by Borja’s lineage and that of the wealthy Italian families. When we had determined the bases of the Borja’s escutcheon we will see what were its main forms, analising specially in major evidences like images preserved in Castel Sant’Angelo or inside the Basilica of Saint Mary Major in Rome, as well as looking for his further development in places as Gandia, where lived the main branch of the lineage. This view will be completed with the research of the relationships between the family heraldry and the artistic expressions at the time of Borja popes.
La biblioteca de Calixt III
Resum: Gràcies a l’inventari elaborat pel seu secretari Cosme de Montserrat, bisbe de Vic, disposem del catàleg de la biblioteca d’Alfons de Borja. Aquest instrument documental ens servirà per analitzar els interessos intel·lectuals de Calixt III, situant-los en el context d’una Itàlia en plena efervescència humanística, on comencen a arribar les primeres notícies de l’incipient art de la impremta, però on encara els obradors dels copistes són els centres de manufactura i difusió de les novetats bibliogràfiques, tant d’originals com d’obres de l’Antiguitat redescobertes. Compararem la seua biblioteca amb altres de l’època per veure com s’hi adquirien els llibres, quines eren les obres més demandades i on el gust particular del papa s’apartava de les preferències més comunes. A més avaluarem la importància de Cosme de Montserrat, un dels seus col·laboradors en qui més confiança va dipositar Calixt III.
Abstract: With the help of the inventory compiled by his secretary Cosme de Montserrat, bishop of Vic, we had the catalogue of the library collected by Alfons de Borja. That paper will act for analising the intellectual interests of Callistus III, placing them in the context of an Italy where the humanistic action was in progress, where are arriving first news from printing, but where still the workshops of copyist are the centers that produce and disseminate bibliographic novelties, manuscripts of new works or copies from Antiquity masterpieces newly discovered. We will compare his library with others of that time to see how books were acquired, what were the most requested works and in which cases the pope’s taste was different from the common choices. In addition, we will evaluate the importance of Cosme de Montserrat, one of his partners in whom more confidence has Callistus III.