De Barcelona i València a Itàlia amb la viola de mà: presentació de la reproducció de la viola de mà del Retaule de la Verge de la Llet (església del Jesús de Santa Eulària des Riu d’Eivissa, Roderic i Francesc d’Osona, c. 1498)
Resum: En aquest article, resum de la comunicació presentada en el congrés Els Borja en l’art (Xàtiva, 4-7 de maig de 2016), explicarem el procés de recerca i reproducció d’un instrument musical adequat per a la interpretació de la poesia lírica de tipus humanístic en l’entorn dels Borja en temps d’Alexandre VI.
Abstract: This article is a summary of the communication presented at the congress Els Borja en l’art (Xàtiva, May 4-7, 2016), where we reported the research process and making of a suitable musical instrument to perform the lyric poetry of humanistic type in Borja’s environment in Alexander VI’s time.
Paraules clau: Alexandre VI; Instruments musicals; Música.
Borja y los Borja: la forja de un mito para enaltecer una ciudad
Castellano: En las primeras décadas del siglo XVII, la ciudad de Borja (Zaragoza) asistió a un intento de reforzar sus lazos con la familia a la que dio nombre, lo que llevó a la introducción de una vaca en las armas heráldicas de la ciudad. Una figura clave en esta reformulación identitaria del municipio fue la del notario Juan Vicente de Albis, que había sido requerido por Juan Bautista Roig de la Peña para que le aportase datos destinados a su conocida obra apologética sobre los Borja. Con este propósito, el notario redactó una breve síntesis histórica en la que ya mencionaba el emblema de la vaca como prueba del ficticio nexo de unión entre Pedro de Atarés, Borja y los Borja.
English: In the first decades of the 17th century, the city of Borja (Zaragoza) witnessed an attempt to reinforce its links with the family to which it gave its name, leading to the introduction of a cow into the heraldic arms of the city. A key figure in this reformulation of the civic identity was the notary Juan Vicente de Albis, who was commissioned by Juan Bautista Roig de la Peña to provide data for his well-known apologetic work on the Borja family. With this intention, the notary wrote a short historic summary in which he mentioned the emblem of the cow as proof of the fictitious link between Pedro de Atarés, Borja and the Borja family.
La triple corona: Xàtiva, els Borja i l’art
Resum: Presentació de les actes del congrés Els Borja en l’art (I Congrés Xàtiva: història, cultura, identitat), celebrat a Xàtiva els dies 4-7 de maig de 2016.
Abstract: Presentation of the proceedings of the conference Els Borja en l’art (1st Conference Xàtiva: history, culture, identity), held in Xàtiva, May 4-7, 2016.
Resums / Resúmenes Paraules clau / Palabras clave
—
Francisco de Borja, promotor de la arquitectura jesuítica en España, Italia y América
Català: Francesc de Borja, que ja tenia experiència en projectes semblants durant el virregnat, va actuar com a promotor de l’arquitectura jesuítica en la construcció d’edificis de caràcter religiós o destinats a l’ensenyament, des del Col·legi-Universitat de Gandia fins al Gesù i el Col·legi Romà.
Paraules clau: Arquitectura jesuítica; Francesc de Borja.
Castellano: Francisco de Borja, que ya tenía experiencia en proyectos similares durante el virreinato, actuó como promotor de la arquitectura jesuítica en la construcción de edificios de carácter religioso o destinados a la enseñanza, desde el Colegio-Universidad de Gandía hasta el Gesù y el Colegio Romano.
Palabras clave: Arquitectura jesuítica; Francisco de Borja.
Un prisat al manteu de Francesc de Borja o el profetisme en la biografia d’un sant
Català: El paper de la profecia en la construcció de la memòria d’un sant, sigui per promocionar-lo, sigui per reforçar un poder extern, varia al llarg dels temps, tal com ho demostren la presència i interpretació de profecies en les grans biografies de Francesc de Borja, amb el rerefons d’alguns processos de canonització coetanis.
Paraules clau: Francesc de Borja; Processos de canonització; Profecies.
Castellano: El papel jugado por la profecía en la construcción de la memoria de un santo, con el objetivo de promocionar al personaje o de reforzar un poder externo, varía a lo largo del tiempo; lo demuestra la presencia e interpretación de profecías en las principales biografías de Francisco de Borja, con el trasfondo de algunos procesos de canonización contemporáneos.
Palabras clave: Francisco de Borja; Procesos de canonización; Profecías.
Els dibuixos catequètics dels jesuïtes i Francesc de Borja
Català: La reivindicació jesuïta de la imatge com a eina de catequesi parteix de la importància de la “compositio loci” en sant Ignasi, passa per l’Evangelio meditado, un projecte que Francesc de Borja no veié publicat en vida, i culmina en les Evangelicae historiae imagines de Jeroni Nadal (1593), que esdevindran un referent iconogràfic.
Paraules clau: Catequesi; Francesc de Borja; Gravats; Jeroni Nadal.
Castellano: La reivindicación jesuita de la imagen como herramienta de catequesis parte de la importancia que san Ignacio atribuye a la “compositio loci”, pasa por el Evangelio meditado, un proyecto que Francisco de Borja no vio publicado en vida, y culmina en las Evangelicae Historiae imagines de Jerónimo Nadal (1593), que se convertirán en un referente iconográfico.
Palabras clave: Catequesis; Francisco de Borja, Grabados; Jerónimo Nadal.
La diffusione del culto di san Francesco Borgia a Napoli tra feste pubbliche e orgoglio nobiliare
Català: El culte de sant Francesc de Borja com a patró de Nàpols, malgrat la competència d’altres sants més populars, va estretament lligat als contactes de la família Borja amb l’aristocràcia del país, que es manifesten en les festes per la beatificació i la canonització del duc sant.
Paraules clau: Festes barroques; Francesc de Borja; Nàpols.
Castellano: El culto de san Francisco de Borja como patrón de Nápoles, a pesar de la competencia de otros santos más populares, está estrechamente unido a los contactos de la familia Borja con la aristocracia del país, que se manifiestan en las fiestas por la beatificación y la canonización del duque santo.
Palabras clave: Fiestas barrocas; Francisco de Borja; Nápoles.
Joan Baptista Roig i l’Origen ilustre de los Borjas
Català: Biobibliografia del jurista valencià Joan Baptista Roig de la Penya (m. 1650), secretari del duc de Vilafermosa, i presentació de la seva obra més important, l’Origen ilustre de los Borjas (1621), la primera crònica sobre el llinatge o història genealògica on es defensa la seva ascendència reial a través de Pero Atarés.
Paraules clau: Cròniques; Joan Baptista Roig de la Penya.
Castellano: Biobibliografía del jurista valenciano Joan Baptista Roig de la Penya (m. 1650), secretario del duque de Villahermosa, e introducción a su obra más importante, el Origen ilustre de los Borjas (1621), primera crónica sobre el linaje o historia genealógica en que se argumenta su ascendencia real a través de Pero Atarés.
Palabras clave: Crónicas; Joan Baptista Roig de la Penya.
Francisco de Borja y la música: autor y promotor
Català: Malgrat les notícies documentals sobre l’activitat del duc Francesc de Borja com a compositor i promotor de música, facetes d’altra banda habituals en un noble de l’època, al seu catàleg només hi ha obra d’atribució dubtosa, entre la qual destaca una Visitatio sepulchri que li ha estat llargament adjudicada per la tradició.
Paraules clau: Capella ducal; Francesc de Borja; Música; Visitatio sepulchri.
Castellano: A pesar de las noticias documentales sobre la ac-tividad del duque Francisco de Borja como compositor y promotor de música –facetas habituales en un noble de la época–, en su catálogo sólo constan obras de atribución dudosa, entre las cuales destaca una Visitatio sepulchri que se le ha adjudicado tradicionalmente.
Palabras clave: Capilla ducal; Francisco de Borja; Música; Visitatio sepulchri.