Català: Estudi de quatre exemples il·lustratius del comportament d’una família –els Borja– que visqué entre Itàlia i el regne de València a cavall dels segles XV i XVI. Es tracta de quatre dames de segona fila, emparentades, tanmateix, amb la branca principal de la família, amb el papa Alexandre VI i els seus fills, amb els quals es comportaven com a germans. Quatre vides que il·lustren la política matrimonial com a trampolí d’ascens social, a imitació del comportament reial i nobiliari. I que ofereixen una òptica femenina diferent de la família. La primera dama, Àngela Borja i de Montcada, visqué a Roma uns anys per mirar de casar-la amb algun noble italià, però arran de la mort del papa Alexandre VI, la família retornà a València, on finalment es casà amb un parent. La segona dama, Àngela Borgia, com l’anomenaven, visqué sempre a Itàlia, fou dama de companyia de Lucrècia Borja, l’acompanyà a Ferrara, fou objecte de crims passionals i finalment es casà amb un noble italià i visqué a Sassuolo, prop de Mòdena, on morí. Les dues dames han estat sistemàticament confoses, ja en vida, en una sola persona. Les dues dames següents no es mogueren de València: una, la comtessa de Cocentaina Àngela Borja-Llançol i Sanç de Castellvell no es traslladà a Roma amb el seu pare i exercí discretament el seu ofici de comtessa. La darrera, Àngela Borja-Llançol i de Català, es casà amb el batlle general de València Lluís Carròs de Vilaragut i Eslava. Ha passat a la història perquè era una admiradora dels poemes d’Ausiàs Marc i el seu marit li dedicà una còpia manuscrita d’aquests, còpia ben considerada i estudiada.

English: A study of four exemplary Borgia women living in Italy and the Kingdom of Valencia in the late fifteenth and early sixteenth centuries. The four women concerned, albeit from subaltern branches of the family, none the less lived in close proximity to the main branch, growing up as surrogate sisters to Pope Alexander VI’s children. Their four lives illustrate marriage alliances as a means of social climbing, in imitation of royal and aristocratic matrimonial policy. They also provide a very different female perspective on Borgia family life. Àngela Borja i de Montcada lived in Rome for some years, in the hope of marrying into the Italian nobility, but on account of Alexander VI’s death, she returned to Valencia, where she eventually found a match within her own family. The second Angela Borgia studied, spent her whole life in Italy, as lady-inwaiting to Lucrezia Borgia, whom she accompanied to Ferrara, where she would become the coveted object of more than one crime of passion and where she would marry an Italian nobleman, with whom she lived in Sassuolo, near Modena, until her death. These two women have frequently been confused, even during their own lifetimes, as being the same person. There are two more Angelas living at the same time in Valencia. The Countess of Cocentaina Angela Borja-Llançol i Sanç de Castellvell did not accompany her father to Rome, preferring rather to continue exercising her duties as countess at home. Lastly, Àngela Borja-Llançol i de Català married the King’s Representative (batlle general) in the city of Valencia, Lluís Carròs de Vilaragut i Eslava. She was a famous admirer of the poems of Ausias March, and a manuscript (known to specialists) exists, which was originally dedicated to Angela by her husband.

Italiano: In questo articolo si presenta una ricerca su quattro esempi illustrativi del comportamento di una famiglia –i Borgia– che visse tra l’Italia ed il regno di Valencia a cavallo tra i secoli XV e XVI. Si tratta di quattro dame di secondo piano, imparentate comunque con il ramo principale della famiglia, quello del papa Alessandro VI e dei suoi figli, con i quali si comportavano come sorelle. Quattro vite che testimoniano come la politica matrimoniale fosse un trampolino d’ascesa sociale, alla stessa maniera che per le famiglie reali e nobiliari, e che offrono un punto di vista femminile diverso dal resto della famiglia. La prima dama, Angela Borgia de Montcada, visse a Roma per alcuni anni cercando di accasarsi con un nobile italiano, ma all’approssimarsi della morte del papa Alessandro VI, la famiglia ritornò a Valencia, dove finalmente si sposò con un parente. La seconda, Angela Borgia, come era chiamata, visse sempre in Italia e fu dama di compagnia di Lucrezia Borgia: l’accompagnò a Ferrara, fu oggetto di crimini passionali e, infine, si sposò con un nobile italiano e visse a Sassuolo, nelle vicinanze di Modena, dove morì. Le due dame sono state sistematicamente confuse, già in vita, in un’unica persona. Le seguenti due dame invece non si mossero mai da Valencia: una, la contessa di Cocentaina Angela Borgia-Llançol i Sanç de Castellvell, non si trasferì a Roma con suo padre ma esercitò discretamente il suo officio di contessa. L’ultima, Àngela Borja-Llançol i de Català, si sposò con il batlle general di Valencia Lluís Carròs de Vilaragut i Eslava. Viene spesso ricordata come una ammiratrice dei poemi di Ausiàs Marc e suo marito le dedicò una copia manoscritta degli stessi che è stata approfonditamente studiata.

Document pdf de l'article

Per descarregar (154 Kb):
Descarregueu-vos "Quatre Àngeles Borja coetànies, entreparentes i conspícue..."
Per veure:
rb01-05duran

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies