Més de 300 registres disponibles al lloc web de l’IIEB
La base de dades sobre documentació borgiana conservada a l’Arxiu Secret del Vaticà, creada i promoguda des de l’IIEB, es presenta amb la publicació en línia de més de tres-cents registres, fruit del buidatge exhaustiu de dos registres del pontificat d’Alexandre VI (reg. Suppl. 964 i 965, referents als mesos d’octubre a desembre de 1492).
L’accés a la base de dades és lliure, simple i directe. No cal registre previ. Al menú principal de navegació de la web de l’IIEB, clicant la pestanya “Recerca”, s’obre un menú desplegable, on, entre altres opcions, hi ha “db Documentació borgiana de l’Arxiu Secret del Vaticà”. En prémer-la s’accedeix a una nova pàgina: a la columna central, l’investigador visualitza els últims registres publicats i, al lateral dret, el menú de cerca.
Aquest menú distingeix tres tipus diferents de cerques entre els registres publicats. El primer permet la consulta implementant un camp de “Cerca general” en tota la base de dades. El segon i el tercer, en canvi, permeten seleccionar la informació a partir d’elements interns (fent clic a la fletxa a la dreta de la secció “Cerca per camps”, es poden seleccionar les opcions “Data”, “Contingut”, “Redacció”, “Observacions”) o externs (“Signatura”, “Tipologia”, “Matèria”) del document.
A partir d’ara, la base de dades s’actualitzarà regularment amb la inserció i publicació de nous registres, corresponents al buidatge de volums a mesura que es vagi enllestint. Aquest caràcter de “treball en constant evolució” propi de la base de dades des de la seva creació, també es fa extensible als registres ja publicats, que s’actualitzaran a mesura que, tot treballant amb altres volums, es detectin i identifiquin dades que completen la descripció de documents anteriors. Per exemple, en els registres corresponents a súpliques s’afegiran al camp “Observacions”, sempre que sigui possible, la signatura de la butlla corresponent, mentre que el camp “Contingut” s’actualitzarà completant els noms dels actors en blanc o de transcripció incerta.
Per a una descripció més detallada del projecte remetem el lector a dos articles més extensos que es van publicar en aquest mateix lloc web, els mesos de juny[1] i juliol[2] de l’any passat, respectivament.
Resulta impossible resumir en poques línies la quantitat i la qualitat de la informació que aquesta base de dades proporciona i proporcionarà en un futur als investigadors que vulguin aprofundir en el coneixement d’un pontificat que, sense cap mena de dubte, es pot considerar el més important del Renaixement europeu. Tot i això, amb objectius més modestos, cada vegada que considerem que la base de dades ofereixi un gruix prou interessant de novetats, com en aquest cas, farem una breu ressenya dels documents més interessants referents a la família Borja i el seu context.
Reg. Suppl. 964 i 965
En aquest grup de documents, trobem Roderic de Borja en dues súpliques encara en qualitat de cardenal bisbe d’Òstia i vicecanceller de l’Església. Hi apareix involucrat en una causa judicial contra Juan de Conchillos per la possessió d’una canongia amb prebenda i la sagristia de l’església dels Corporals de Santa Maria de Daroca i altres del bisbat de Saragossa (reg. Suppl. 965, f. 61r), i com a possessor del priorat de l’església de Saragossa de l’orde de Sant Agustí, que havia cedit en mans del papa; Pedro Sarchel, clergue de Saragossa i tresorer del rei de Castella i Aragó, pretenia obtenir el priorat (f. 195v).
El cardenal de València Cèsar Borja és el destinatari de la subrogació dels drets que un dels dos contendents d’una causa, ja mort, tenia sobre la possessió de l’ardiaconat de Goëlo a l’església de Sant-Brieuc, a França (reg. Suppl. 965, f. 79r-v).
Una altra presència borgiana és la de Beatriu de Borja i d’Arenós, germana de Roderic, citada en una súplica com a mitjancera que permet l’assignació d’un benefici sota la invocació de Santa Bàrbara, a la seu de València, al suplicant Joan d’Andújar, prevere de la mateixa diòcesi (reg. Suppl. 965, f. 263r).
El nom de Joan de Borja, nebot del papa, més tard nomenat cardenal de Santa Susanna, apareix en una súplica amb la qual se sol·licita un ardiaconat al bisbat de Coïmbra, a Portugal, que havia quedat vacant per la mort d’un cert Joan (reg. Suppl. 964, f. 13r).
Joan Castellar, arquebisbe de Trani (més tard, cap al final del segon pontificat borgià, va ser creat cardenal prevere de Santa Maria in Trastevere), és un dels parents que rep més atencions per part d’Alexandre VI. El papa, motu proprio, li concedeix la provisió de l’abadia de la Santa Vall de Gràcia, una canongia i la prebenda corresponent a l’església de Tropea i les parroquials de Santa Maria la Major i Santa Vèneta, extramurs de la mateixa ciutat, que havien quedat vacants per la mort de Leonetto Sangi (reg. Suppl. 964, f. 14v). També li atorga dues canongies amb les seves prebendes i pertinences annexes a l’església de Càller i al bisbat de Doglia, a Sardenya, igualment vacants arran de la mort de Nicolau Segarra (reg. Suppl. 964, f. 229r).
En l’àmbit de la jerarquia eclesiàstica destaquem dues súpliques: una referent a Oliviero Carafa, cardenal de Nàpols, i una altra a Pere de Cardona, bisbe d’Urgell. Alexandre VI concedeix motu proprio al primer la provisió d’una canongia amb prebenda a l’església de Mallorca, vacant per la mort de Gaspar Descatlar (reg. Suppl. 965, f. 142r), mentre que el segon sol·licita una dispensa que l’eximeixi de beure vi durant la missa (f. 143r).
L’àmbit diplomàtic està representat per Francesc Desprats, nunci apostòlic davant del rei d’Aragó i la reina de Castella, que sol·licita la unió de dos beneficis que posseïa al bisbat de Cartagena (reg. Suppl. 964, f. 275r).
Hi ha moltes súpliques presentades al papa per membres de la noblesa hispànica. Aquestes inclouen les relatives a Andrés de Cabrera i la seva esposa Beatriz de Bobadilla, marquesos de Moya, del bisbat de Conca. Amb el rerefons d’unes pràctiques religioses i devocionals que semblen del tot sinceres, són exemples de les formes d’accés dels joves nobles de l’època als càrrecs eclesiàstics.
A partir dels dos registres Supplicationum analitzats és possible reconstruir un petit dossier de súpliques relacionades amb aquesta família, que va tenir una gran influència a la cort castellana. Els marquesos sol·liciten dos indults a favor dels frares predicadors: un per construir en les seves propietats un convent per a les monges de l’orde de Sant Agustí, que estaven sota la cura d’aquests frares (reg. Suppl. 965, f. 161v-162r), i l’altre, per obtenir un confessor d’aquell orde (f. 271r-v). A través d’altres butlles, tres dels seus fills, Fernando (més endavant, primer comte de Chinchón), Pedro (futur cavaller de l’orde de Santiago) i Diego (després cavaller de Calatrava), germans, clergues “sive scolares” de la diòcesi de Toledo, que desitgen ingressar en la milícia militar i clerical, sol·liciten una dispensa “defectu etatis” (reg. Suppl. 965, f. 225r). Un quart fill de la parella, Francisco de Bobadilla, clergue del bisbat de Toledo (més endavant bisbe de Ciudad Rodrigo), de 20 anys d’edat, suplica, finalment, que se li concedeixi un indult per poder obtenir qualsevol benefici als regnes de Castella i Lleó (f. 270v-271r).
Entre els joves plançons de la noblesa hispànica que feien les primeres passes en la jerarquia eclesiàstica és digne d’esment el valencià Miquel Dassió. Amb només 10 anys d’edat, quan ja era clergue perpetu beneficiat de l’altar de Sant Blai a la seu de València, rep del papa la canongia amb prebenda que Jofré de Borja posseïa a la mateixa església i havia renunciat en les seves mans (reg. Suppl. 964, f. 95v). El papa també li atorga una dispensa per poder gaudir de més beneficis o pensions a l’església de València sense haver de ser promogut als ordes sagrats necessaris (reg. Suppl. 964, f. 94v-95r).
Finalment, destaquem algunes súpliques referents a ordes religiosos. L’orde de la Mare de Déu de la Mercè “redemptionis captivorum”, de Barcelona, sol·licita diverses llicències per tenir mestres en teologia, dels quals mancava a causa del vot de pobresa seguit pels frares (reg. Suppl 965, f. 74v-75r, 75r-v, 75v-76r). Per la seva banda, els monjos ermitans de l’orde de Sant Jeroni demanen un indult per organitzar-se al territori hispànic (f. 248r-v).
Notes
[1] Ivan PARISI, “‘Papa Alexander VI, dominus beneficiorum’: Un projecte de recerca de l’IIEB sobre la documentació borgiana conservada a l’Arxiu Secret del Vaticà (1)”, Els Borja [web] (18/6/2016).
[2] Ivan PARISI, “‘Papa Alexander VI, dominus beneficiorum’: Un projecte de recerca de l’IIEB sobre la documentació borgiana conservada a l’Arxiu Secret del Vaticà (i 2)”, Els Borja [web] (1/7/2016).
