Entre les múltiples manifestacions literàries que va produir al seu moment la notícia del misteriós assassinat a Roma, una nit de juny de 1497, del duc de Gandia Joan de Borja, fill del papa Alexandre VI i de Vannozza Cattanei, hi ha el romanç castellà La muerte del duque de Gandía, transmès pels jueus sefardites fins a l’actualitat en versions i amb títols diferents, per bé que alliberat finalment de qualsevol referència a l’anècdota històrica que en va justificar la composició. Us remeto a un excel·lent article de la periodista i historiadora Esperança Costa sobre el romanç, publicat el 2009 al desaparegut Quadern de l’edició valenciana d’El País i recuperat el 2012 per la mateixa autora al seu blog personal, amb una -fins ara- postdata. L’un i l’altra inclouen referències a edicions i enregistraments del poema.
A continuació trobareu el vídeo de la interpretació d’una versió valenciana moderna del romanç, que la soprano Eva Gonzálbez i la Capella Ducal “Ab molt singular música de ministrés” van fer el 29 de gener de 2011 a la Casa de Cultura Marquesa de Gandia (Casa de Cultura Marqués González de Quirós), publicat fa pocs dies a YouTube pel citat grup d’investigació i interpretació musical de la ciutat. L’adaptació catalana que es va sentir a Gandia -transcrita més avall- és obra de Joan Iborra, membre de la Capella Ducal i col·laborador assidu d’elsBorja. Basada en la variant del romanç que comença “Más arriba y más arriba, en la ciudad de Silibría”, és una proposta líricament reeixida, de ritme i lèxic que inevitablement suggereixen el que podria haver estat un romanç català de la mort del duc de Gandia del qual no tenim cap notícia.
Romanç
Més amunt i més amunt,
a la ciutat de Silibria,
hi havia pescadors,
pescaven la proveria.Vingueren tres a cavall,
fent molta algaravia.
S’acostaren prop del riu,
a la mar el tirarien.Tirà ganxos i salabres
per veure què li eixia.
Li isqué un comte d’or
que fill de rei paria.Si li’l portaven viu,
homes nobles els faria;
si li’l portaven mort,
molts de presents els daria.Camisa d’Holanda duïa,
capçó, seda i perleria;
anell d’or portava al dit,
cent pobres enriquiria.
