Poc abans de morir, Charlotte d’Albret, la discreta i assenyada viuda de Cèsar Borja, va deixar ben encaminada la carrera de la seva única filla, Louise Borgia, que aleshores (1514) tenia uns catorze anys. La noia no s’educaria a la convulsa Itàlia on havia brillat el pare, on ja no podria comptar amb la protecció dels Borja i els seus amics, ni a la Navarra que havien governat el germà de la mare, Joan d’Albret, i la cunyada, Caterina de Navarra, i que ara ja havia caigut en mans del Catòlic, sinó a la cort dels poderosos reis de França. Justament un dels pintors i il·luminadors més actius en aquesta cort era Jean Bourdichon, de Tours, de qui avui, per desitjar que aquesta segona quinzena d’agost sigui més benigna que la primera, recuperem una bonica Anunciació conservada al Met de Nova York, extreta d’un llibre d’hores. L’arcàngel Gabriel sembla esperar pacientment que Maria acabi la lectura per donar-li la bona nova que porta.
Ítem més: per a qui vulgui saber més coses sobre les dones de Cèsar, la seva formació i cultura, la comitència artística, la gestió de l’extens patrimoni territorial a França i els negocis financers, així com l’àmplia descendència –que ha arribat fins als nostres dies–, cal recomanar el capítol que els dedica Marià Carbonell en el seu imprescindible Els Borja i l’art: sis estudis i una addenda (València: Tres i Quatre; IIEB, 2021).
