Així representaven sant Francesc de Borja els gravadors Ildefons Cibera i Carlos Múgica en una imatge reproduïda al santoral Los héroes del cristianismo: Breve noticia de los santos y fiestas principales que venera la Iglesia, Madrid: Saturnino Calleja, 1901.
Borja hi apareix abillat de jesuïta, amb l’aurèola de sant i la corona ducal de Gandia a terra, com a símbol de la glòria terrenal a què ha renunciat. Al fons, el cadàver de l’emperadriu transporta l’espectador al famosíssim episodi de la conversió, quan el protagonista obre el taüt d’Isabel de Portugal i la contemplació de les despulles li fa pronunciar allò de “nunca más, nunca más servir a señor que se me pueda morir”, citat i versionat fins als nostres dies. Més que no veure-hi elements anacrònics, som davant d’una imatge d’alt contingut narratiu, que resumeix la llegenda del sant en els seus episodis centrals.
Nota
Imatge cedida per Nora Vela, professora de la facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, i autora del blog Bíblio Goigs, que ha volgut compartir la seva col·lecció de goigs i fulls impresos de temàtica borgiana. En continuarem parlant.
