Antic convent de Sant Francesc, a Cervera.
Diguem-ho així, mesclament. A Cervera de Segarra. Ciutat clafida d’història com poques n’hi ha.
Situem-nos a l’any 1909, en un parell de pàgines d’un llibret on trobem la ciutat i al seu bell mig, per modes diversos, Jaume Collell, Francesc d’Assís, Pere Ferrussola, Josep Corts, Joaquim de Pedrolo i Alexandre VI.
L’any va ser el de l’edició de Les floretes de sant Francesc traduïdes pel canonge de Vic Jaume Collell i Bancells, amb un apèndix d’història, “Sant Francesc a Catalunya”.[1]
Jaume Collell: traductor i autor de les planes d’història amb referències a diversos autors, alguns per a seguir-los (per exemple el franciscà irlandès Luke Wadding) i altres per a abandonar-los (com el franciscà de Vilafranca del Penedès Jaume Coll), aquells per seriosos, aquests per fantasiosos. Destria fins on pot el gra de la palla, que vol dir, la tradició de llegendes i les dades de fonts en principi creïbles als seus ulls.
Pere Ferrussola: jesuïta olotí que regentà durant més de vint anys una càtedra de teologia a la Universitat de Cervera i que va escriure, entre altres obres (Fèlix Torres i Amat a les Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña n’hi atribueix més d’una dotzena), una Notícia històrica del Sant Misteri de Cervera no publicada fins al 1863.
Josep Corts i Huguet: cerverí amb mitja vida al segle XVII i mitja en el següent, farmacèutic que va escriure una Pharmacopea avui perduda i una obra històrica redactada entre el 1723 i 1740, Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera que segons Collell és obra perduda, però no pas, encara que inèdita, segons l’historiador posterior Agustí Duran i Sanpere.[2]
Joaquim de Pedrolo: mullerat amb l’amor impossible i plorat a llàgrima viva de Jaume Collell el 1870 (quina primavera! només d’espines, ho testimonia la correspondència conservada… i els versos!), Lluïsa d’Espona i de Nuix, filla de Vic com el futur i asserenat (relativament) canonge.[3] El qual canonge, en conversa amb l’avi de l’escriptor Manuel de Pedrolo, ens fa saber que de l’obra de Josep Corts en restaren còpies i d’una d’elles en feu, el noble patrici allà al castell de l’Aranyó (venut pel seu fill Manuel de Pedrolo i d’Espona en temps de vaques flaques), la traducció d’algunes pàgines al català, que les hi mostrà i ell, canonge tocat d’historiador (i ja mort poeta d’amor), copià i reprodueix en l’apèndix esmentat.
El darrer personatge: el segon papa Borja; no cal presentació.
Com es lliga la barreja de tan variats personatges, inclòs el pobrissó, el sant d’Assís? El text de Collell ho mostrarà.
Conta que segons la tradició, el patriarca sant Francesc “anant o tornant” de Lleida passà per Cervera i va fundar-hi un convent de framenors. “Document que fasse fe, no se’n cita cap altre que una butlla del papa Alexandre VI en la qual se fa referència a la dita tradició, com fa notar en sa Història del Santíssim Misteri, lo Rnt. P. Pere Ferrus[s]ola, de la Companyia de Jesús”. Així és i avui es pot comprovar gràcies als progressos electrònics que et mostren llibres a la pantalla de casa. En efecte, el jesuïta Pere Ferrussola parla de les cases de religiosos de la ciutat, podem llegir-ho a la pàgina 142 i aquí reproduir-ho amb ortografia més hodierna: “Altra dels Pares Observants de la Seràfica Religió, que com ne fa menció Alexandro Sexto en un Breu Apostòlic, té la glòria d’haver posat en ella la primera pedra lo gran Patriarca Sant Francesc.”[4]
Ara bé, Jaume Collell considera més rigorosa la informació proporcionada per l’obra del “Regidor perpètuo de Cervera i Capità que fou d’Infanteria espanyola en lo Regiment dels naturals de Cervera”, Josep Corts. Explica, com s’ha dit, que l’original de l’obra és perdut, però que Joaquim de Pedrolo li oferí el fragment ja traduït que narra la fundació del convent cerverí “que avui subsisteix, lo que a més de la tradició, ho confirma un breu apostòlic del papa Alexandre, donat en Sant Pere de Roma l’any 1496, en què diu que sant Francesc posà la primera pedra del Convent de Cervera; aquest breu l’he vist [ho diu J. Corts] en l’Arxiu del referit monestir [el convent]”. En nota al peu de plana, Collell escriu: “respecte a eix document pontifici hi ha entre els autors una confusió, puix que uns l’atribueixen a Alexandre IV i els altres al VI. Per la data es evident que fou del segon”.
En aquestes dues pàgines de “Sant Francesc a Catalunya”, doncs, Jaume Collell, d’una obra a una altra amb l’ajuda de Joaquim de Pedrolo, lliga històricament personatges del segle XVIII i del seu, segle XIX i XX, que es relacionen amb Cervera on Francesc d’Assís va ser-hi el 1214 –segons Josep Corts– i ho confirma un document del papa Borja, Alexandre VI.
És possible avui certificar la fundació franciscana de Cervera pel mateix Francesc d’Assís amb nova documentació? Es pot col·locar sota els ulls d’historiadors aquest document borgià?
Fetes les preguntes esperarem quina en serà la resposta demà, demà passat o l’altre… el temps s’estira i s’arronsa i als Borja no els ve d’un segle.
Notes
[1] Les floretes de Sant Francesch, Traducció catalana seguida de un estudi sobre Sant Francesch a Catalunya per lo Reverent Mossen Jaume Collell Canonge de la Catedral de Vich, Vic: Tipografía G. Portavella, 1909.
[2] Recentment han aparegut notícies sobre diversos exemplars manuscrits de l’obra i fins i tot d’un resum en català del mateix autor. En castellà se’n conserven còpies a Cervera (Arxiu Comarcal de la Segarra; versió digital); Barcelona (BC, ms. 9038); i Biblioteca del Monestir de Montserrat (ms. 697, p. 149 del Catàleg d’Alexandre Olivar); del Resumpta historial de la ciutat de Cervera en lo principat de Cathaluña hi ha un manuscrit al citat arxiu de Cervera, descrit a MCEM 2707 i consultable en versió digital.
[3] Isidor CÒNSUL, “Jacint Verdaguer i Cervera. El ‘Dietari’ de mossèn Cinto”, Quaderns de Sant Magí, 12 (2002), p. 9-20.
[4] El títol imprès fa: Noticia histórica del Sant Mysteri de Cervera.
