Autor: .
Data: 10 de juny de 2016
Categories: Articles del blog, Blog
Paraules clau: , .

missal1

Vicissituds posteriors del missal

Els tres libelli missae papalis borgians es conservaven a la sagristia pontifícia, on es dipositaven després de cada ús. Són precisament els inventaris d’aquesta els que permeten resseguir la seva història immediata. En un inventari redactat el 1547, però, ja només hi consten els missals de Nadal i de Pasqua de Resurrecció. El primer, d’aquesta manera:

Un messale dove è una messa de la Natività del Signore coperto di damasco bianco a fioron d’oro con tre scuti d’argento indorato con l’arme d’Alessandro con tre fibie d’argento et broccato.

En referència a l’antiga enquadernació del volum, amb l’escut borgià. En un inventari posterior, de 1656, l’ítem és descrit amb més precisió i amb al·lusions a les il·lustracions dels actuals folis 8v i 38v:

Messa della Natività del Signore, è di Alessandro papa VI, contiene 67 carte, nella 7a vi è l’imagine di Christo, nella 37 il crocifisso. Coperta di broccato d’oro con palle di color rosso.

Fixem-nos que aquí les armes dels Medici, les “palle” –boles o “torteus de gules”, tal com es descriuen les del papa Lleó X Medici en l’armorial del seu coetani Esteve Tamborino– ja han substituït les borgianes. Del destí dels altres dos missals, no en sabem res. Potser patiren la pràctica comuna de substitució dels comitents quan els llibres canviaven de propietari, corrent entre els luxosos volums de la sagristia; més endavant recordarem un cas semblant en referir-nos al missal del cardenal Borja. A diferència de la dispersió d’altres llibres de la sagristia, que patiren les conseqüències del sacco de Roma de 1527 a mans de les tropes de l’emperador Carles V, sembla que el missal de Nadal d’Alexandre no es va moure del lloc on es va originar fins molt més tard. Si avui forma part del fons Borgiano de la Biblioteca Vaticana es deu a les vicissituds que patí durant el pas del segle XVIII al XIX arran del saqueig de les tropes napoleòniques de 1798, i al paper determinant que tingué en la seva recuperació el cardenal Stefano Borgia (1731-1804), secretari i després prefecte de la Congregació de Propaganda fide, col·lector d’una important biblioteca de manuscrits que en morir va llegar a la Congregació i que finalment, el 1902, ingressaren per motius de seguretat a la Vaticana, on passaren a formar el fons anomenat Borgiano en honor seu. En el rescat del missal, probablement per compra, devien pesar en el cardenal tant la qualitat artística i històrica del volum com la memòria del pontífex amb qui compartia el cognom. En tot cas, la pèrdua i la recuperació del manuscrit devien tenir lloc entre la data del saqueig, el febrer de 1798, i la mort de Stefano Borgia, a Lió, el 1804, perquè ja consta en un inventari de béns dels marmessors, datat el 2 de maig de 1806.

D’altres llibres litúrgics borgians

Hom ha assenyalat els elements comuns entre el missal de Nadal i altres volums litúrgics confeccionats al cercle del segon papa Borja. Ens referim sobretot a dos missals del cardenal Joan de Borja conservats a Chieti i al Vaticà. En tots tres còdexs sorprèn la presència obsessiva de l’heràldica i les empreses borgianes, indicadora de la influència del programa d’exaltació familiar i pontifícia elaborat per l’entorn d’Alexandre al qual ens referíem en un apartat anterior.

El cas més conegut, perquè fa uns anys, el 2001, se’n va publicar un luxós facsímil, és possiblement el missale festivum del cardenal Joan de Borja, dit el major o de Monreale per distingir-lo del cardenal Joan de Borja-Llançol, el menor, que es conserva a l’arxiu de la Curia arcivescovile de Chieti. El missal, també dit teatí per la seva seu actual, es pot datar entre el 1492, any de la creació cardenalícia del comitent, i una data no gaire allunyada de 1494, ja que conté dues il·lustracions referents a esdeveniments d’aquest any, de gran incidència en la política coetània de la santa seu, que l’observador havia de reconèixer sense cap dificultat: la mort del rei Ferrante de Nàpols i el lliurament de la rosa d’or a Carles VIII de França. El 1528, el còdex s’instal·la definitivament a l’Abruzzo, a la seu metropolitana de Chieti, com a donatiu de l’arquebisbe Guido de’ Medici, nipote de Climent VII. Els Medici hi substituïren l’escut originari dels Borja pel seu, seguint la pràctica de substituir qualsevol senyal dels comitents anteriors en un llibre, per la qual cosa també és conegut com a missal Medici. Però el seu origen remunta a la capella pontifícia o sixtina, probablement al grup de llibres reservats per als cardenals i els prelats, tal com indica la rúbrica de contingut: “In hoc libro sunt omnes missae que cantantur a cardinalibus in cappella papae” (“En aquest llibre hi ha totes les misses que els cardenals canten a la capella papal”). El volum conté formularis de les misses oficials pròpies del cardenal i ja reflecteix la pràctica del cerimonial de Patrizi, adaptada als usos d’aquesta dignitat. Naturalment, el còdex no consta a l’inventari de llibres de la sagristia de 1547, on, en canvi, apareix un altre volum del mateix cardenal de Monreale. A la Biblioteca Apostòlica Vaticana es conserva un missal seu, el manuscrit Barb. lat. 614, de 1492-1494 aproximadament, que havia passat a la biblioteca dels Colonna amb la conseqüent substitució d’escuts. En un inventari de la sagristia de 1714, encara, es fa al·lusió a llibres d’un cardenal Borja.

Bibliografia selecta

Edicions del missal de Nadal

Roth, Adalbert, Das Weihnachtsmissale Alexanders VI. Borg. lat. 425. Entstanden Ende des 15. Jahrhunderts. Missale pontificis in Nativitate Domini, 2 vol., Zuric: Belser, 1986 (Belser Faksimile Editionen aus der Biblioteca Apostolica Vaticana / Codices e Vaticanis selecti quam simillime expressi iussu Ioannis Pauli PP II consilio et opera curatorum Bibliothecae Vaticanae. Series maior, 63). [Vol. 1: “Faksimile der Handschrift Borg. Lat. 425”; vol. 2: “Einführung”] [Arekusanderu rokusei kurisumasumisa tenreisho], Tòquio: Iwanami Shoten; Zuric: Belser, 1987. [És el facsímil de l’ítem anterior, amb l’estudi en japonès]

Roth, Adalbert, Missale Pontificis in Nativitate Domini. El misal de Navidad del Papa Alejandro VI. Codex Borgianus Latinus 425, 2 vol., Madrid: Encuentro, 1987. [Vol. 1: facsímil; vol. 2: estudi d’Adalbert Roth en versió castellana]

Missale pontificis in Nativitate Domini, 2 vol., ed. facsímil, amb estudi introductori de Maria Toldrà, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2011.

Estudis (per ordre cronològic)

Pastor, Ludwig von, Geschichte der Päpste seit dem Ausgang des Mittelalters, III: Geschichte der Päpste im Zeitalter der Renaissance von der Wahl Innozenz’ VIII bis zum Tode Julius II. 1484-1513, Freiburg; Roma: Herder, 1955. [1a ed. de Freiburg, 1895. N’hi ha versió en castellà: Historia de los Papas desde fines de la Edad Media, Barcelona, 1910-1961]

Liber notarum ab anno MCCCCLXXXIII usque ad annum MDVI, 2 vol., a cura d’Enrico Celani, Città di Castello: Tipi della Casa editrice S. Lapi, 1907-1943 (Rerum Italicarum Scriptores, 2a sèrie, XXXII/1). [N’hi ha versió catalana: Dietari secret, traducció dirigida per Mariàngela Vilallonga, València: Tres i Quatre, 2003 (Biblioteca Borja, 2)]

Quinto centenario della Biblioteca Vaticana. Miniature del Rinascimento: Catalogo della mostra, a cura d’Anselm M. Albareda, Ciutat del Vaticà: Istituto Poligrafico dello Stato in Roma, 1950, p. 62-63, núm. 117 i làm. XXII. [N’hi ha versió en castellà: Miniaturas del Renacimiento: Catálogo de la exposición, ibídem]

Gualdi Sabatini, Fausta, “Il Missale pontificis in Nativitate Domini. Borg. lat. 425 della Biblioteca Apostolica Vaticana”, dins La Miniatura italiana tra Gotico e Rinascimento. Atti del II Congresso di storia della miniatura italiana, Cortona 24-26 settembre 1982, II, a cura d’Emanuela Sesti, Florència: Leo S. Olschki, 1985, p. 719-750.

Carbonell, Marià, “Roderic de Borja, client i promotor d’obres d’art. Notes sobre la iconografia de l’Apartament Borja del Vaticà”, dins Mario Menotti, Els Borja, història i iconografia, València: Bancaixa, 1992, p. 387-487. [N’hi ha versió en castellà: “Rodrigo de Borja, cliente y promotor de obras de arte. Notas sobre la iconografía del Apartamento Borja del Vaticano”, dins Mario Menotti, Los Borja, historia e iconografía, València: Bancaixa, 1992]

Reyes Ramírez, R. de los, “Misal de Navidad de Alejandro VI”, dins La Iglesia en América: Evangelización y cultura, Sevilla: Pabellón de la Santa Sede, 1992, p. 73.

Mandingorra Llavata, María Luz, “46. Segle XV (ex.). Missal de Nadal d’Alexandre VI”, dins Xàtiva, els Borja: Una projecció europea. Catàleg de l’exposició, II, Xàtiva, 1995, p. 140-142.

Roth, Adalbert; Morello, Giovanni, “Messale di Alessandro VI per la Messa di Natale”, dins Liturgia in figura. Codici liturgici rinascimentali della Biblioteca Apostolica Vaticana. Catalogo della mostra (Biblioteca Apostolica Vaticana-Salone Sistino, 29 marzo – 10 novembre 1995), a cura de Giovanni Morello i Silvia Maddalo, Ciutat del Vaticà; Roma, 1995, p. 251-256.

Roth, Adalbert, Das Weihnachtsmissale der Päpste. Feierlicher Mittelpunkt der Christnacht im Petersdom, Stuttgart: Belser Verlag, 1998. [2a ed. de 2006. L’estudi afegeix un apartat de Christoph Wetzel: “Die buchmalerische Ausstattung”; conté una edició facsímil parcial del missal]

Aleixandre Tena, Francisca, “Misal de Navidad de Alejandro VI”, dins Los Borja. Del mundo gótico al universo renacentista, València: Generalitat Valenciana; Museu de Belles Arts, 2001, p. 329. [N’hi ha versió italiana: “I.42. Messale di Natale di Alessandro IV [sic]”, dins I Borgia (Roma, Fondazione Memmo, 3 ottobre 2002 – 23 febbraio 2003), Roma; Milà: Electa, 2002, p. 104]

Il Messale Borgia, 2 vol., Florència: Vallecchi, 2001. [Facsímil del missal del cardenal Joan de Borja, conservat a Chieti, i “Il Messale Borgia. Commentario / The Borgia Missal. Commentary”, amb textos d’Adelmo Marino, Emilia Anna Talamo, Marco Buonocore i Maria Luigia Fobelli]

Company, Ximo, Alexandre VI i Roma. Les empreses artístiques de Roderic de Borja a Itàlia, València: Tres i Quatre, 2002 (Biblioteca Borja, 1).

Maddalo, Silvia, “Ritratti emblemi stemmi: simbologia del potere e immaginario figurativo”, dins De València a Roma a través dels Borja. Actes del Congrés commemoratiu del 500 Aniversari de l’any jubilar d’Alexandre VI (València 23-26 febrer 2000), a cura de P. Iradiel i J. M. Cruselles, València: Comitato Nazionale Incontri di studio per il V centenario del pontificato di Alessandro VI (1492-1503), 2006, p. 395-427.

Maddalo, Silvia, “El retrat d’Alexandre VI Borja com a imatge del poder”, Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians [Actes del II Simposi Internacional sobre els Borja (València-Gandia, 21-23 de novembre de 2007)], 2 (2008-2009), p. 461-481.

Fernández de Córdova Miralles, Álvaro, “El pontificado de Alejandro VI (1492-1503). Aproximación a su perfil eclesial y a sus fondos documentales”, Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians [Actes del II Simposi Internacional sobre els Borja (València-Gandia, 21-23 de novembre de 2007)], 2 (2008-2009), p. 201-309.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies