Autor: .
Data: 18 de maig de 2018
Categories: Blog, Textos
Paraules clau: , , , , .

Leonardo da Vinci, Isabella d’Este. Font: Wikimedia Commons.

El juliol de 1502, Isabella d’Este aconseguia que Cèsar Borja li enviés una obra de joventut de Miquel Àngel, un Cupido dorment sense armes -avui perdut-, que la marquesa de Màntua perseguia de feia temps. Arran d’això, i probablement per encàrrec del mateix Cèsar, el poeta Antonio Tebaldeo (Ferrara, 1463-1537), secretari del cardenal Ippolito d’Este i de Lucrècia Borja, va escriure dos sonets posats en boca del duc i de Venus, que es llegeixen en un autògraf de Tebaldeo de la Biblioteca comunale ariostea de Ferrara (ms. Cl. I 378).

Font: Massimo Castoldi, “Il Tebaldeo e Cesare Borgia: due sonetti inediti sul dono ad Isabella d’Este del cupido marmoreo di Michelangelo”, Anuario de Estudios Medievales, 19 [Estudios dedicados a la memoria del prof. dr. Emilio Sáez, 3] (1989), p. 709-715.

Il Duca de Valenza a la inclyta Isabella estense

Tu me dimandi Amor. Ahi lasso, in quanto
labirinto m’hai posto, e in che aspro scoglio!
Dur m’è se’l nego a te, duro s’io voglio,
cara Isabella mia, presumer tanto.

.

So quanto pò, ché per lui spesso ho pianto,
né mi spaventa tanto il fier suo orgoglio,
quanto che il cielo de quïete spoglio,
et in terra et in mar commovo pianto.

.

Dorme et è inerme Amor, onde è gran pace.
Sentendo il parlar tuo farasse desto
e harà da gli occhi toi strali, arco e face.

.

Pur te’l do, ché non è ben manifesto
senza gran segni un cor. Qual piú verace
segno, che per te farme ogniuno infesto?

 

Venere a la inclyta Isabella estense

Perse mio figlio Amor, più giorni fanno,
arco e saette, e da quel tempo a questo
dorme, né pensa che haver l’occhio desto
convien a quei che molti nemici hanno.

.

Veggio la terra e il mar pronto al suo danno,
l’abysso e il cielo, ai quai fu crudo e infesto.
Sin qui l’ho conservato e mai non resto
de investigar dove sue arme stanno.

.

Intendo che le hai tu, però l’invio
a te. Tu hai figli: se in tal caso duro
pensi agli toi, harai pietà del mio.

.

Che li sian rese l’arme io non mi curo.
Non se extende in tuo danno il mio desìo:
cercho, Isabella, sol che’l sia securo.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies