Taula de presentació de l’Epistolari català dels Borja. D’esquerra a dreta: Ll. Puig, E. Climent, P. Molas i Ribalta, N. Brossa, J. Requesens i M. Carbonell. Foto: © Jordi Vidal
Dijous, 10 de maig de 2018, va tenir lloc al Palau Requesens de Barcelona, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, la presentació del llibre Epistolari català dels Borja. El volum, a cura de Miquel Batllori, S. I. (†), Joan Requesens i Maria Toldrà, és el setè i fins ara últim lliurament de la col·lecció “Biblioteca Borja” de l’IIEB i l’editorial Tres i Quatre. A més de presentar el llibre, l’acte tenia com a objectiu celebrar el 15è aniversari de la mort del P. Miquel Batllori (1909-2003), iniciador del projecte de l’Epistolari Borja.
El president de l’Acadèmia de Bones Lletres, l’historiador Pere Molas i Ribalta, va obrir la sessió agraint la participació dels membres de la taula i la presència dels assistents, i recordant la relació entre l’Acadèmia i l’equip que ha col·laborat en el llibre, en el qual hi ha diversos acadèmics, començant pels autors i l’editor. A continuació, Eliseu Climent, secretariu executiu de l’IIEB i editor del llibre, es va centrar en la seva llarga col·laboració amb el P. Batllori, de qui ha publicat l’obra completa (en 19 volums a Tres i Quatre) i amb qui va dissenyar la creació de l’IIEB, una institució dedicada a l’estudi i difusió dels Borja, presentada públicament el 2002 arran de l’homenatge al jesuïta a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona; Climent va esbossar una breu història dels projectes de l’IIEB, des del Diplomatari Borja, l’acord amb l’Arxiu Secret Vaticà per a l’estudi de la documentació borgiana d’aquest fons i el mateix Epistolari Borja, fins als projectes de futur. Tot seguit, Nicolau Brossa, president de la Fundació Carulla, va glossar el suport que la Fundació dona als projectes editorials de l’IIEB, en particular al Diplomatari Borja i a l’Epistolari, com a exemple de mecenatge a projectes de llarga durada sobre estudi de la cultura catalana. El filòleg Joan Requesens, coautor del llibre, va resumir la història de l’elaboració de l’Epistolari des dels seus precedents valencians (Chabàs i Sanchis Sivera, sobretot) i europeus (Pastor, Picotti, etc.) fins al volum que s’acaba de publicar, un projecte que va situar en la perspectiva pancatalana i europea de les investigacions del P. Batllori. L’historiador de l’art Marià Carbonell, membre de l’IIEB, va descriure el nou Epistolari com a obra de referència pel rigor filològic amb què s’havia encarat l’edició i va subratllar l’interès de les dades que el llibre ofereix per a diverses disciplines, entre les quals la seva especialitat, amb alguns exemples extrets de les cartes borgianes i d’altres poc coneguts, com el mecenatge artístic de Joan de Borja el Major, cardenal de Monreale. El P. Llorenç Puig, com a representant dels jesuïtes de Catalunya en l’acte d’homenatge al P. Batllori, va reprendre el fil de les investigacions borgianes d’aquest, que va situar en l’aposta històrica de la Companyia de Jesús per l’incentiu dels estudis culturals des d’un vessant humanista. Finalment, el president de les Bones Lletres va tancar l’acte recordant la presència entre els personatges que pul·lulen a l’Epistolari català dels Borja d’un antic propietari del Palau Requesens, l’actual seu de l’Acadèmia, l’almirall Galceran de Requesens, comte de Trivento.
(Fotos: © Jordi Vidal).
