Seu de Palma. Font: Wikimedia Commons.
L’itinerari de la legació ibèrica que el cardenal vicecanceller Roderic de Borja va dur a terme en nom del papa Sixt IV entre 1472 i 1473, és ben conegut gràcies als estudis dedicats a aquesta important ambaixada que, organitzada inicialment amb el propòsit de captar adeptes per a una croada contra el turc, va acabar tenint conseqüències importants per a la història dels regnes hispànics. L’un –la Corona d’Aragó– sortia d’un llarg conflicte bèl·lic que havia enfrontat les institucions catalanes amb el rei Joan II; l’altre –la Corona de Castella–, en l’avantsala del conflicte successori que esclataria poc després, amb la mort d’Enric IV, entre els partidaris de la filla, Joana, i la germanastra, Isabel, casada amb l’ambiciós hereu d’Aragó, Ferran, en un matrimoni que el mateix legat s’encarregaria de legitimar.
És menys conegut, però, que la primera parada del llarg itinerari hispànic de Roderic havia estat Ciutat de Mallorca, on el legat va arribar el dia 13 de juny de 1472, un dissabte; s’hi va estar quatre dies, hostatjat al Palau del Bisbe, i en va sortir amb les mateixes galeres amb què havia vingut, camí de València, on va arribar la nit del divendres 19. A partir d’aquí la història ja és ben sabuda.[1] També que, anys a venir, Roderic administraria breument el bisbat mallorquí (1488-1489). D’aquella estada a Palma de 1472, però, en resta una interessant relació coetània de Pere Segura, notari i escrivà de la cúria de la Consignació, que l’historiador Josep Ramis de Ayreflor i Sureda (Palma, 1877-1960) va publicar per primera vegada en un article de 1910, d’on la reproduïm:[2]
Per quant de gran temps ensa no ses vist en la present Ciutat de Mallorques que Legat alatere de nostre Sant Pare sia vingut en les presents de Mallorques, fas memoria yo Pere Segura, notari e scriua de la Consignatio de la Uniuersitat e regne desusdits, que disapta, que contauem a tretze del mes de Juny any de la natiuitat de nre. Senyor MCCCCLXX dos, arriba en lo present port de Mallorques lo Reu.mo S. lo Senyor Cardenal visicanseller R.m St. Nicholai in carcere de Tulliano, Legat alatere de nostre Sant Pare. E fonch li fet per los molt honorables Jurats del dit regne pont a la Portella, en lo qual foren possats quatre draps acollorats vermells donats assacho; en lo qual pont isque hora de vespres. Fonch li fet axi matex hun pauallo de domas blanch en lo qual eren les armes Reyals […], molt bell; fonch li fet hun caualcador al cap del pont, vers la ciutat. E per quant les reliquies li stauen apperellades a la porta de la Portella, no volche caualcar fins hagudes adorat; ana de sota lo pauallo, lo qual era aportat per dotze homens de honor de aquesta ciutat; lo S. Lochtinent general En Francesch Berenguer de Blanes e moss. Miquel de Pachs, caualler Jurat, anauen fora lo dit pauallo un poc detras lo dit Reu.mo S. Legat, e axi los altres honorables Jurats e los altres homens de honor de aquesta ciutat; sinch Bisbes que vengueren ab el, acompañaren lo dit S. Legat, lo qual com hac adorat puga acaual a la dita porta de la Portella, anant de sota lo pauallo a caual fins a la Seu, tirant per lo carrer de la Portella pessant deuant la casa den Jacme de Galiana, apres trespassant per la trauessa hon stava en Johan de Sales exint al carrer den Cors, e per lo carrer den Cors, fahent la volta del angel, fins a la dita Seu; e quant fonch a la Seu, aplegat al altar los capellans se empararen del pauallo, e los cambres e hujers del dit Legat volgueren pendre aquell, e entant que los dits capellans militant en lo esfors, possaren aquell en la sacristia, ahon vuy en die sta e stara quant Deus plaura. Cantat que fonch lo tedeum laudamus, donade per aquell la beneditio, fonch acompenyat en lo palau del S. Bisbe, hahon possa per quatre dies: apres ab dues galeres del Rey En Ferrando, ab les quals ere vingut tirant la volta de Valencia. Lo dit S. Legat lo diluns proppessat caualqua per la Ciutat, la qual li fonch mostrada, en la qual cauolcada hac, al perer meu, cent lx perelles de caualcadures, ben obilats de orda, vestits de cadenes dor e altres ornaments gornits, en tal manera que nunq fonch vista tal festa en aquesta Ciutat, la qual nre. Senyor Deus guard de tots perills, morts, e de malelties, In secula seculorum, amen.
Fonch fet per los honor. Jurats donatiu al dit Reu.sim Legat, lo qual li fonch aportat per los discrets Nandreu Boix, scriua de la dita Ciutat e Pere Litra notari, sindichs de la dita Universitat: de sis vadelles, vuyt moltons, quatre polls [ed. 1950: parells] de paguos, deu polls [ídem] de galines, deu de capons, trenta de polls; dos barralls daygua de murta, quasqun de quatre cortes; deu parells dentorxas, vint libres de ciriots blanch, hun quintar de confits de sucre, sinquanta massapans, e huna gran sarria de formatges; e dotze cartarelles los sis plenes de vin blanch e sis de vin vermell, los quals dotze cartarelles ó cortins foren fets nous ab arcolls argentats.
Notes
[1] Josep SANCHIS SIVERA, “El cardenal Rodrigo de Borja en Valencia”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 84 (1924), p. 120-164; Vicent J. ESCARTÍ, “El cardenal Roderic de Borja en Valencia (1472-1473). Representación social y poder”, El hogar de los Borja, València: Generalitat Valenciana, 2000, p. 109-123.
[2] Josep RAMIS DE AYREFLOR I SUREDA, “Venida a Mallorca del Cardenal Legado Pontificio Don Rodrigo de Borja, después papa Alejandro VI”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, XIII/361, any XXVI (1910), p. 49-51. Ramis també va incloure la relació en la seva conferència La nobleza mallorquina singularmente en el siglo XVII. El conde Malo y su familia, publicada el 1922 al mateix Bolletí (XIX/502-506, any XXXVIII) i en tirada a part a la Impremta de Guasp, i reeditada a Palma per Ediciones R.O.D.A. el 1950 (p. 53-56).
