Catedral de València. Font: Wikimedia Commons
Com tants d’altres prelats que feien carrera a la cúria romana mentre deixaven el govern de les esglésies i els beneficis acumulats en mans de substituts i procuradors, Cèsar Borja va confiar l’administració de l’arquebisbat de València a vicaris generals, que el mantenien informat de les novetats i supervisaven el cobrament de les rendes. El 13 d’octubre de 1493, des de València, el vicari Jaume Conill felicitava Cèsar pel recent accés al cardenalat, el posava al dia d’una gestió a favor de Joan de Vera, l’antic preceptor del cardenal, i li explicava la bona rebuda que el seu germà, el jove Joan de Borja, duc de Gandia, havia trobat a la ciutat, on havia arribat per casar-se amb una parenta de Ferran el Catòlic, Maria Enríquez, i prendre possessió del ducat. Som al segon any de pontificat d’Alexandre VI, un moment dolç per als fills i els servidors del papa, que es beneficien de la generositat d’un pontífex amatent a crear i enfortir lligams amb les corts més importants de les dues penínsules. La carta del vicari Conill, inèdita, es conserva a l’Arxiu Secret del Vaticà, AA, 5021, f. 57-57v.
Reverendíssim senyor,
La gloriosa nova nos és aribada de la promoció de vostra reverendíssima senyoria ad cardinalatum, que·ns ha tant alegrat a tots, no sols a nosaltres, canonges y ministres de vostra reverendíssima senyoria, mas ha tots los de aquesta ciutat y diòcesi de aquella. Decontinent fem solemne processó entorn de la seu, cantant lo Te Deum laudamus, hon foren tots los officials y jurats y grans de aquesta ciutat, sonant totes les campanes, se fent gran festa y alegria. Plàcia a nostre senyor Déu que molts anys y bons posehexqua la senyoria vostra reverendíssima aquesta dignitat, ab aument de son estat pròsper y tot a salvació de la sua ànima! Una letra he rebut, aprés, de la senyoria vostra reverendíssima sobre lo que mana se faça, vagant la rectoria de Lombay, en persona del prothonotari micer Vera; segons que la sanctedat de nostre senyor per lo pasat havia manat, fer s’à tot segons scriu y mana la senyoria vostra reverendíssima. Y guarde nostre Senyor sa reverendíssima persona. En València, a XIII de octubre any mil CCCCLXXXXIII.
De vostra reverendíssima senyoria
humil servidor, Jaume Conill.Lo il·lustre senyor duch de Gandia, son germà, entrà digous pasat, que contàvem X de octubre, en esta ciutat de València, hon li és estada feta grandíssima recepció, y ha molt alegrada aquesta ciutat, y tots los grans li fan molta honrra y la guarden, y sa il·lustre senyoria s’és molt contentada d’esta ciutat. No s’entén hara sinó en festes y visites y plaés. Nostre Senyor li do longa vida y conplit gog de tots, a sa sanctedat.
Reverendissimo domino archiepiscopo
[cardi]nali valentino, domino meo ac benefactori unico.
