Des de fa unes setmanes ja està disponible a la xarxa el número 6 de la Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, corresponent al bienni 2017-2018. En la línia encetada ara fa tretze anys per aquesta publicació, s’hi acullen articles científics inèdits sobre l’estudi de la família Borja des de diferents enfocaments històrics i culturals.
En el número que presentem, hi trobareu els treballs següents:
- “Apunts biogràfics i patrocini artístic del cardenal Joan de Borja i Navarro d’Alpicat (1446-1503)”, de Marià Carbonell i Buades (UAB), un extens estudi biogràfic sobre un dels personatges més influents de l’entorn del papa Alexandre VI, el seu parent el cardenal Joan de Borja i Navarro d’Alpicat, dit Joan de Borja el Major, que se centra especialment en la seva encara poc coneguda activitat com a promotor artístic. El professor Carbonell és autor d’estudis de referència sobre la relació entre els Borja i l’art, alguns publicats en aquesta mateixa revista, i que trobareu ressenyats a la bibliografia sobre els Borja del nostre web, i actualment està preparant un volum sobre el mateix tema per a la col·lecció “Biblioteca Borja”.
- “Lucrecia Borgia, promotora y objeto de arte. Hacia el posible retrato de la hija del papa Alejandro VI”, de Macarena Crespo Álvarez, s’aproxima a la filla d’Alexandre VI des de l’última cort on va viure, el ducat de Ferrara, on va exercir una destacada tasca de mecenatge i és possible que fos retratada al costat del seu marit per Tiziano Vecelli, en cerca de, en paraules de l’autora, “la tan buscada imatge de Lucrècia Borja”.
- “Lettere diplomatiche in italiano di Lluís Despuig”, d’Andrea Maggi, és un avanç del projecte que l’autor té en curs sobre l’edició i estudi de la correspondència diplomàtica italiana d’un personatge influent de l’entorn d’Alfons el Magnànim i el seu germà Joan, el mestre de Montesa Lluís Despuig, de qui aquí s’esbossa la biografia i es presenta el corpus documental conservat a l’Archivio di Stato de Milà. Com a apèndix s’ofereix un tast d’aquest: l’edició d’un despatx en italià enviat a Francesco Sforza des de Barcelona el 1460, amb subscripció autògrafa, i se n’estudien les particularitats lingüístiques.
- “Alejandro VI y las antigüedades de Roma: coleccionismo, excavaciones y spolia”, de Paloma Martín-Esperanza, se centra en l’activitat antiquària de Roderic de Borja / Alexandre VI en el marc del Quattrocento romà, se’n ressegueix el rastre bibliogràfic per elaborar-ne un cens actualitzat i se la situa en el context polític de construcció d’una determinada imatge de poder.
- “Lauros inmarcesibles y glorias inmortales. Una fiesta novohispana en honor de san Francisco de Borja”, de Rubén D. Medina (UNAM), és una interessant aportació a la bibliografia sobre els aspectes teatrals i literaris de les celebracions de les festes de beatificació i canonització del sant Borja en un context geogràfic encara poc estudiat des d’aquesta perspectiva, el de l’Amèrica colonial. L’anàlisi del professor Medina gira al voltant d’un imprès barroc que té en curs de publicació: Festivo aparato con que la provincia mexicana de la Compañía de Jesús celebró […] los inmarcesibles lauros y glorias inmortales de san Francisco de Borja […] (1673).
- “Cartes de Miquel Batllori sobre l’Epistolari català dels Borja”, de Joan Requesens i Piquer, edita i situa en el seu context de producció i recepció un total de 47 cartes que un dels grans investigadors borgians del segle XX, el jesuïta català Miquel Batllori, va enviar i rebre durant gairebé 50 anys en relació amb el seu magne projecte d’edició de l’epistolari català dels Borja, que va deixar inacabat en morir i que recentment ha estat recuperat per l’IIEB, amb el mateix Requesens com un dels coeditors.
- El número es tanca precisament amb una ressenya d’aquest volum, a cura de Pep Vila Medinyà: “Epistolari català dels Borja, a cura de Miquel Batllori (+), Joan Requesens i Maria Toldrà, València, 2017, 541 p.”
