Ferdinand GREGOROVIUS, Lucrècia Borja a partir de documents i epistolaris del seu temps, pròleg d’Eulàlia Duran, edició a cura de Maria Toldrà, traducció de Sebastià Moranta, València: Edicions Tres i Quatre; Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2007 (Biblioteca Borja, 4).
Lucrècia Borja es va publicar en 1874 i immediatament es convertí en una obra de referència sobre el personatge, que ha estat completada però no superada. És la primera biografia de caràcter científic dedicada a la filla d’Alexandre VI Borja. Aporta documents públics i privats inèdits, procedents d’arxius de Roma, Mòdena, Màntua, Florència i d’altres ciutats italianes, que la present traducció, la primera al català, incorpora en apèndix i completa amb textos inèdits i bibliografia recent sobre el personatge.
La primera part del llibre ens presenta Lucrècia en la cort pontifícia, on és joguina de la política d’aliances del pare i el germà Cèsar amb nobles valencians i senyors de la convulsa península italiana, que culmina en el casament de Lucrècia amb l’hereu d’una de les nissagues més aristocràtiques d’Itàlia, els Este de Ferrara. A la segona part del llibre trobem Lucrècia en aquesta ciutat, on es manté a recer de la ràpida ensulsiada dels Borja i vetlla pels fills supervivents d’Alexandre i Cèsar. Un cop duquessa, actua com a lloctinent del seu marit Alfons, és lloada pels poetes de la cort ferraresa i acaba lliurada a la pietat.
La traducció ha anat a càrrec de Sebastià Moranta, lector de català en diverses Universitats alemanyes, traductor de l’alemany, el rus i el polonès.
