Ferdinand Gregorovius. Font: Wikimedia Commons
A partir del text català de Lucrècia Borja a partir de documents i epistolaris del seu temps, la biografia clàssica escrita per F. Gregorovius (1821-1891), voldríem avançar als possibles lectors alguns aspectes destacables del llibre, al qual vam dedicar esforços durant el llarg procés de traducció i edició entre mitjan 2005 i 2007.
L’autor, atès el seu origen i la seva formació luterana, ens ofereix una visió perifèrica o exterior del pontificat del segon papa Borja, Alexandre VI. Gregorovius, un escriptor i historiador protestant d’origen polonès, fou un de tants homes de lletres del nord d’Europa que van lliurar-se a la fascinació romàntica per Itàlia: s’establí a Roma a mitjan segle XIX, dedicà a l’urbs la seva magna obra Die Geschichte der Stadt Rom im Mittelalter i arribà a sentir-se’n ciutadà. La intenció del text que ens ocupa, segons declara l’autor en el prefaci, “no ha estat altra que la de l’historiador en general: he substituït la novel·la per la història”. És probable que fos la tradició germànica allò que el dugué a apartar-se de la llegenda negra i a fer una caracterització dels Borja basada en les fonts documentals i allunyada del mite. Però la precisió de cronista no impedeix que Gregorovius faci evident la seva voluntat d’estil i doni a molts passatges una bella formulació literària, com ara en la descripció minuciosa amb què recrea nombrosos quadres de costums -cavalcades, celebracions litúrgiques, festes mundanes, representacions teatrals- o en la magistral pintura paisatgística d’algunes zones rurals del Laci. Així mateix, en el retrat de la Roma dels Borja es manifesten el rerefons cultural de l’autor i la seva concepció de l’Església, marcada per la contenció moral i un indissimulat rigorisme prussià, a partir dels quals tracta de descriure -i, necessàriament, interpretar- la corrupció de la santa seu i el devessall de passions de la Itàlia del Renaixement. Un propòsit que constitueix a estones un estimulant diàleg de cultures on entren en joc una sèrie de fronteres, en àmbits diversos com la geografia, la moral o la religió. L’autor fins i tot es permet algun atac contra les forces vives de la contrareforma, en qualificar els jesuïtes com “la més poderosa de totes les sectes de caràcter politicoeclesiàstic que la història hagi vist mai”. D’altra banda, per a Gregorovius el caràcter pervers de la concepció romana del papat no exclou, ans al contrari, la fascinació pel “sentit grandiós de la festa” propi d’aquell temps. El Renaixement entès com a espectacle, com una mena de clam solemne que colpia els cors i que a l’Europa decimonònica ja s’havia extingit. I és que, si fem cas a Gregorovius, en l’època contemporània hi ha hagut ben poques manifestacions comparables a aquelles fastuositats, potser només les desfilades de les tropes alemanyes en tornar de la guerra francoprussiana.
Quant a les dificultats de traduir aquesta obra, no va ser fàcil trobar el registre adient, a mig camí entre la prosa historiogràfica alemanya del Vuit-cents i un català que pogués resultar anacrònic per massa modern. El repte del traductor consisteix a explorar un improbable terme mig entre dos extrems, a llimar estridències i corregir desequilibris. En la nostra versió vam pretendre ser tan fidels com sabíem a la llengua i al missatge originaris. Per això s’imposava l’ús d’una prosa culta, de vegades amb alguna concessió arcaïtzant, en comptes de voler adaptar estilísticament o modernitzar el text.
Per llegir-ne més
GREGOROVIUS, Ferdinand, Lucrècia Borja a partir de documents i epistolaris del seu temps, pròleg d’Eulàlia Duran, edició a cura de Maria Toldrà, traducció de Sebastià Moranta, València: Tres i Quatre; IIEB, 2007 (Biblioteca Borja, 4). ISBN 978-84-7502-765-4.
GREGOROVIUS, Ferdinand, Lucrezia Borgia nach Urkunden und Korrespondenzen ihrer eigenen Zeit, Projekt Gutenberg-DE (versió digital).
