Diuen que la frottola –gènere de poesia popularitzant de moda entre els cercles cortesans- “Donna, contro la mia voglia” era la cançó preferida de Cèsar Borja. Alguna de les versions manuscrites i impreses que se n’han conservat, amb variants importants, és atribuïda a Filippo di Lurano. De les interpretacions que es troben a la xarxa, us deixo la inclosa al recull de Jordi Savall (dir.), Dinastia Borgia. Església i poder al Renaixement (Alia Vox, 2010). Necessiteu tenir compte a Spotify per accedir-hi:
Questa chanzona era la favorita del ducha Valentino
Donna, contro a la mia voglia
mi chonviene da tte partire,
e non chredere per fugire
del tuo amore mai mi spoglia.La memoria sarà mecho
de la tua dolze sembianza,
l’alma mia resterà techo
a magior testimonanza,
questo chorpo solo m’avanza
che già sento ardere chon doglia.
Donna, etc.E se vene che’n andando
resti alquanto per la via,
el mio chore ti rachomando
che ti dei per l’alma mia;
sai che ‘nfamia ti saria
variar chome che foglia.
Donna, etc.So in brevie può venire
più che mai tuo servidore,
non pensare possa morire
el mio chorpo senza el quore.
Oimè, che’l mio amore
mi dà pena e grave doglia!
Donna, etc.Quando poi sarò tornato
a lo anticho albergo e locho,
per lontano essere stato
non negare questo fia poco:
ritornianci al primo locho
per enpier questa gran voglia.
Donna, etc.
Per llegir-ne més
Cèsar Borja, cinc-cents anys després (1507-2007). Tres estudis i una antologia, amb textos d’Álvaro Fernández de Córdova, Jon Arrizabalaga i Maria Toldrà, València: Tres i Quatre; Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2009 (Biblioteca Borja Minor, 2), p. 361-363.
FERAND, Ernst T., “Two unknown frottole”, The Musical Quarterly, 27/3 (1941), p. 319-328.
Los Borja, del mundo gótico al universo renacentista. Museo de Bellas Artes de Valencia, 22 de diciembre de 2000 al 16 de marzo de 2001, a cura de Learco Andalò i Eduard Mira, València: Generalitat Valenciana; Fondazione Memmo, 2001, p. 436-437. [Edició facsímil]
Jordi Savall – Alia Vox. http://www.alia-vox.com/
