Anselm Feuerbach, Retrat de dona romana amb túnica blanca i mantell vermell (c. 1862-1866). Font: Städel Museum.
Enguany us desitgem bon estiu amb aquest potent retrat d’una dona romana firmat, en una data indeterminada entre 1862 i 1866, per Anselm Feuerbach (1829-1880), pintor alemany durant molts anys instal·lat a Roma, on va cedir a l’admiració pel món clàssic i els artistes del Renaixement. Els trets que es reprodueixen al retrat són, com en altres obres de Feuerbach, els de qui aquells anys era la seva musa, model i amant, la romana Anna Risi (Nanna).
El quadre es custodia al Städel Museum de Frankfurt am Main, on porta el número d’inventari 1150. La fitxa descriptiva corresponent l’identifica com un retrat de Lucrècia Borja, ingressat al museu el 1885 per donació d’Helene Souchay; el seu marit, el polític i jurista de Frankfurt Eduard Souchay (1800-1872), l’havia comprat a Roma al mateix pintor.
La identificació de la dona romana amb la túnica blanca i el mantell roig tornassolat amb Lucrècia Borja, que ja apareix en algun catàleg antic del Städelsches Kunstinstitut, precedent de l’actual museu, s’ha fet popular a la xarxa, tot i que no és compartida per tothom. Certament, es fa ben difícil reconèixer-hi la filla del papa Alexandre, perquè no té cap dels elements típics de la seva iconografia des de les acaballes del segle XV fins al XIX, començant per la cabellera rossa, i la roba, el pentinat i les joies semblen inspirats en models clàssics; tampoc no es tractaria de l’altra Lucrècia famosa en la història de l’art, a qui la borgiana deu el nom, la casta “Lucretia romana” que es va suïcidar després de ser violada per Tarquini. De fet, els estudis més recents sobre la iconografia de Lucrècia Borja ni tan sols contemplen el quadre de Feuerbach entre les obres analitzades; cito, a tall d’exemple, els de M. Julia Martínez García & M. Luisa Vázquez de Ágredos (2015-2016), Marc Gomar (2015-2016), Alexandre Vico (2017) i Macarena Crespo (2017-2018).
Ara per ara, i a l’espera d’alguna opinió autoritzada, caldrà tenir present, però, que, segons confessió pròpia, Feuerbach havia tractat el tema de Lucrècia Borja en la seva obra pictòrica. S’hi refereix en les cartes enviades a la seva madrastra i impulsora decisiva de la seva carrera artística i de la difusió pòstuma de la seva producció, Henriette Heydenreich (1812-1892). El 2 d’octubre de 1861, Anselm li escrivia des de Roma que, entre l’1 de setembre i l’1 d’octubre proppassats, havia pintat dos quadres, un dels quals era una Lucrècia Borja, l’altre un retrat de tres quarts (“Kniestück”), tots dos amb dues mans i acabats fins al més petit detall; l’1 de febrer de 1867, des de la mateixa ciutat, esmenta, entre altres obres, una “Lucretia Borgia”.[1]
Nota
[1] Anselm FEUERBACH, Briefe an seiner Mutter, selecció de Hermann Uhde-Bernays, Berlín: Meyer & Jessen, 1912, p. 234 (“[…] Ich vom 1. September bis zum 1. Oktober zwei Bilder gemalt habe. Eine Lucretia Borgia und ein Kniestück, beide mit zwei Händen, und ausgeführt bis auf die kleinste Stecknadel”), 235, 252. Aquesta antologia, per cert, reprodueix en una làmina entre p. 176 i 177 el quadre que ens ocupa amb el simple peu de foto “Nanna”, és a dir, Anna Risi, i sense cap esment a Lucrècia.
