L’1 de gener de 1498, el papa Alexandre VI recordava als seus cardenals, en presència del mestre de cerimònies Johannes Burckard, que aquell dia celebrava el natalici i complia seixanta-set anys. Tot cofoi, situava el propi naixement –sense esmentar el lloc, Xàtiva– un primer dia de la setmana d’un primer mes de l’any, que coincidia amb un primer any de pontificat, el del papa Eugeni IV –el mateix que havia creat cardenal l’oncle Alfons de Borja, una llunyana primavera de 1444, bo i encetant el camí que el duria a ser nomenat papa Calixt III el 1455.
Enmig de tanta i tan feliç coincidència, alguna cosa grinyolava, com van advertir alguns dels presents, que aclarien que el naixement d’Alexandre s’hauria produït l’últim dia del mateix any, també dilluns. Tinguessin raó o no, el cert és que el papa Condulmer havia estat elegit el 3 de març de 1431 i coronat uns dies després, l’11; per tant, si aquesta fita pontifícia que tant agradava a Alexandre era correcta, el seu naixement no podria haver tingut lloc l’1 de gener d’aquell any, sinó, més aviat, el 31 de desembre com apuntaven els presents –i anotava el mestre de cerimònies, tot advertint insidiosament el silenci del papa. Per això trobem l’una o l’altra data de naixement en les biografies del segon pontífex Borja, i fins i tot hi ha qui la situa hipotèticament en un ventall més ampli, entre 1430 i 1432.[1]
Sigui com sigui, aprofitem que Alexandre encetava l’any fent-ne memòria per desitjar a tothom un bon i borgià 2024!
| [MCCCCXCVIII] Feria secunda, I mensis januarii, festo circumcisionis Domini, reverendissimus dominus cardinalis Alexandrinus celebravit missam solemnem in capella predicta, papa presente […]. Papa, benedictione post missam data, dixit cardinalibus, me audiente, sese complevisse heri sexagesimum septimum annum etatis sue ac natum esse prima die hebdomadis, prima die mensis et prima die anni, anno primo pontificatus felicis memorie Eugenii pape quarti: dixerunt alii quod prima hora post mediam ultimam diem mensis decembris immediate sequentis, de quo tamen sanctissimus dominus noster nihil dixit. (Joahnnes BURCKARD, Liber notarum ab anno MCCCLXXXIII usque ad annum MDVI, II, ed. Enrico Celani, Città di Castello, 1911 [Rerum Italicarum Scriptores, XXXII], p. 67-68.) | [1498] El dilluns 1 de gener, festa de la Circumcisió del Senyor, el reverend cardenal d’Alessandria va celebrar una missa solemne a l’esmentada capella, en presència del papa […]. El papa, havent donat la benedicció després de la missa, va dir als cardenals, i jo ho vaig sentir, que ahir havia complert seixanta-set anys i que havia nascut el primer dia de la setmana, el primer dia del mes i el primer dia de l’any, durant el primer any del pontificat del papa Eugeni IV; altres van dir que fou en la primera hora després del migdia de l’últim dia del desembre següent, però el sant pare no hi va dir res. (Johannes BURCKARD, Dietari secret, dir. Mariàngela Vilallonga, València: Tres i Quatre, 2003 [Biblioteca Borja, 2], p. 286.) |
Nota
[1] L’esment dels anys complerts tampoc no és tan senzill d’interpretar com sembla, perquè el verb “complevisse”, ‘complir’, podia tenir també en la documentació notarial un sentit literal, és a dir, d’acompliment d’un aniversari en què s’entrava un any enrere (si ho traduïm al sistema actual, els anys es “començaven a fer” un any abans). Una distinció que resultava especialment important quan es tractava de concertar un matrimoni sense incórrer en falta per l’edat dels contraents. El cas de Lucrècia Borja n’és un bon exemple: als capítols matrimonials amb el valencià Querubí Joan de Centelles, del 26 de febrer de 1491, s’afirma que Lucrècia –nascuda el 18 d’abril de 1480–, “a XVIII de abril propvinent entrarà en edat de dotze anys” (per nosaltres, en faria onze) i “[…] per tot lo mes de abril de l’anny mil CCCCLXXXXII, en lo qual mes, a XVIII dies de aquell, haurà complits XII annys […]”; un any després, el 24 de març de 1492, als capítols matrimonials amb Gaspar de Pròixida, fill del comte d’Almenara, es diu de la noia que és “etatis perfecte duodecim annorum” (nosaltres diríem que encara en té onze) i que “dita dona Lucrècia a XVIII de abril propvinent complirà edat de dotze annys” (Diplomatari Borja, 5, ed. Ivan Parisi, col. Maria Toldrà, València: Tres i Quatre; IIEB, 2014 , p. 121, 126, 135, 136; les cursives són meves).
