Lucrècia Borja en la literatura europea del Huit-cents és el treball final de Marc Gomar del màster de Literatures Hispàniques (Catalana, Basca i Gallega) en el Context Europeu de la UNED. Tutoritzat per Vicent-Josep Escartí, la investigació tracta de resseguir el procés que converteix Lucrècia Borja en una heroïna romàntica, un mite de ficció amb una sèrie d’atributs sense fonament històric. El treball parteix del drama d’Hugo, i els seus derivats immediats: la paròdia Tigresse mort-aux-rates (1833) de Dupin i Jules; l’òpera de Donizetti i Romani; el Romace de Lucrecia Borgia y la Canción nueva de la infernal mujer llamada Lucrecia Borgia, duquesa de Ferrara en la literatura de cordell espanyola; i, fins i tot, en una obreta catalana de teatre de Francesc Godó de 1895. A més, s’analitza el tractament que dóna Dumas al personatge en la novel·la de la sèrie “Crimes célèbres” Les Borgia (1839), el de Gobineau en La Renaissance. Scènes històriques (1877), així com la biografia de William Gilbert. A banda, s’inclouen dues publicitats italianes del primer terç del XX que trauen profit de la històrica Lucrècia Borja, però també de la llegendària, per a anunciar maquillatge i licor.
El treball final de màster és el punt de partida de la tesi que l’autor desenvoluparà sobre el mateix tema. Això sí, a la close reading s’hi sumaran els punts de vista de la crítica feminista i, a les obres literàries, algunes representacions icòniques del tema. A més, es tractarà de donar resposta a l’interés que desperta el personatge en el XIX. La tesi inclourà l’anàlisi d’obres que, per qüestions d’extensió, s’havien exclòs del TFM, com ara la biografia de Gregorovius; Lucrecia Borgia. Memorias de Satanás (1872) de Manuel Fernández y González; Lucrecia Borgia. Historia de los crímenes y liviandades de esta célebre cortesana d’un tal BM; i dues obres de principis del XX, la Rome des Borgia (1913) d’Apollinaire i I Borgia (1915) d’Umberto Bonmartini.
