Musica quinque vocum motteta materna lingua vocat (Venècia, 1543)
El 1543 es publicava a Venècia el volum Musica quinque vocum motteta materna lingua vocat. Encara que es tracta d’un recull anònim, la musicòloga Laurie Stras (Universitat de Southampton) ha avançat la hipòtesi que estaria relacionat amb l’activitat musical dels convents femenins italians del segle XVI. Concretament, algunes pistes han portat aquesta investigadora a les clarisses del Corpus Domini, de Ferrara, ben conegudes entre els coetanis per aquell tipus d’activitat. Per qui s’interessi pel món dels Borja, la institució recorda immediatament Lucrècia, que hi va ser enterrada amb altres membres de la família ducal dels Este, amb la qual havia entroncat el 1501 arran del casament amb Alfons, hereu del ducat de Ferrara. Entre les abadesses del Corpus Domini que van destacar per les seves aptituds musicals hi ha precisament una filla de Lucrècia i d’Alfons, Eleonora d’Este (1515-1575), que, per la investigadora citada, podria ser la monja que s’amaga darrere la “suor Anonima” que hauria compost algunes peces del recull.
El grup Musica Secreta, codirigit per Deborah Roberts i Stras, s’ha especialitzat en la investigació i interpretació de música cortesana i conventual composta per i per a dones als segles XVI-XVII. El 24 d’octubre d’aquest any, a Brighton, va presentar al públic en concert, amb el grup Celestial Sirens, algunes peces musicals escrites per a monges italianes per Josquin des Prez, Adrian Willaert, Cipriano de Rore i, probablement, la mateixa Eleonora. Des de fa pocs dies, i fins al mes de desembre, Musica Secreta ha obert una campanya de micromecenatge per finançar l’enregistrament en CD dels motets publicats el 1543, com a mostra de la música monàstica femenina de la Itàlia de l’època. Qui vulgui col·laborar i/o donar difusió a una iniciativa tan interessant com aquesta ho pot fer des de Crowdfunder. (Agraïm la informació sobre el projecte a Ferran Escrivà-Llorca.)
