El projecte de recerca promogut per l’Institut Internacional d’Estudis Borgians des de València sobre la documentació borgiana conservada a l’Arxiu Secret del Vaticà va fent camí. Durant els últims mesos s’ha completat el buidatge de quatre registres més, el 962 de Súpliques i els Vaticans 772, 775 i 777, amb la qual cosa s’ha duplicat el total de fitxes disponibles per a la lliure consulta de l’investigador al lloc web de l’Institut, que actualment ja supera les 700.
Després d’haver resumit en una ressenya anterior els dos primers registres de súpliques, passem a comentar els que contenen les butlles pontifícies.
Les diferències en la tipologia documental no han comportant cap canvi rellevant en la implementació dels camps de la fitxa descriptiva, excepte en el de “Redacció”, que detallem tot seguit.
Aquest camp s’ha subdividit en dues parts. A la primera, separada de la segona amb //, s’ha inclòs el nom del secretari pontifici responsable de l’expedició de la butlla, que es llegeix a l’alçada de la primera línia del text, al marge esquerre.
La resta del camp s’ha completat amb els elements que apareixen a la part final del text de la butlla.
Començant per l’esquerra, trobem la nota taxae, és a dir, el preu que es paga per l’expedició del document, acompanyada del nom dels oficials de cancelleria que l’han imposada, el rescribendarius i el computator, i, de vegades, també del mes en què s’ha calculat. En altres casos, en lloc de la taxa pagada, trobem la nota d’exempció, ja que algunes butlles s’expedien gratis, sigui perquè es destinaven a un oficial de la Cúria, sobretot escrivans o scriptores (“Gratis pro socio”), perquè el papa ho volia (“Gratis de mandato domini nostri pape”) o, finalment, perquè el destinatari pertanyia a un orde mendicant (“Gratis pro Deo”), per esmentar tres dels casos més habituals.
A la banda dreta apareix la nota scriptoris, amb les inicials del nom de l’escrivà, rarament desenvolupades, que ha redactat materialment el document in mundum.
Finalment, al centre, sota les dues notes precedents, veiem la nota de col·lació del registre amb l’original, introduïda per la fórmula “Collatum”.
Les dades referents a aquestes tres notes presents al final del text de totes les butlles s’han inclòs al camp “Redacció” de cada fitxa descriptiva, bo i respectant sempre l’ordre que acabem de descriure.
Assenyalem, encara, que al mateix camp les parts en llatí s’han transcrit entre cometes “”, com en el cas del camp “Contingut”, mentre que els noms, quan han estat identificats sense cap mena de dubte, es transcriuen en la forma completa i modernitzada.
* * *
A partir d’ara presentarem una breu descripció dels documents més interessants que hem seleccionat dels quatre registres esmentats, ja incorporats a la base dades, que s’afegeix a la descripció molt més àmplia que hem presentat en els dos articles d’introducció al projecte de recerca publicats anteriorment en aquest lloc web: “‘Papa Alexander VI, dominus beneficiorum’: Un projecte de recerca de l’IIEB sobre la documentació borgiana conservada a l’Arxiu Secret del Vaticà (1)” i “(2)”, i “‘Papa Alexander VI, dominus beneficiorum’: Es fa pública la base de dades sobre documentació borgiana conservada a l’Arxiu Secret del Vaticà”.
El reg. Suppl. 962 i el reg. Vat. 772 contenen súpliques i butlles datades els mesos de setembre i octubre de 1492, el primer any de pontificat d’Alexandre VI, mentre que els documents dels reg. Vat. 775 i 777 cobreixen un arc temporal molt més extens, des de l’agost de 1492 fins al juliol de 1493, si bé la majoria de documents es concentren en els primers mesos de l’any 1493.
La descripció s’ha d’obrir necessàriament amb dues butlles que destaquen entre les altres per la seva importància històrica, per bé que ja són ben conegudes pels investigadors i el públic general. Amb la primera, el papa Alexandre VI, el 4 de maig de 1493, com a continuació de la butlla publicada un dia abans amb què donava les terres recentment descobertes per Cristòfor Colom als Reis Catòlics de les corones hispàniques, assenyala els límits d’aquests territoris i concedeix als monarques els que es troben a l’oest i al sud d’una línia traçada des del pol Àrtic fins a l’Antàrtic, distant 100 llegües cap a l’oest i el sud de les illes conegudes com a Açores i Cap Verd (reg. Vat. 777, ff. 192r-193v). Amb la segona butlla, el pontífex ordena a Francisco Sánchez de la Fuente, bisbe d’Àvila, que s’erigeixin quatre noves diòcesis al regne de Granada tot just conquerit als àrabs pels Reis Catòlics: Granada, Màlaga, Cadis i Almeria (reg. Vat. 775, ff. 236v-238v).
Un petit grup de súpliques i butlles fa referència a membres destacats del col·legi cardenalici que reben beneficis als territoris hispànics de mans del segon papa Borja.
Roderic de Borja, en qualitat de cardenal bisbe de Porto, apareix com a beneficiari d’una pensió sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la mesa episcopal de Sevilla que, un cop creat papa, concedeix a Ascanio Maria Sforza, cardenal diaca de San Vito in Macello i vicecanceller pontifici (reg. Vat. 772, ff. 212r-214v).
El nom de Roderic com a cardenal reapareix al reg. Vat. 777. En temps del papa Innocenci VIII gaudia d’una altra pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos del monestir de Sant Bernat extramurs de València, de l’orde cistercenc, que Jaume Serra, arquebisbe d’Oristany, estava obligat a pagar-li com a comendatari (reg. Vat. 777, ff. 306v-307r).
El segon cardenal mencionat en aquest grup de documents és Oliviero Carafa, cardenal bisbe sabinense, que rep d’Alexandre VI amb motu proprio la provisió d’un benefici al bisbat de Salamanca (reg. Suppl. 962, f. 112r).
Lorenzo Cibo de Mari, cardenal prevere de Santa Cecília, cedeix en mans d’Alexandre VI la canongia amb prebenda que posseïa a l’església de Sevilla (reg. Suppl. 962, ff. 109v-110r). El seu nom reapareix en una butlla del reg. Vat. 775 per la qual el papa Borja li concedeix el “jus regrediendi” en la possessió dels monestirs de Montearagón i de San Victorián, dels ordes de sant Agustí i de sant Benet, respectivament, als bisbats d’Osca i Lleida (reg. Vat. 775, ff. 11r-12v).
Al cardenal Ascanio Maria Sforza, Alexandre VI li concedeix de recuperar la possessió de l’ardiaconat de l’església de Sevilla, vacant per la mort d’Agostino Spinola, i de cedir-lo a Enrique de Sagredo, clergue de la mateixa ciutat, familiar seu i continu comensal (reg. Suppl. 962, f. 11v).
Continuant la llista de prelats il·lustres, trobem Raffaele Sansoni Riario, cardenal diaca de San Giorgio al Velabro, que rep del papa algunes possessions que Cèsar Borja havia deixat vacants en ser creat arquebisbe de València. En concret, es tracta d’un benefici simple a Marchena, a la diòcesi de Sevilla (reg. Vat. 772, ff. 40v-43v), de la tresoreria del bisbat de Cartagena (reg. Vat. 772, ff. 44r-47r), de l’ardiaconat de Xàtiva al bisbat de València i d’una prepositura de la mateixa diòcesi (reg. Vat. 772, ff. 47r-50v).
Entre els documents més interessants destaca també la butlla adreçada a Lluís Joan del Milà i de Borja, cardenal prevere dels Quatre Sants Coronats, per la qual rebia d’Alexandre VI la facultat de presentar i elegir candidats del seu gust per als beneficis eclesiàstics pertanyents al bisbat de Lleida, que ell mateix administrava (reg. Vat. 775, ff. 1r-2r; facultat ampliada amb una nova butlla, reg. Vat. 777, ff. 294r-295v). D’aquest cardenal es recorda que durant el pontificat de Pius II havia estat involucrat en una causa contra Prospero Colonna, cardenal diaca de San Giorgio, per la possessió del monestir benedictí de San Apollonio de Canossa, a la diòcesi de Reggio Emilia. Per tal d’agilitzar la resolució de la causa, Lluís havia cedit els seus drets sobre el monestir i, a canvi, havia obtingut del mateix pontífex una pensió de 100 florins sobre els fruits, les rendes i els ingressos del mateix monestir que Prospero li havia de pagar com a abat comendatari. Com que després el papa Innocenci VIII havia reduït la pensió a 50 florins, Alexandre VI la hi confirma i l’augmenta novament fins als 100 florins (reg. Vat. 775, ff. 149r-150r).
El mateix Alexandre concedeix a Joan de Borja (Borja-Llançol), clergue de València, notari, familiar i nebot (nipote) seu, més endavant cardenal de Santa Maria in via Lata, que pugui subrogar l’octogenari ardiaca major de l’església d’Urgell, quan mori, en la disputa encara oberta a Roma per la possessió del mateix benefici (reg. Vat. 775, ff. 113r-115v).
Un segon i extens grup de súpliques fa referència a bisbes espanyols.
Juan Ruiz de Medina, bisbe d’Astorga i capellà dels Reis Catòlics, suplica al papa Alexandre VI que li confirmi la facultat de disposar de tots els beneficis eclesiàstics de la seva diòcesi, que ja havia obtingut del seu predecessor, el papa Innocenci VIII (reg. Suppl. 962, ff. 13r-13v). Alexandre VI també concedeix motu proprio a Juan de subrogar-lo en la causa oberta entre el mateix papa quan cardenal bisbe de Porto i Juan de Mendoza per la possessió de l’abadia de Compludo, al bisbat d’Astorga (reg. Suppl. 962, f. 27r).
El segon prelat esmentat és Alfons d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, que suplica al papa de confirmar els estatuts i les ordinacions de la seva diòcesi referents a l’exercici del notariat (reg. Suppl. 962, ff. 29r-29v).
El nom de Luis de Acuña Ossorio, bisbe de Burgos, se cita arran de la causa judicial que l’enfrontava amb el degà, el capítol i els canonges de l’església d’aquella ciutat per la titularitat de l’exercici de la jurisdicció, la correcció i el càstig de delictes i abusos comesos pels eclesiàstics de la diòcesi; la causa es va resoldre amb una concòrdia entre les parts gràcies a la intervenció de García de Cortés, laic i governador de la ciutat de Burgos, i d’Alfonso Suárez de Fuentesalce, inquisidor de l’herètica pravitat (reg. Suppl. 962, ff. 85v-86v).
El difunt bisbe de Ciudad Rodrigo Alfonso de Paradinas, governador de l’església de Sant Jaume dels Espanyols a Roma, és esmentat com a propietari d’una casa a Campo dei Fiori, situada al lloc vulgarment anomenat “del pelegrino”, dins dels límits de l’església, i que ha estat arrendada a un tal Giovanni (reg. Suppl. 962, f. 27v).
D’altra banda, al registre de súpliques que analitzem hi trobem noms de personatges destacats de la diplomàcia de l’època.
Francesc Desprats, nunci apostòlic prop de la cort dels Reis Catòlics, suplica a Alexandre VI llicència per unir l’arxiprestat de “Carcola”, a l’arxidiòcesi de Toledo, que acaba d’obtenir per ordre de Pedro de Mendoza, cardenal prevere de Santa Croce in Gerusalemme, amb l’escolastria de l’església de Cartagena que ja posseeix (reg. Suppl. 962, f. 120v). El nunci sol·licita també una dispensa papal per poder acumular més beneficis (reg. Suppl. 962, ff. 215r-215v).
D’altra banda, un cert Alfonso, clergue de la diòcesi de Còrdova, al servei del cardenal de San Giorgio al Velabro, suplica que Bernardino de Carvajal, bisbe de Badajoz, i Juan Ruiz de Medina, bisbe d’Astorga, ambaixadors dels Reis Catòlics a la cort pontifícia, l’interroguin i el jutgin en relació amb una acusació feta contra ell (reg. Suppl. 962, f. 41r).
Un nombre important de documents fan referència a ordes monàstics.
L’abadessa i les monges del monestir de San Salvador del Moral, al bisbat de Burgos, sol·liciten a Alexandre VI la gràcia especial de certes indulgències que ja han estat concedides als monjos de San Benito de Valladolid, a la diòcesi de Palència, i a altres monestirs dels mateixos orde i bisbat (reg. Suppl. 962, f. 61v).
L’abat i la comunitat del monestir de Santa Maria d’Amer, de l’orde de sant Benet, al bisbat de Girona, sol·liciten llicència per disposar lliurement, via arrendament o venda, d’una casa adjacent al monestir (reg. Suppl. 962, ff. 90v-91r).
Assenyalem també la intervenció dels Reis Catòlics a favor del monestir ja esmentat de Valladolid, on el prior i els monjos vivien sota observància regular i en clausura perpètua, i del monestir de Santa Maria de Montserrat, del mateix orde, al bisbat de Vic. Els reis, desitjant que tots dos monestirs siguin governats “coabbatiali dignitate per priorem biennalem deinceps perpetuo”, supliquen a Alexandre VI que el de Montserrat sigui reformat, els seus monjos passin a l’observança regular i visquin en sota clausura perpètua. Alexandre VI respon ordenant al bisbe de Vic i als oficials de Saragossa i Barcelona que es personin en aquest monestir, del qual és abat Joan de Peralta, i executin l’ordre. A més a més, els ordena que se suprimeixi una pensió de 200 ducats que Giuliano Della Rovere, cardenal bisbe d’Òstia, rebia sobre els fruits, les rendes i els ingressos del citat monestir (reg. Vat. 775, ff. 230v-231v).
Si ara limitem aquesta presentació als territoris catalanoaragonesos, caldrà fer esment del nom de Lluc Girona o Gerona, paborde del monestir de Santa Maria de Manresa, de l’orde de sant Agustí, al bisbat de Vic, i nebot de mestre Joan Gerona, scriptor de lletres apostòliques. Lluc suplica al papa Alexandre que li concedeixi una dispensa de qualsevol obligació o vincle existent per administrar i gaudir els fruits dels beneficis que ja posseeix i que obtindrà en un futur (reg. Suppl. 962, ff. 3v-4r).
És també digna de notar la causa que s’havia obert davant de Felino de Sandeis, auditor del sacre palau apostòlic, entre Francesc Bosc, abat del monestir cluniacenc del bisbat de Mâcon, a França, i Jaume Ros, “qui pro clerico se gerebat”, sobre la possessió del priorat de Sant Pere de Casserres, del mateix orde, situat al bisbat de Vic, que, en quedar vacant per la mort de Vicenç de Castellbell, havia estat assignat a Francesc. Com que la causa no arribava a cap conclusió, Innocenci VIII va ordenar que fos concedit definitivament a Francesc, però arran de la mort del papa no s’havia emès la documentació corresponent. Alexandre VI, com a successor seu, ordena a l’auditor que es confirmi la provisió a l’abat i se n’executi la possessió (reg. Vat. 777, ff. 283v-285r).
Finalment, és ben curiosa la figura històrica de Fernando de Riero, clergue d’Astorga, mort el 1492, sobre el qual estem preparant un estudi més aprofundit. Aquest prelat apareix a la documentació com a possessor de nombrosos beneficis en diverses poblacions de la Península, sovint embolicat en causes judicials per obtenir-ne d’altres, sense haver progressat en l’escalafó de la jerarquia eclesiàstica (per posar-ne uns quants exemples, vegeu reg. Suppl. 962, ff. 177v, 206v-207, 246v-247).
Per finalitzar aquesta última actualització del projecte de recerca, voldríem agrair a Marco Maiorino, professor de Diplomàtica Pontifícia a la Scuola Vaticana di Paleografia, que ens hagi fornit valuosos aclariments sobre els elements que integren el camp “Redacció” de la fitxa descriptiva, arran del lliurament a l’Arxiu Secret del Vaticà, a mans del Dr. Luca Carboni, a Roma el 26 de gener proppassat, d’un exemplar del recent Epistolari català dels Borja que s’acaba d’afegir a la col·lecció de publicacions de l’Institut a l’abast de l’investigador a la sala de lectura de l’arxiu.
Recordem, per acabar, que l’accés a la base de dades és lliure, senzill i directe. N’hi ha prou a clicar al menú principal de navegació al camp “Recerca” a la dreta i seleccionar “db Documentació borgiana de l’Arxiu Secret del Vaticà” del menú desplegable que s’hi obrirà.
