ARCHER, Robert; KAšPAROVÁ, Jaroslava; MAREK, Pavel, Bohemia hispánica: fondos españoles de los siglos XV a XVII en bibliotecas checas, Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres; King’s College London, 2013 (Series Minor, 15), 123 p., il. ISBN 978-84-938885-4-1.
A la sèrie Minor de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona es publica aquesta guia introductòria als fons hispànics anteriors a 1700 conservats en biblioteques i arxius de l’actual República txeca. El llibre conté un resum històric sobre les relacions polítiques i culturals entre l’antiga Bohèmia i la Corona hispànica (P. Marek); i un inventari dels fons txecs seleccionats, amb descripció sumària d’una tria dels manuscrits i els impresos més interessants a parer dels autors, completada amb bibliografia i webgrafia escollida, on els inventaris en línia tenen protagonisme (R. Archer i J. Kašparová).
La formació d’aquelles biblioteques, la major part de les quals estan actualment repartides entre centres diversos, remunta a l’època en què les relacions entre les Corones va ser més intensa: des del nomenament de Ferran d’Àustria, germà de l’emperador Carles V, com a rei de Bohèmia, el 1526, fins als anys posteriors a la pau de Westfàlia (1648). En aquest segle llarg, els enllaços matrimonials entre les famílies regnants, i els interessos polítics i religiosos comuns (Contrareforma, guerres de religió) van fer de la cort bohèmia un focus d’influència espanyola, que s’alimentava d’una xarxa clientelar de nobles i personatges importants de la cort. El castellà era llengua de cultura, els fills dels nobles s’enviaven a Castella per formar-se i els nobles peninsulars provaven fortuna al regne bohemi. Els ambaixadors residents a Viena i Praga –hi havia ambaixada permanent a Viena des de 1558– van ser agents decisius del procés d’espanyolització. En destaquen dos noms: de 1578 a 1581, Joan de Borja i de Castro, fill del sant duc Francesc de Borja, que va imprimir les Empresas morales a Praga aquest últim any, i de 1581 a 1608, Guillem de Santcliment i de Centelles, difusor a Praga de l’obra de Ramon Llull –si més no, del pseudo-Llull alquimista–, de qui es considerava descendent, segons el testimoni del seu coetani i protegit John Dee. Els ordes religiosos van tenir un important paper en aquell procés, a través de la propagació de l’espiritualitat i la mística espanyola després de la batalla de la Muntanya blanca (1620). Els benedictins van generalitzar la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, amb la fundació del monestir homònim a Viena; els carmelites descalços, el culte a l’estàtua miraculosa del Nen Jesús de Praga.
Les biblioteques formades en aquests anys i inventariades a Bohemia hispánica són testimoni de la penetració del gust per tot allò hispànic: hi trobem textos en castellà o traduïts, alguns impresos a Praga, i el rastre de modes i devocions d’aquella procedència, des de llibres sobre Montserrat fins a col·leccions de comèdies, passant pels grans noms de la literatura castellana coetània; són volums adquirits de vegades durant els viatges dels seus propietaris a Castella. L’inventari s’estructura segons tipologia de centres: (1) arxius, museus i biblioteques estatals; (2) biblioteques nobiliàries i (3) monàstiques. Cadascun té fitxa històrica, llista de fons i registres dels ítems seleccionats. Com a mostra, una tria personal d’autors catalans i borgians:
.
Biblioteques estatals
- Biblioteca Nacional de Praga. S’hi conserva la primera edició de les Empresas morales de l’ambaixador Joan de Borja (Praga: Jorge Nigrin [J. Černý], 1581).
- Biblioteca del Museu de Praga. Té uns Opuscula quaedam pia de Francesc de Borja (Praga: J. Melantrich z Aventinu, 1577), amb el testimoni més antic de tipografia en castellà a Bohèmia, el privilegi del 26 de febrer d’aquest any.
- Biblioteca Científica Estatal, Olomouc. Ms. M II 33, cartes portolanes del mallorquí Jaume Olives (Nàpols, 1563).
Biblioteques nobiliàries
- Eggenberg, Český Krumlov. Hi trobem dos títols que exemplifiquen la transmissió de la tradició medieval catalana durant l’edat moderna: Ausiàs Marc en la traducció de Montemayor (Madrid: Francisco Sánchez, 1579 [1578]) i l’Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, de Francesc de Montcada (Barcelona: Llorenç Déu, 1623). Tots dos tenen ex-libris de Hans Ulrich Eggenberg (1563-1634), que va viatjar a Madrid i reuní una col·lecció amb presència nombrosa de llibres hispànics.
- Kuenberg, Mladá Vožice. Conté els títols hispànics que havien pertangut a Maria Josefa Harrach (1663-1741), menina de la regent Marianna d’Àustria entre 1673 i 1676. Hi domina el gust pel teatre i els textos devots. La peça més coneguda és el manuscrit d’El gran duque de Gandía (ms. R13 H14), una obra que havia estat identificada erròniament amb la perduda de Pedro Calderón de la Barca, però que sembla que cal atribuir al jesuïta Pedro de Fomperosa. Entre els impresos trobem la comèdia Del mal lo menos, d’Antoni de Cardona-Borja, marquès de Castellnou, publicada el mateix any de la seva representació a Laxemburg (Viena: M. Cosmerovius, 1671).
Biblioteques monàstiques
- Biblioteca dels premonstratesos de Strahov, Praga. Al ms. DD.II.22 es copien uns “Consilia diversorum medicorum circa nervorum debilitatem illustrissimi domini domini Guilelmi a Sancto Clemente […] annis 1593-1594”, amb 25 documents sobre la història mèdica de l’ambaixador Santcliment. Entre els impresos hi ha les Obras en verso de Francesc de Borja i Aragó, príncep d’Esquilache i fill de l’ambaixador Borja (Anvers: B. Moretus, 1663).
