FANTAGUZZI, Giuliano, Caos, 2 vol., a cura de Michele Andrea Pistocchi, Roma: Istituto Storico Italiano per il Medio Evo, 2012. ISBN 978-88-89190-96-8.
Caos és el títol amb què es coneix una compilació historiogràfica redactada per Giuliano Fantaguzzi (Cesena, 1453 – c. 1532) i continuada fins al segle XVIII per membres de la seva família, que va conservar el manuscrit original fins que el 1848 en va fer donació a la Biblioteca Comunale Malatestiana de Cesena (és l’actual ms. 164.64). Fantaguzzi, que va ocupar càrrecs polítics a la ciutat, compilà textos epigràfics i historiogràfics, i s’autodefinia amb bon humor:
Platone rengratiava Dio ché era nato homo e non bruto, maschio non femina, et greco non barbaro, ateniense e non tebano. Et Iuliano Fantaguzo homo, maschio, christiano, romano, nobille, richo, sano et asai contento (Caos, II, p. 1017).
Caos, la seva obra principal, consta de dues seccions: (1) Occhurentie et nove, una crònica dels fets succeïts a Cesena entre 1460 i 1521, redactada cap als anys 1520-1521, amb referències autobiogràfiques i familiars; (2) Cose degne retrovate in più libri. Caos -que dóna títol a la compilació-, una miscel·lània d’anècdotes erudites extretes de la tradició enciclopèdica medieval i copiades de reculls semblants, de cròniques dels segles XII-XV, etc., començada després de 1521. A banda hi ha les addicions puntuals dels continuadors fins al XVIII.
Tot i ser àmpliament utilitzada i valorada com una font important per a la historiografia de Cesena i la italiana en general, l’obra no comptava amb cap edició completa. Michele Andrea Pistocchi ha assumit el repte de preparar una primera edició crítica del manuscrit, format de plecs solts i desordenats, i de completar-la amb una abundant anotació històrica.
Des del punt de vista dels estudis borgians, interessa destacar les notícies que Caos recull en la seva primera secció –Occhurentie et nove– sobre el pontificat d’Alexandre VI, la brama sobre els incidents familiars més comentats a l’època -assassinat del duc de Gandia, divorci de Lucrècia, etc.- i, especialment, l’empresa de la Romanya de Cèsar Borja, que, com és sabut, va convertir Cesena en la capital del seu ducat. El to concís i descriptiu de la majoria d’assentaments dietarístics s’amaneix amb comentaris personals del tipus: “Papa Alesandro atrovò a Viterbo uno grande tesoro. Al mare va l’aqua” (1502; I, p. 264) o amb passatges retòricament més elaborats, com ara el famós judici sobre la carrera fulgurant del mateix Cèsar:
El duca a Imolla stava in festa e gratava el celo con le unghe, insatiabille de regno. E danzava in mascara e schoperto, fortunato, contento e di gran bona voglia. E volea fare a Cesena palazo, canale, Rota, studio, cecha, piaza in forteza, agrandare Cesena, fontana in piaza duchessa, corte a Cesena, fare el Porto Cesenatico et finalmente farse re de Toschana et poi imperator de Roma con castello Santo Angello. Ma non abiando bene ferma la rota, dè volta e trabucòllo col capo di sotta che prima (1502; I, p. 280).
Pel que fa a la segona secció de Caos, de caràcter enciclopèdic, hi trobem la còpia de les instruccions d’Alexandre VI a Giorgio Bocciardo, ambaixador seu davant del Gran Turc, amb una resposta d’aquest (1494; II, p. 710-715).
