Corrispondenza degli ambasciatori fiorentini a Napoli: Inviati diversi (aprile 1493 – novembre 1494), ed. Bruno Figliuolo, Battipaglia: Laveglia & Carlone, 2015 (Fonti per la storia di Napoli aragonese, II/8), xlvii + 807 p. ISBN 978-88-86854-30-7.
El volum reprèn l’edició de la correspondència dels ambaixadors florentins a Nàpols allà on l’havia deixada l’anterior, el setè, l’abril de 1493, i la continua fins al novembre de 1494. Entre aquests mesos, que es tanquen amb la caiguda del règim dels Mèdici i la imminent entrada de l’exèrcit de Carles VIII de França a Florència, la ciutat envia diversos representants al regne de Nàpols. L’ambaixador resident és Dionigi Pucci (1442-1494), que apareix acompanyat del seu secretari el notari Francesco Cappello; puntualment actuen com a enviats Angelo di Ottone Niccolini i Pierfilippo Pandolfini, ambaixadors extraordinaris per a la coronació d’Alfons II el 1494, Bernardo Dovizi da Bibbiena, Antonio da Bibbiena i Filippo Valori.
El present volum conté l’edició anotada de 334 documents, més 29 d’apèndix, que formen la correspondència –amb credencials i instruccions– dels ambaixadors amb Piero de Mèdici, la Signoria i els Otto di Pratica. Les cartes es conserven en la seva major part a l’Archivio di Stato de Florència; algunes procedeixen de la Biblioteca Nazionale Centrale de la mateixa ciutat (ms. Ginori Conti, 1) i un parell de l’Archivio di Stato de Siena.
Entre els temes més importants tractats n’hi ha dos que interessen directament per al pontificat d’Alexandre VI:
♦ La qüestió de Cerveteri i Anguillara, adquirides per Virginio Orsini, i les negociacions del papa Borja amb Nàpols per assegurar-se el control d’aquests dominis d’interès estratègic per als Estats pontificis.
♦ Els rumors, els preparatius i l’inici de l’expedició de Carles VIII de França a Itàlia.
El volum conté informació relacionada amb la promoció dels fills d’Alexandre: el casament de Jofré amb Sança de Nàpols –estretament lligat a la solució del conflicte sobre Cerveteri i Anguillara, estudiat per Ivan Parisi en el cinquè lliurament del Diplomatari Borja; la condotta de Joan, duc de Gandia; la carrera eclesiàstica de Cèsar, arquebisbe de València i creat cardenal el 1493 –precisament, les travesses sobre les primeres promocions cardenalícies del papa Borja són una de les qüestions sobre les quals escriuen els enviats florentins. Entre la resta de personatges de l’entorn borgià citats a les missives destaca el datari i bisbe de Perusa Joan Llopis, de qui en apèndix s’edita una carta italiana a l’ambaixador Pucci referent al cardenal Alessandro Farnese (juliol de 1494).
Com ja és habitual en les correspondències diplomàtiques dels ambaixadors italians d’aquesta època, de tant en tant s’hi llegeixen comentaris sobre el caràcter dels personatges involucrats en els negocis, començant pels reis Ferran i Alfons. Per exemple, discutint un projecte d’expedició naval contra Gènova, Pucci fa les següents observacions sobre el caràcter previngut i poc amic d’arriscar diners d’Alexandre, en carta a Piero de Mèdici de juny de 1494:
Padrone mio, el pap[a] è di fuoco con le parole per la maestà del re Alphonso. Et credo sia così con lo animo ve[ra]mente. Ma perché spende malvolentieri et è di natura timido, non vorrebbe entra[re in] ballo dove li convenissi spendere et dove stessi a pericolo di perdere; che [chi è] certo della victoria difficilmente vi si mecterebbe, pensando al pericolo [corre] in acquistarla. Questa sua natura bisogna sforzarla, et è necessario [che la maestà] del re Alphonso lo intinga et lo mecta in giuoco, se non per amore per [forza], in modo che sia necessitato andare et correre.
