HIBBERT, Christopher, The Borgias and their enemies 1431-1519, Boston; Nova York: Mariner Books / Houghton Mifflin Harcourt, 2009, 328 p. ISBN 978-0-15-101033-2.
Doncs això, un dels últims llibres que es presenta com una introducció al món dels Borja, dit així en bloc, tal com ho sentiu, pensat per a un públic general i amb vocació de convertir-se en un èxit immediat, cosa que ha aconseguit, si més no als països anglosaxons: The Borgias and their enemies 1431-1519, de Christopher Hibbert, publicat per primera vegada el 2008.
La pregunta que em faig és: calia una altra obra general sobre els Borja, feta sobre les fonts de sempre i seguint el patró habitual? Sembla que sí. La temàtica borgiana, per la seva influència en la cultura occidental, proporciona aquella combinació de crida al lector/espectador i d’èxit comercial assegurat que obliga a reprendre-la periòdicament i a explicar-la a les noves generacions, si pot ser posada al dia tant en l’enfocament com en les dades. L’últim producte en aquesta línia destinat a un públic anglès i elogiat per alguns historiadors pel seu bon nivell havia estat The Borgias, de Marion Johnson (1981).
Què aporta el llibre de Hibbert en aquest context? Si comencem per la qüestió de l’actualització de les dades, ben poca cosa, per no dir res. Darrere d’un títol amb grapa com Els Borja i els seus enemics hi ha un relat pràcticament limitat a la biografia del papa Alexandre i els seus fills més famosos, Cèsar i Lucrècia, amb alguna pinzellada sobre l’oncle Calixt III i una ràpida referència al besnét Francesc de Borja a l’últim capítol, intitulat “Saints and Sinners” (caure en el tòpic sembla inevitable). El discurs és lineal, cenyit a la cronologia, no hi ha cap sorpresa: hi trobem els episodis mil vegades explicats. Obvio les reiterades al·lusions a l’espanyolitat dels Borja i alguna confusió menor d’identificació de personatges.
Res de nou en el panorama borgià, doncs. Però és que tampoc no es tractava d’això. L’autor, Christopher Hibbert (1924-2008), és un clàssic de la literatura anglesa de divulgació històrica, amb una bibliografia que es passeja còmodament per la història italiana, anglesa, americana i francesa dels segles XV al XX. En una entrevista reconeixia que
about half the books I write are on subjects I’ve chosen myself, which both my American and English publishers have to want at the same time. The rest of the time I rather feel like a barrister being given a brief. You’re given your instructions and told, “This is the subject for you, old chap, and we want 120,000 words”.
No sé a quina categoria pertany The Borgias and their enemies, però si no li exigim que sigui el que no és, ens trobarem davant d’un assaig amè, escrit en aquella prosa clàssica, impecable i concisa, entre admirada i perdonavides, que gastaven els anglesos (i els americans) d’altres temps quan escrivien impressionats pel viatge a aquella Itàlia de clima i història tan diversos als propis, on cada pedra es convertia en art. Una prosa que flueix amb la mateixa facilitat que les anècdotes reportades, com si l’autor fos conscient que no cal afegir res més perquè els textos que parafraseja -començant pel dietari de Burckard- ja li ho donen tot gairebé fet. En tot cas, continuar llegint a partir de la selecta llista de fonts coetànies i modernes sobre la Itàlia renaixentista amb què tanca el volum.
