A tres treyts de ballesta: Un segle de conflicte jurisdiccional entre Xeraco i Xeresa (1798-1887), transcripció Jacinta Rubio, Rafael Campos, Francesc Torres, introducció i notes Joan Iborra, Xeraco: A. C. La Goleta, 2021, 293 p., il. amb 3 mapes. ISBN 13: 978-84-09-28527-3.
L’Ajuntament de Xeraco (La Safor) conserva un volum on es recull la documentació justificativa presentada arran d’un llarg plet que el lloc va mantenir, des de finals del segle XVIII i durant gairebé un segle, amb la veïna Xeresa sobre els límits territorials del seu terme. El volum està format de 23 expedients i papers annexos, majoritàriament manuscrits, i consisteix en còpies certificades del segle XIX de tants d’altres documents redactats des de 1388 fins al 1889-1890 i que van ser al·legats com a prova per les autoritats de Xeraco per justificar els seus drets de propietat sobre una franja de terreny que hi és al·ludida amb la fórmula “el terreny litigiós” i semblants. El primer document de l’anomenat “manuscrit de Xeraco” és l’amollonament de les viles de Valldigna i Gandia (núm. 1, 1388); l’últim conté les actes de “deslinde y amojonamiento” entre Xeraco i els llocs veïns (núm. 23, expedient de 1889-1890).
El present llibre és el resultat d’un llarg projecte de l’Associació Cultural La Goleta (Xeraco), consistent en l’edició íntegra del manuscrit de Xeraco, que es completa amb una selecció de documents relacionats, en bona part procedents de l’antic arxiu dels ducs de Gandia, avui a l’Arxiu de la Noblesa (antiga secció Noblesa de l’Arxiu Històric Nacional). La transcripció dels documents, en català, llatí i castellà, segueix els criteris usuals de respecte a la literalitat del document, amb modernitzacions mínimes d’aspectes com la puntuació, l’accentuació, l’ús de majúscules i alguna minúcia gràfica per facilitar-ne la lectura a l’ampli sector de públic —local i/o acadèmic— potencialment interessat en el tema.
El llarg plet, de gairebé cent anys, que van mantenir els dos municipis valencians de Xeraco i Xeresa sobre l’amollonament dels termes respectius no es va resoldre fins que un reial decret de 1889 va obligar les seves autoritats a crear dues comissions que establissin les fites definitives. Les terres objecte de litigi tenien un alt valor econòmic lligat a la ramaderia i a l’accés a l’aigua, i ja havien estat motiu de conflictes anteriors. De fet, l’incident que va donar peu a la causa el 1798 va ser la denúncia contra el pas d’uns ramats de Xeresa per aquelles terres, un conflicte típic en els enfrontaments jurisdiccionals entre llocs i senyories des de l’Edat Mitjana.
A la introducció del volum el lector trobarà, en una síntesi tan densa com instructiva, la informació que permet contextualitzar el plet i els documents del manuscrit transcrit —que, recordem-ho, van des del segle XIV fins al XIX— en el decurs de la història de Xeraco, inicialment una alqueria del terme de Bairén que ja apareix al Llibre del repartiment poc després de la conquesta del rei Jaume (1242 i 1248). De lloc de reialenc, Xeraco passarà a senyoria en un moment indeterminat del segle XV i estarà en mans de diversos llinatges, entre els quals els Almúnia, que el 1550 la vendran al duc de Gandia, Francesc de Borja, tal com s’havia acordat el novembre de 1549 en uns capítols firmats entre ambdues parts —la venda es pot llegir al document núm. 2 del present llibre (p. 50-51), mentre que els capítols s’editen a l’Annex II (p. 263-267). Xeresa ja formava part del ducat borgià de Gandia des 1487, i havia estat una de les primeres adquisicions en el vast projecte del futur papa Alexandre VI per formar un estat territorial per al seu fill Pere Lluís de Borja, consolidat després de la mort d’aquest en la figura del seu germanastre Joan de Borja i els seus successors. La introducció del llibre dona abundants dades sobre la demografia de Xeraco a partir de les notícies proporcionades per censos i capbreus de l’Edat Moderna, i presenta la història del litigi amb Xeresa com a exemple dels conflictes limítrofs tan habituals en aquesta època.
