VICIANA, Martí de, Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino (Índexs onomàstic i toponímic), edició a cura de Joan Iborra, València: Universitat de València, 2017 (Fonts històriques valencianes), 177 p. ISBN 978-84-370-91118-1.
El filòleg i historiador Joan Iborra culmina amb aquest volum la ingent tasca d’edició crítica de la coneguda com a Crónica de Valencia de Martí de Viciana, que va iniciar fa quinze anys amb la publicació del llibre tercer el 2002, al qual van seguir el quart, el 2005, i el segon, el 2013. Vegeu-ne una ressenya conjunta en aquest apunt. Cal agrair tant al curador com als editors, els responsables de la col·lecció “Fonts històriques valencianes” de la Universitat de València, l’aposta per treure a la llum un volum exclusivament d’índexs, d’elaboració tan feixuga com de resultat comercialment incert. Hi havia, cert, el precedent del volum d’índexs amb què Sebastià García Martínez havia clos el 1978 la seva edició facsímil de Viciana, també des de la mateixa Universitat, una eina de treball que durant anys va ser la via per accedir als extensos i variats materials que integren l’obra. Els índexs d’Iborra segueixen aquesta tradició, amb el propòsit d’actualitzar la informació a partir del text establert pel mateix editor, estructurada en un doble índex de persones i llocs, més un sumari final del contingut dels tres volums publicats. Els lemes de les entrades dels índexs s’entren per la forma regularitzada en català i a continuació s’indiquen en cursiva les variants textuals amb què apareixen a l’edició. De la major part dels personatges es fa una breu caracterització que en facilitat la identificació.
No cal dir que els Borja hi són ben presents, als índexs. Gairebé una pàgina i mitja d’entrades de membres de la família, més les corresponents als dos papes, es retroben a la segona part –el nobiliari valencià dedicat a Carles de Borja, duc de Gandia– i a la tercera –una crònica en la línia de les històries generals dels reis d’Aragó. Una mina per resseguir la història de la recepció del llinatge al regne de València, tema sobre el qual s’han apuntat algunes línies en una altra entrada d’aquest blog,
