ESCRIVÀ LLORCA, Ferran, Eruditio, pietas et honor: Joan de Borja i la música del seu temps (1533-1606), València: Universitat Politècnica de València, 2015. [Tesi doctoral]
El musicòleg Ferran Escrivà Llorca acaba de presentar la seva tesi doctoral, dedicada a l’activitat i els interessos musicals de Joan de Borja i Castro (1533-1606), a la Universitat Politècnica de València. La tesi ha estat dirigida per Santiago La Parra (UPV) i Cristina Urchueguía (Universität Bern).
Fill del duc sant Francesc de Borja, Joan de Borja va ser ambaixador de Felip II a Portugal i Alemanya, i majordom major de l’emperadriu Maria d’Àustria i la reina Margarida d’Àustria. La tesi d’Escrivà Llorca se centra en les activitats musicals de l’ambaixador, el patrocini d’obres i les xarxes clientelars internacionals en què figura com a persona clau en el món ibèric del seu temps. L’aportació dels ambaixadors al camp dels estudis culturals és destacable: l’elit diplomàtica actua com a element fonamental per a la circulació de música i músics a l’Europa coetània.
La col·lecció de llibres de música i instruments de Borja, inventariada arran de la seva mort, mostra un perfil de mecenes poc habitual a les acaballes del segle XVI: a Borja li agradava la música, a diferència de la majoria de nobles mecenes que s’hi acostaven des de formes més tradicionals de referent cortesà. La formació de Borja, el seu grau d’implicació en les pràctiques musicals de la seva època, la faceta de músic actiu i el seu caràcter erudit i intel·lectual confereixen al personatge una visió polièdrica.
La reconstrucció de la biblioteca musical de Joan de Borja (llibres de música inventariats el 1606) és un dels elements centrals de la tesi d’Escrivà Llorca. La música conservada és molt singular entre les biblioteques musicals a la Península Ibèrica: es tracta de la major col·lecció de compositors propers a la cort imperial fora d’aquests dominis.
Índex general
RESUM, v
AGRAÏMENTS, vii
INTRODUCCIÓ, 1
Justificació, Objectius i Metodologia, 1
Estat de la qüestió, 5
Estructura del treball, 8
Fonts, 8
Criteris d’edició de textos i sigles, 10
Els Borja: Mecenatge cultural al Renaixement, 111. UN PERFIL BIOGRÀFIC DE JOAN DE BORJA, 17
La formació d’un noble erudit, 18
La carrera diplomàtica i la consolidació humanística, 34
El reconeixement d’una figura, 632. JOAN DE BORJA, UN MECENES MUSICAL, 73
L’univers sonor al voltant de Joan de Borja, 78
Literatura i erudició musical: les Acadèmies, 122
Xarxes musicals: Joan de Borja i el contacte permanent amb els músics, 137
“Para que cante y toque con sus vihuelas”. Els instruments de Joan de Borja, 163
Una elit erudita i un mecenatge constant: els ambaixadors a l’Edat Moderna, 1743. ELS LLIBRES DE MÚSICA DE JOAN DE BORJA, 186
La “biblioteca” de música de Joan de Borja, 187
La música dedicada, 208CONCLUSIONS, 226
BIBLIOGRAFIA, 231
ANNEXOS, 258
