Amparo FELIPO ORTS; Emilio CALLADO ESTELA, Entre la cátedra y el púlpito: Los pavordes de la Universidad de Valencia (siglos XVI-XVII), València: Publicacions de la Universitat de València, 2016, 331 p., il. ISBN 978-84-370-9987-3.
Una de les respostes més peculiars als problemes crònics de finançament de l’Estudi general de València va ser la creació de pabordies o càtedres de Teologia i Dret a partir de la dotació de l’única pabordia que es mantenia a finals del segle XVI a la seu valenciana, la de febrer. Va ser l’aleshores paborde de febrer de la seu Tomàs de Borja i de Castre-Pinós (1543-1610) –germanastre de sant Francesc de Borja i futur arquebisbe de Saragossa– qui va acordar amb la ciutat d’assignar les rendes de la seva prepositura a aquella destinació universitària, que es va traduir inicialment en la creació de setze pabordies o càtedres de Teologia i Dret civil i canònic. La institució de les pabordies va viure el segle llarg historiat per Amparo Felipo i Emilio Callado en aquesta monografia enmig de conflictes i plets amb la ciutat, l’Estudi i, sobretot, amb els canonges del capítol, poc disposats a compartir les seves prerrogatives i a col·laborar en el finançament de la nova institució. Un dels enfrontaments amb el capítol va motivar les ambaixades a Roma de Lluís Crespí de Borja (1607-1663), el futur bisbe d’Oriola i Plasència, en representació dels drets dels seus col·legues pabordes, per a qui va redactar un al·legat que durant anys ha estat l’obra de referència sobre la institució, Origen y progresso de las pabordrías de la sancta metropolitana iglesia de Valencia (Roma, 1641), firmada amb el pseudònim Silvio Ciprés de Povar.
A la primera part d’Entre la cátedra y el púlpito s’expliquen els precedents que van conduir a la creació de les pabordies, segons la capitulació firmada entre Tomàs de Borja i la ciutat de València (1582), amb el consentiment del mestre de Montesa Pere Lluís Galceran de Borja, germà de Tomàs, i la posterior butlla de confirmació de 1585; els conflictes salarials i jurisdiccionals de què van ser objecte les noves càtedres i la seva organització. La segona part conté un catàleg dels personatges que van ocupar les pabordies, entre els quals el citat Crespí de Borja, i una llista de les convocatòries d’oposicions per cobrir-les. El volum es tanca amb un apèndix documental, que inclou la butlla fundacional de 1585.
