GONZÁLEZ BALDOVÍ, Mariano, La capella de les Febres de Xàtiva. Monumentum domus Borgiae, València: Institució Alfons el Magnànim, 2014 (Formes plàstiques, 27), 218 p., il. ISBN 978-84-7822-660-3.
Més enllà de l’estricta història de la capella de les Febres que dóna títol a l’obra, ens trobem davant d’una important aportació a la bibliografia borgiana, basada en documentació arxivística, que reconstrueix la trama de relacions establertes entre les branques xativina i italiana dels Borja, i explica com es vivia des de Xàtiva el fet de pertànyer a una família d’on havien sortit dos papes i diversos prelats de l’Església catòlica.
Mariano González Baldoví estudia de manera meticulosa una capella amb sepultura de la Seu de Xàtiva, pertanyent a totes les branques dels Borja. En l’any 1497, el cardenal de Cosenza, don Francisco de Borja, va manar reformar-la i, a partir d’aleshores, va passar a designar-se de Nostra Senyora de les Febres. La monumentalitat i la riquesa d’aquesta capella, propera a l’altar i a Déu, símbol d’una condició social elevada, la van convertir en objecte de disputa i conflicte al si de l’esmentat llinatge. (Font: web de la IAM.)