Una de les bones notícies que s’han anunciat darrerament en el camp de la investigació sobre les relacions hispanoitalianes a l’inici de l’Edat Moderna és la publicació imminent de la tesi doctoral que l’historiador romà Ivan Parisi ha dedicat a Joan Ram Escrivà, mestre racional de València i ambaixador de Ferran el Catòlic, llegida el 2009 a Nàpols. És una bona notícia per partida doble: d’una banda, perquè podrem tenir a les mans una edició solvent de la correspondència política del valencià, un dels personatges més influents de la família Escrivà, emparentada amb els Borja, a cura d’un investigador que té una doble formació com a historiador i arxiver, posada a prova en les seves múltiples incursions en arxius de les dues penínsules i en diversos treballs publicats sobre el personatge i la seva família; de l’altra, per la col·lecció que acollirà el llibre: “Fonti per la storia di Napoli aragonese”, un projecte benemèrit en els temps difícils que corren per a l’edició de corpus documentals, dirigit per Mario del Treppo, coordinat per Bruno Figliuolo i Francesco Senatore, i assumit pels editors Laveglia & Carlone. Fa uns mesos s’ha publicat el primer número de la tercera sèrie -en la qual apareixerà el llibre de Parisi- que conté la correspondència de Giovanni Pontano, secretari del rei Ferrante de Nàpols i humanista en llatí.
El doctor Parisi ens envia una completa fitxa del que serà el llibre sobre l’ambaixador Ram Escrivà. Mentrestant en podem llegir avenços en una presentació general de la correspondència i un estudi de les cartes xifrades del corpus, a banda d’un treball que descarta definitivament la identificació amb el comanador Escrivà i proposa una nova hipòtesi sobre la personalitat real d’aquest poeta. Pel que fa a la relació dels Escrivà amb els Borja, Parisi ha publicat un estudi genealògic sobre aquella família als segles XV-XVI, que completa les investigacions del P. Batllori, i un article sobre el fill de l’ambaixador, Àngel Escrivà, company d’estudis de Cèsar Borja.
Per acabar amb la línia borgiana de les investigacions d’Ivan Parisi, deixeu-me afegir que té en premsa un altre projecte d’edició de fonts igualment arriscat: el cinquè volum del Diplomatari Borja, dedicat a la documentació que el notari romà Camillo Beneimbene va redactar per a Roderic de Borja / Alexandre VI i la seva família. Mentre el llibre no arriba, podem consultar el regest detallat del contingut dels protocols de Beneimbene publicat pel mateix Parisi a la Revista Borja.
Pietro da Milano, Triomf d’Alfons d’Aragó
Dott. Ivan Parisi
Dottorato di ricerca in Storia e Società dell’età moderna e contemporanea. Indirizzo storia e relazioni internazionali conseguito presso l’Istituto Italiano di Scienze Umane (SUM) -sede di Napoli (Scuola Europea di Studi Avanzati dell’Università “Suor Orsola Benincasa“).
Titolo: Joan Ram Escrivà ambasciatore spagnolo presso la corte di Napoli: uno sconosciuto protagonista delle guerre d’Italia alla fine del Quattrocento. Relatore. Prof. Francesco Senatore (Università degli studi di Napoli “Federico II”).
Data della lettura: 14 luglio 2009.
Riassunto: La tesi consiste in uno studio monografico della ancora poco conosciuta figura politica del valenciano Joan Ram Escrivà, maestro razionale del regno di Valencia e ambasciatore dei re Cattolici a Napoli alla fine del Quattrocento. Grazie alla trascrizione di gran parte della sua corrispondenza inedita, conservata nel fondo della famiglia aragonese dei Sástago presso l’Archivio della Corona d’Aragona di Barcellona e negli archivi delle Biblioteche della Real Academia de la Historia e Francisco de Zabálburu di Madrid, è stato possibile ricostruire le sue origini, la sua formazione e soprattutto i suoi stretti legami con i protagonisti del suo tempo, a partire dal cardinale Rodrigo Borgia poi papa Alessandro VI e Ferdinando il Cattolico. Il risultato di tale ricerca è la presentazione di un ambasciatore-finanziatore di fondamentale importanza non solo per le relazioni tra la monarchia di Spagna e il regno di Napoli all’indomani della famosa discesa di Carlo VIII re di Francia (1494), ma anche e soprattutto per la politica europea che i re di Spagna realizzarono in seguito a questo violento evento. Si segnala, inoltre, la decifrazione di numerose carte cifrate dell’ambasciatore da noi realizzata senza la conoscenza previa della chiave del suo cifrario.
Progetto d’edizione: Carlone & Laveglia editore, Battipaglia.
Titolo: La corrispondenza italiana di Joan Ram Escrivà, ambasciatore di Ferdinando il Cattolico (1484-1499).
Collana: Fonti per la storia di Napoli aragonese. Terza serie, 2.
Il progetto d’edizione riguarda l’edizione dei testi di tutta la corrispondenza italiana di Joan Ram Escrivà (76 lettere). L’introduzione è, inoltre, composta da parti inedite della tesi di dottorato e da parti già pubblicate in numerosi articoli apparsi in diverse riviste sia spagnole che italiane. Prefazione di Francesco Senatore (Univ. di Napoli “Federico II”).
Carta xifrada de Ferran II a Ram Escrivà (26/06/1495)
