El 1479, el cardenal Roderic de Borja va adquirir la foia de Llombai i els seus llocs -Alèdua, Alfarb, Catadau i Llombai- a Francesc Vives de Boïl, senyor de Bétera, que un any abans l’havia comprat a carta de gràcia a Guillem Ramon de Centelles i els seus germans pel mateix preu, actuant en nom de Borja, tal com posteriorment va reconèixer. Una operació que, com José Luis Pastor Zapata ja va assenyalar en el seu imprescindible Gandia en la baixa Edat Mitjana. La vila i el senyoriu dels Borja (Gandia: CEIC Alfons el Vell, 1992), marcava la tònica de les successives adquisicions que conformaren la creació del ducat borgià de Gandia: “aprofitar-se de l’endeutament de certs senyorius valencians per comprar territoris sobre els quals fundar la grandesa del seu llinatge” (p. 147). Uns anys després, el 1483, el cardenal cedia la senyoria de Llombai al seu fill Pere Lluís, primer duc borgià de Gandia. En morir aquest el 1488, la possessió va recaure en el seu germanastre i hereu Joan de Borja, que el 1494 va adquirir “perpetualment” la baronia a Violant de Centelles, vídua del citat Guillem Ramon. El duc Joan va fer cessió, el 1529, al seu fill Francesc de la meitat de les rendes i els drets, que el mateix any garantien el dot de la seva esposa, la portuguesa Leonor de Castro. Arran del casament, l’emperador Carles convertí la baronia de Llombai en marquesat (1530). Com és sabut, a partir d’aquest moment el títol de marquès de Llombai fou ostentat pel primogènit i hereu dels ducs de Gandia fins a l’extinció de la línia ducal al segle XVIII.
A diferència d’altres possessions dels ducs borgians de Gandia, la baronia i el marquesat de Llombai han estat objecte preferent de l’atenció dels historiadors els últims anys, que han vist aparèixer diverses monografies i estudis de valor desigual que s’hi centren. En recordaré alguns. Cal començar per la recuperació, el 2007, d’un text introbable en la seva primera edició de 1975, la Descripción del marquesado de Lombay, una memòria històrica i descriptiva escrita el 1756 per un coneixedor de primera mà del tema, el governador del marquesat Francesc Benlloch. La nova edició del text, per primera vegada anotat críticament i acompanyat d’una introducció i índexs, és obra de Vicent Climent Ferrando, autor d’una ruta històrica de caràcter divulgatiu sobre La foia i el marquesat de Llombai. De Roderic de Borja (1479) i Francesc de Borja (1530) fins a la dissolució del règim senyorial, publicada al lloc web de l’IIEB, i responsable del blog Biblioteca virtual del marquesat, que es defineix com “un aparador per donar a conéixer la producció editorial -llibres, articles, fullets, etc.- i la producció amb altres formats -discos, audiovisuals, etc.- sobre Alfarb, Catadau i Llombai”.
Aquesta florida recent d’estudis sobre la foia de Llombai s’havia iniciat el 2004 amb una obra de referència del professor Manuel Ardit (Universitat de València), Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX, una “investigació local feta amb tècnica microhistòrica” i profusament documentada que enfoca diferents aspectes de l’evolució demogràfica, social i econòmica d’aquells territoris, amb particular atenció a l’Edat moderna. Us remeto a la ressenya de Vicenç M. Rosselló Verger a El Contemporani i al text de Tomàs Peris Albentosa per a la presentació del llibre a l’antic convent dominicà de Santa Creu de Llombai, fundació borgiana.
D’aleshores ençà, el sociòleg i historiador Vicente Bisbal del Valle ha publicat dos llibres més sobre el tema, La baronia i el marquesat de Llombai (2005) i Los Borja y la baronía de Llombai (2011). Malgrat el títol del segon, abracen diferents episodis de la història de la baronia des del segle XIII fins al XIX i estan elaborats -amb un estil poc amic dels convencionalismes acadèmics- com a comentaris de documents, coneguts o no, conservats a la secció Noblesa de l’Archivo Histórico Nacional, l’Arxiu del Regne de València, l’Arxiu de la Diputació Provincial de València i el Col·legi del Patriarca.
Finalment, la historiadora Elia Gozálbez i l’arabista Antonio Constán firmen un treball col·laboratiu en què des de l’especialitat de cadascú s’estudia, edita i tradueix parcialment un registre de comptes amb assentaments en àrab, castellà i valencià, dut per al duc Joan II de Gandia i el seu fill el marquès de Llombai Francesc de Borja durant els anys 1533-1539, és a dir, en el període de relativa calma posterior a les Germanies (AHN, Noblesa, Osuna, C.587, D.36-65). S’hi constata un cop més que, en general, la conversió forçada dels mudèjars i els projectes d’evangelització no van reportar cap millora qualitativa en el tractament fiscal dels vassalls moriscos del marquesat de Llombai en comparació amb les comunitats de cristians vells, situació que, naturalment, beneficiava les maltractades rendes senyorials.
Per llegir-ne més
ARDIT, Manuel, Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX, Catarroja: Afers, 2004 (Recerca i pensament, 19).
BENLLOCH, Francisco, Descripció del marquesat de Llombai, edició a cura de Vicent Climent Ferrando, València: Universitat de València, 2007 (Fonts Històriques Valencianes, 27).
BISBAL DEL VALLE, Vicente, La baronia i el marquesat de Llombai. Documents sobre Alèdua, Alfarp, Catadau i Llombai, València: Institució Alfons el Magnànim, 2005 (Arxius i documents, 35).
BISBAL DEL VALLE, Vicente, Los Borja y la baronía de Llombai, València: Institució Alfons el Magnànim, 2011 (Arxius i documents, 48).
GOZÁLBEZ ESTEVE, Elia; CONSTÁN NAVA, Antonio, Los vasallos moriscos del marquesado de Llombai en época de don Juan de Borja y san Francisco de Borja: entre 1533 y 1539, València: Institució Alfons el Magnànim, 2012 (Arxius i documents, 49).
PASTOR ZAPATA, José Luis, “Duques y barones: el patrimonio señorial de los Borja más allá de Gandía a fines del siglo XV”, Revista Borja. Revista de l’IIEB, 3 (2010-2011), p. 19-46.
