REQUESENS I PIQUER, Joan, El poder i la profecia: de la teoria a la pràctica borgiana, pòrtic d’Eulàlia Duran i Maria Toldrà, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2016 (Biblioteca Borja, 6), 516 p., il. ISBN 978-84-7502-998-6.
Del “Pòrtic”:
Des de ben aviat, els Borja van convertir-se en objecte de profecies politicoreligioses, posades sota l’autoritat de sant Vicent Ferrer, que, es diu, havia predit l’arribada de Calixt III al papat. La profecia “ter mugiet bos” (“tres vegades bramarà el bou”) s’hauria acomplert novament amb el pontificat d’Alexandre VI i, finalment, amb la canonització del duc sant Francesc de Borja. No és aquesta l’única mostra de literatura profètica associada als Borja. Tots tres personatges i altres membres de la nissaga es van veure envoltats –o se’ls va atribuir– de profecies, vaticinis i altres declaracions de signe profètic que presenten un aspecte tan religiós com ideològic i polític. Constitueixen manifestacions d’usos ben documentats durant la baixa Edat mitjana i l’Edat moderna, en què conflueixen tradicions bíbliques, clàssiques i medievals que arriben al Renaixement en un conjunt de textos i personatges populars, susceptibles de combinar-se i renovar-se segons les necessitats de cada context històric i circumstància política.
El llibre que el lector té a les mans, El poder i la profecia: de la teoria a la pràctica borgiana, de Joan Requesens, es proposa precisament oferir les principals claus de lectura per entendre, primer, la configuració del món profètic en què s’inscriuen els vaticinis borgians i, segon, la utilització política dels textos profètics durant els segles XV-XVI, per bé que el discurs s’endinsa en els segles XVII i el XVIII sense solució de continuïtat. Es parteix d’una premissa: la inevitable condició de la profecia com a arma del poder i el contrapoder, i, acceptat aquest punt de partida, reflectit al títol –El poder i la profecia–, s’analitza la seva confluència amb tradicions com el mil·lenarisme i l’astrologia, les formes literàries i les fonts, els protagonistes de l’imaginari dels Darrers temps (l’Anticrist, el Papa angèlic, l’Últim emperador) i els mecanismes de control de l’activitat profètica exercits des de l’Església i els poders laics […].
Aquest nou lliurament, el sisè, de la “Biblioteca Borja”, col·lecció que l’IIEB manté amb Edicions Tres i Quatre, conté la refosa de vuit articles publicats per l’autor, el filòleg i teòleg Joan Requesens i Piquer, en diverses publicacions acadèmiques, més dos treballs inèdits, el primer i el setè capítol del volum. El primer versa sobre les diferents versions i l’evolució, entre els segles XV i principis del XIX, d’un sermó profètic atribuït a sant Vicent Ferrer; el segon se centra en un passatge sobre el Cant de la Sibil·la que es llegeix al comentari del De civitate Dei de sant Agustí escrit per Joan Lluís Vives a instàncies d’Erasme, i resulta una interessant reconstrucció de l’escriptori vivista d’aquells anys.
Sumari
Pòrtic, per Eulàlia Duran i Maria Toldrà
Introducció: Origen i límits del volumCapítol I: Entrament vicentí
Apèndix: Sermón primero de los tres que escrivió y predicó el bienaventurado padre san Vicente Ferrer
Capítol II: Exordi a la profecia política
Capítol III: La profecia política com a gènere literari
Capítol IV: El profetisme en el Renaixement
Apèndix: Horòscop del comte de Santa Coloma
Capítol V: Uns versos profeticopolítics referits a Ferran el Catòlic
Capítol VI: La glossa al Cant de la Sibil·la d’Antoni Canals
Capítol VII: Joan Lluís Vives comenta el Cant de la Sibil·la recollit per Agustí d’Hipona a De ciuitate Dei
Apèndix: Dos fragments del comentari vivista i el càntic de la Sibil·la
Capítol VIII: Les deu sibil·les en un manuscrit del segle XVIII fan de contrast
Capítol IX: Vaticinis borgians o vicentins
Capítol X: El profetisme en la biografia de Francesc de BorjaFonts i bibliografia
Fonts (fins al segle V)
Bibliografia
Índex d’il·lustracions
Índex onomàstic i d’obres anònimes
