Cerimònia de tonsura (pontifical de Maties Corví, BAV, Ott. lat. 501, f. 6v).
Liber ordinum de la diòcesi de València (1463-1479), ed. a cura de M. Milagros Cárcel Ortí, València: Universitat de València, 2018 (Fonts Històriques Valencianes, 68), 587 p., il. ISBN 978-84-9134-305-6.
La sèrie dels libri ordinum o llibres d’ordenacions són una de les tipologies documentals habituals produïdes al si de les cancelleries episcopals medievals com a resultat de l’activitat quotidiana del bisbe com a administrador de la diòcesi i governador de la seva comunitat clerical. S’hi enregistrava, generalment per ordre cronològic, les dades de tonsura i conferiment dels ordes menors i majors dels membres d’aquella comunitat, inclosos els religiosos que accedien al presbiterat. Els assentaments proporcionen una informació mínima sobre cadascun: nom, família i procedència, idoneïtat, “títol” que en garantia la subvenció econòmica en el cas dels ordes majors, a més de documentació annexa –adjunta o esmentada– que en justificava l’accés quan no es complia algun dels requisits d’acceptació del nou ordenand, generalment perquè era il·legítim o perquè procedia d’una altra diòcesi i, en conseqüència, abans havia d’haver obtingut, respectivament, la corresponent dispensa “super defectu natalium” o una lletra dimissòria del bisbat d’origen.
El present volum conté la transcripció del liber ordinum del bisbat de València dels anys 1463-1479, és a dir, bona part del període en què va estar regit per Roderic de Borja, que l’ocupava des de 1458 com a successor del seu oncle Alfons, papa Calixt III des de 1455, i el va mantenir fins que ell mateix va obtenir el pontificat el 1492. La major part d’aquests anys, el bisbe Borja els va passar a Itàlia i, com era habitual en absència del titular, el bisbat va ser governat pels seus vicaris i oficials, que presidien les cerimònies de tonsura i ordenació. Si bé els llibres de la sèrie se solien custodiar als arxius diocesans, el que presentem va passar per motius desconeguts a un arxiu nobiliari de València, l’Arxiu del baró de Llaurí, on avui es conserva amb la signatura Fons de documentació eclesiàstica, XVIII/2.
Els assentaments corresponents als gairebé 5.300 ordes i tonsures conferits en disset anys que es consulten al volum, és indubtable que ajuden a dibuixar un detallat panorama onomàstic, social i geogràfic de la població clerical valenciana de la segona meitat del segle XV. L’edició es completa amb un estudi modèlic de la seva editora, la historiadora María Milagros Cárcel Ortí (Universitat de València), centrat, d’una banda, en la descripció de la tipologia documental a la qual pertany el volum, sempre en relació amb l’activitat administrativa que la va justificar, el context diplomàtic en què es va redactar i, naturalment, els usos eclesiàstics que s’hi reflecteixen, i, de l’altra, en la utilitat dels llibres d’ordenacions com a font en un panorama bibliogràfic en què els estudis que se li han dedicat són encara poc nombrosos per a l’antiga Corona d’Aragó. La presència de dos índexs finals –onomàstic i toponímic– converteix aquest extens volum en una eina de treball molt manejable. De fet, entre els investigadors de la “matèria borgiana”, el nom de la Dra. Cárcel Ortí és ben conegut pels seus treballs en col·laboració amb l’historiador i arxiver capitular Vicent Pons Alós sobre el personal eclesiàstic de la seu de València des del final del segle XIV fins al començament del XVI, amb particular atenció als anys del segon bisbe i papa Borja, que el lector trobarà referenciats a la “Bibliografia Borja”. Les dades proporcionades per aquest liber ordinum aporten informació sobre els orígens o aspectes de la carrera eclesiàstica i professional de noms de l’entorn borgià, començant pels vicaris i oficials (Pere Vilarrasa, Joan Marromà, etc.), el bisbe de Sogorb Bartomeu Martí –que puntualment conferí alguna tonsura a Alzira i Sueca el 1479–, el notari Mateu Cirera o personatges amb el cognom Borja i de grau de parentesc desconegut amb el bisbe que apareixen entre els ordenands.
Saludem, doncs, l’edició d’una font important per a l’estudi del clergat valencià medieval feta des de criteris filològics de respecte a la integritat i la literalitat del text, quan el més habitual és publicar treballs basats en la reelaboració de les dades que ofereixen aquest tipus de fonts. Una nova mostra, doncs, d’una tendència que es ve constatant des de fa un parell de dècades: l’interès per la publicació i l’estudi de les fonts històriques per se. La col·lecció “Fonts Històriques Valencianes” de la Universitat de València és probablement una de les més actives en aquest sentit. Al volum que presentem només se li pot fer un retret que, malauradament, no és infreqüent en la col·lecció: el bon criteri i la generositat de mires en la selecció de temàtiques i obres publicades, l’alt nivell dels continguts i la pulcritud de les edicions no van ser sempre acompanyats d’una correcció lingüística –ortogràfica, gramatical i fins i tot estilística– en profunditat dels volums.
