Durant el mes de juliol s’ha pogut veure a la sala d’exposicions de la Biblioteca de Catalunya una interessant exposició sobre Skanderbeg, organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània i comissariada per Daniel Duran i Manuel Montobbio. La mostra, de caràcter bibliogràfic, ha consistit bàsicament en una selecció d’impresos dels segles XVI-XIX, provinents d’una col·lecció privada, que reflecteixen l’impacte de la figura del noble albanès Jordi Castriota (1405-1468), senyor de Croia (Krujë), més conegut com a Skanderbeg -és a dir, bei Alexandre-, en l’imaginari occidental durant més de tres segles, com a símbol de la pervivència de la croada en temps d’Alfons el Magnànim i dels papes Calixt III i Pius II, i de la lluita dels Balcans, i el poble albanès en particular, contra l’Imperi otomà.
A l’exposició hem vist biografies -a partir, sobretot, del panegíric de Marin Barleti (Roma, c. 1508-1510)-, cròniques, algun discurs, poemes èpics i obres dramàtiques en diferents llengües protagonitzats per Skanderbeg, on el personatge històric no es distingeix de les anècdotes i els textos que se li atribuïren fins a principis del XIX. En tot cas, la llegenda no s’esgota aquí ni en el suport imprès. En tenim un exemple en la pel·lícula d’aventures èpiques Skanderbeg, cavaller de les muntanyes, una producció albanosoviètica de 1953 (fitxa IMDb).
Si anem enrere en el temps, al darrer terç del segle XV ja trobem una versió catalana d’un intercanvi epistolar en italià, potser apòcrif, mantingut l’octubre de 1460 per Skanderbeg i Giovanni Antonio Orsini, príncep de Tàrent, que va tenir una certa difusió (vegeu l’elaborada refosa llatina dels Commentarii rerum memorabilium, de Pius II). El context, ara, és l’ajuda que el noble albanès va prestar al successor del Magnànim a Nàpols, Ferran I, davant de la revolta dels partidaris del candidat angeví al tron. Orsini, en nom d’aquests, li recrimina que hagi enviat tropes per socórrer Ferrante, el convida a passar al bàndol dels Anjou, membres de la cristianíssima dinastia de França, i afegeix amb sorna: “E si tanta volentat teniu de fer guerra, haveu la empresa vehina del Turch, la qual vos pot dar més honor e glòria que empatxar-vos de empresa perduda”, com ho és la dels aragonesos de Nàpols. Punts inclosos i comentats per “Scandarbeco” en la seva resposta, que constitueix tota una declaració de lleialtat a la casa d’Aragó. Tot seguit la transcric, a partir d’una còpia quatrecentista (Biblioteca de Catalunya, ms. 15, f. 23v-25v; MCEM 15).
Resposta tramesa per lo senyor de Scandarbeco al príncep de Tàranto
Sereníssim príncep e senyor molt honrat. Huy havem reebud la letra de vostra senyoria, la qual nos ha donat més admiració que desplaer, veent la manera que·ns scriviu. E primerament dieu que, essent avisat que nós havíem tramès a dir a la sereníssima magestat del senyor rey don Ferrando que si ell nos trametia galeres, que nos hauríem posat dessús les dites galeres gent per anar a cremar Brandis e córrer la terra vostra, e no u haveu pogut creure, tenint-nos per savi e prudent, fins que és stada junta la nostra gent en Pulla ne haveu vista la speriència: a aquesta part vos responem que és veritat que nós, sentint que vós éreu rebel·lat contra la sua magestat, li trametem a dir que trametés de les parts deçà galeres e altres fustes per llevar gent de peu e de cavall, que tanta quanta ne volria li trametríem per servici de sa magestat, e que, la sua magestat si·ns hagués cregut, hauríem cremat Brandis e no·s foren rebel·lades les terres que li són rebel·lades en Pulla, e vós per ventura hauríeu hagut fatiga e treball en deffendre lo vostre. E no vullau cerquar de voler-li llevar l’estat a la sua magestat, lo qual és vostre senyor, que per tal lo deveu tenir, havent-lo jurat.
E perquè dieu vos maravellau que la nostra gent correran e faran dan a la terra de aqueix rey que haveu fet e vostra, del qual nós no havem may reebut injúria ni desplaer algú, e que nós ne podem sperar més benefici que nós no reebem may de aquell sant e inmortal rey d’Aragó lo senyor rey don Alfonso, del qual nós ni nengú dels nostres vassalls no·ns podem recordar sense làgremes: responem que, si·ns teniu per feel com dieu e tenir per savi e prudent, no us deveu maravellar, perquè us deveu recordar que los consells, subsidi<i>s e santes obres de aquell angelical rey foren aquelles que conservaren e defensaren a nós e a nostres vassalls de les oppressions e cruels mans del Turch, inimich nostre e de la fe catòlica; que si nós fóssem stats vençuts, certament Itàlia se’n fóra ben sentida e per ventura aquella senyoria que vós dieu ésser vostra seria de aquell. En aquesta manera, havent hagut hun tant benefici de sa magestat, no poríem nós ni los nostres vassalls mancar al seu fill sense diminució e infàmia de grandíssima ingratitut, axí que en aquesta part no sense consell e prudència havem cercat satisfer a la fe, per deffensió de la qual havem passats molts perills e possat infinides vegades a la voluntària mort. Que vós digau que de aqueix vostre ne pugam sperar major benefici per ésser de la casa de França, millor christià que·ls altres prínceps del món, vos responem que no·l conexem ne·l volem conèxer ne tenir sinó per enemich; mas una cosa vos diem: que creem que tots siam en quant al babtisme eguals christians, car los (in)feels no estimen sinó la gloriosa bandera de la casa d’Aragó, per la qual volem morir.
Més avant dieu que no devem pensar a poder subvenir e ajudar al dit rey don Fferrando per tant com són rebel·lats quasi tots los barons e pobles del reyalme: vos responem que si d’aquesta volta el rey don Fferrando ne ha dan, vós sou causa del peccat per quants mals ne ha haguts fins ací, e la vergonya vostra e infàmia de ésser stada occasió; axí com les bones dones que, quant són velles, vénen a ésser alcavotes e ab dolces paraules condoeixen les altres a fer axí com han fet elles, per semblant vós haveu conduhit los barons e pobles, axí com lo masedo los moltons a la carneceria. Mas encara per açò no diem lo dit rey don Ferrando haver perdut, perquè Déus defendrà la sua justícia e los amichs e parents no li deuen mancar. Mas recordau-vos que major era la puxança del gran Turch que no és la vostra ni encara del senyor que sosteniu; essent-me restada solament la ciutat de Croya, la qual huy és de la casa d’Aragó e de sa magestat, en la qual nos trobam asetgats, contra tant gran poder la defensam e conservam fins que ab dan e vergonya los turchs se llevaren e nós en breu temps e ab poca gent conquistam allò que molts enemichs en lonch temps havien guanyat. Quant més se deu sperar de la restauració del stat del rey don Fferrando, que si no havia sinó Nàpols, hajau per cert que ha de ésser vencedor! E perquè dieu que ab albanesos no bastarem ajudar-li, vos responem que si havem mudat lo nom, mas no havem mudat l’effecte: e si les nostres canòniques no menten, a nós dien pirrotans; e deveu haver notícia que in diverses temps los nostres antecessors passaren en la terra vostra e aquí hagueren ab los romans grans batalles, segons se mostra per les dites canòniques, e pus tost hi hagueren honor que vergonya. E axí farem nostre strem de poder per la nostra specialitat, e encara per quants amichs colligats de voluntat tenim, ajudar al dit nostre senyor rey don Fferrando; e quant no pogués satisfer a les necessitats sues, ne a vós ne als altres damnificar, almanco haurem satisfet a una part de la nostra obligació e al propi honor e haver emprès ço que devem empendre.
Que vós nos exorteu e conselleu que revoquem la nostra gent, dient que si tenim desig de fer guerra, que los turchs nos són vehins, ab los quals podem aconseguir major glòria e honor, vos responem que de vós no volem exortació ne consell, car la nostra gent nós no la havem tramesa que axí prest hagués a tornar, mas que serviran lo rey don Fferrando fins haja intregat lo seu regne; e us avís que són tal gent que, venint la necessitat, ab bona volentat pendran huy mort en servici de sa magestat; mas aquests que havem tramesos són pochs, emperò aprés de aquests havem volentat de trametre’n més, plaent a sa magestat, e quant serà mester hi irem personalment ab tanta gent que no solament ab l’ajuda de Déu cregam conquistar Pulla, mas bastarem de poblar aquella essent despoblada. Del que dieu del Turch, lo qual vós nos al·legau, no podem negar perquè ab ell havem combatut lonch temps sense vergonya nostra, axí com tothom sap; al present havem fet ab ell treves per tres anys per poder satisfer al comendament del nostre senyor rey don Fferrando. Mas aquest consell vostre seria stat digne de major comendació e encara de més salut a la ànima e al cors vostre si u haguésseu emprès; per ésser en extrema vellesa e vehí al Turch més que nengun altre senyor italià, no poríeu despendre e consumar los dies vostres e encara los diners en pus gloriosa empresa, en la qual hauríeu hagud Déu per ajudador e encara part de la potència que huy ha aquell que sabem haureu per contrari. E açò·ns conforta vos vullau dispondre, en les quals coses nos trobareu sempre ferm e propici, lexant aqueix regne en pau al rey don Fferrando, al qual vós e nós no podem negar ésser tenguts. Dada en Croya, etc. Georgius Castriottus, alias Scandarbeco.
