L'Institut Internacional d'Estudis Borgians

ZARAGOZA, Verònica, Les dones Borja: Històries de poder i protagonisme ocult, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2022 (Biblioteca Borja Minor, 7), 340 p. ISBN 978-84-17469-57-3.

Aquest llibre aplega les biografies de set dones del llinatge Borja i el seu entorn: són tres parelles de mare i filla (Isabel i Tecla de Borja, Vannozza Cattanei i Lucrècia Borja, Maria Enríquez i Isabel de Borja i Enríquez), i una neboda de l’anterior (Lluïsa de Borja i d’Aragó), a més d’un retrat de grup de les monges borgianes de Santa Clara de Gandia. Hi trobem des de la petita noble del XV i les grans duquesses del XVI que gestionen el patrimoni familiar i l’educació dels fills, i actuen com a mecenes a les seves corts, fins a emprenedores i monges de sòlida formació cultural que ocupen càrrecs de govern a Santa Clara i funden nous convents, passant per escriptores actives als cercles literaris coetanis. La seva peripècia vital i cultural les allunya definitivament de la “llegenda negra” o de l’oblit que les envoltava, i recupera el paper que tingueren en la consolidació del llinatge Borja i en la societat i la cultura de la seva època..

ROIG DE LA PENYA, Joan Baptista, Progenie clara y origen de la antiquísima y noble familia de Borja: La primera crònica sobre els Borja, edició crítica de Joan Iborra i Maria Toldrà, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2019 (Biblioteca Borja Minor, 6), 280 p. ISBN 978-84-17469-14-6.

Durant la primera meitat del segle XVII, al voltant de la cort dels ducs de Gandia i del poderós cardenal Gaspar de Borja, es redacten una sèrie d’obres destinades a exalçar l’antiguitat i la noblesa dels orígens de la família Borja, posades en dubte des de l’època del papa Alexandre. D’aquestes obres, la majoria encara inèdites, n’editem avui una de les més antigues, la Progenie clara y origen de la antiquísima y noble familia de Borja, escrita el 1621 pel jurista, historiador i poeta valencià Joan Baptista Roig de la Penya i adreçada al setè duc de Gandia. Roig de la Penya construeix un discurs genealògic basat en la idea de l’origen reial dels Borja a través de l’ascendència de Pero d’Atarés, senyor de Borja, revisada a la llum d’una col·lecció de falsos documentals i literaris de probable fabricació pròpia que inclou en l’obra. A partir d’aquí basteix una detallada genealogia dels Borja fins arribar als seus dies, que va ser continuada per un anònim al segle XVIII..

KLABUND, Els Borja. Història d’una família, traducció de Josep Murgades, edició a cura de Maria Toldrà, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2011 (Biblioteca Borja Minor, 5), 222 p. ISBN 978-84-7502-884-2.

La particular aproximació de Klabund (pseudònim d’Alfred Henschke, 1890-1928) al gènere de la novel·la històrica arriba a un punt culminant amb Els Borja (1928), una visió tragicòmica de la carrera ascendent i la davallada de la família, assimilada al mite dels centaures que lluitaren contra els déus. Després del relat llegendari sobre els orígens, l’obra se centra en la història de Roderic de Borja, papa Alexandre VI, i els seus fills Cèsar i Lucrècia, amb les figures de Savonarola, Miquel Àngel i Maquiavel com a antagonistes estel·lars; el declivi és representat pel trist paper que s’hi reserva al sant de la nissaga, Francesc de Borja.

BORJA I D’ARAGÓ, Francesc de, Diari, edició i traducció a cura de Joan Iborra, amb la col·laboració de Maria Toldrà, pròleg de Josep M. Benítez, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2010 (Biblioteca Borja Minor, 4), 288 p. ISBN 978-84-7502-870-5.

Francesc de Borja, descendent de papes i reis, exduc de Gandia i general de la Companyia de Jesús, anotà en un diari, entre 1564 i 1570, les seves experiències espirituals més íntimes, els punts de la pràctica metòdica de la meditació segons els exercicis ignasians, els incidents del dia a dia del govern de la Companyia i la seva relació amb reis i cortesans. Són apunts plens d’imatges de gran bellesa literària, d’idees aquí només suggerides i desenvolupades en altres obres de l’autor, redactats amb un estil sec, de sintaxi de vegades obscura i amarat de ressons bíblics totalment interioritzats.

HUGO, Victor, COSSA, Pietro, Teatre borgià, 2, traduccions de Joan Iborra i Vicent Riera [Hugo], i del Grup de traducció italià-català de la llicenciatura de Filologia Italiana, Universitat de València, dirigida per Júlia Benavent [Cossa], València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2010 (Biblioteca Borja Minor, 3), 356 p. ISBN 978-84-7502-854-5.

La sèrie de Teatre borgià continua amb una obra clau en la transmissió de la llegenda negra sobre la família, la Lucrècia Borja de Victor Hugo (1802-1885), estrenada a París en 1833. És un melodrama romàntic amb elements de tragèdia clàssica que consagra la figura de Lucrècia com a femme fatale, incestuosa i víctima del seu propi destí. L’adaptació operística de Gaetano Donizetti, Lucrezia Borgia, en va garantir l’èxit. La segona obra que presentem, Els Borja, de Pietro Cossa (1830-1880), fou estrenada en 1878 i publicada en 1881. L’aproximació al món borgià de l’autor, que havia cantat l’òpera de Donizetti dalt dels escenaris, gira al voltant de dos episodis de la llegenda: l’assassinat de Joan de Borja ordenat pel seu germà Cèsar i l’enverinament d’Alexandre. Novament, una figura femenina domina l’escena: l’antiga amant del papa Vannozza Cattanei, testimoni impotent de la tragèdia que es desenvolupa davant seu.

Cèsar Borja cinc-cents anys després (1507-2007). Tres estudis i una antologia, coordinació de Maria Toldrà, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2009 (Biblioteca Borja Minor, 2), 484 p. ISBN 978-84-7502-820-0.

Conté: “Cèsar Borja en el seu context històric: entre el pontificat i la monarquia hispànica” (Álvaro Fernández de Córdova Miralles), “Els metges valencians d’Alexandre VI i Cèsar durant l’aparició del ‘mal francès’ a Europa, i els primers tractats sobre la malaltia” (Jon Arrizabalaga), “Set cartes catalanes de Cèsar Borja” (Maria Toldrà) i “Cèsar Borja: una antologia”, amb textos de Paolo Pompilio, Sebastiano Angeli, Pier Francesco Giustolo, Carlo Valgulio, Francesco Guicciardini, Jerónimo Zurita, Brantôme, Giovanni Antonio Flaminio, Andrea Bernardi, Novacula, Johann Burckard, Pandolfo Collenuccio, Francesco Sperulo, Giuliano Fantaguzzi, Sebastiano di Branca Tedallini, Bernardino Gaspari, Biagio Buonaccorsi, Maquiavel, Serafino Aquilano, Antonio Tebaldeo, Iacopo Sannazaro, Camillo Leonardi, Girolamo Soncino, Paolo Giovio, Marin Sanudo, Pietro Martire d’Anghiera, Esteban de Garibay, Antonio de Guevara, Gonzalo Fernández de Oviedo, Girolamo Pandolfi Casio de’ Medici, Ercole Strozzi, Gaspar Gil Polo, Tomaso Tomasi, Barnabe Barnes, Nathaniel Lee, G.W. Leibniz, etc.

VERNE, Jules; PANIZZA, Oskar; SWINBURNE, Algernon Charles, Teatre borgià, 1, traduccions de Joan Iborra i Vicent Riera [Verne], Josep Murgades [Panizza], Àlex Ibarz [Swinburne], València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2008 (Biblioteca Borja Minor, 1), 297 p. ISBN 978-84-7502-788-3.

La llegenda dels Borja ha estat un tema recurrent del teatre europeu des del segle XVI, quan els seus membres més cèlebres –el papa Alexandre VI, els seus fills Cèsar i Lucrècia– encara vivien, i, ininterrompudament, fins als nostres dies. Amb aquest lliurament de Teatre borgià inaugurem una sèrie dedicada a la producció dramàtica sobre la família. El primer volum conté tres obres del segle XIX i començaments del XX. La tradició romàntica és representada per l’Alexandre VI de Jules Verne (1828-1905), que converteix el papa i el seu fill Cèsar en símbols de la tirania a què s’enfronta l’heroi italià Ettore Fieramosca. En l’inclassificable Concili de l’Amor, d’Oskar Panizza (1853-1921), la cort depravada d’Alexandre és un transsumpte de la cort celestial i l’escenari de la primera aparició de la sífilis. El duc de Gandia, un drama truncat d’A. C. Swinburne (1837-1909), gira al voltant de l’assassinat de Joan de Borja, atribuït al seu germà Cèsar.

Volums en preparació

• Cartes de Lucrècia Borja (1494-1519), a cura de Marià Carbonell i Maria Toldrà
• Teatre borgià, 3: Teatre protestant (B. Barnes, N. Lee)