L'Institut Internacional d'Estudis Borgians

Diplomatari Borja, 6-7: La correspondència diplomàtica entre Calixt III i Siena (1455-1458), 2 vol., edició a cura de Francesco Senatore (dir.), Rita Saviano i Veronica Mele, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2023, 322+456 p., il. ISBN 978-84-17469-76-4 i 978-84-17469-77-1.

La documentació conservada sobre les relacions diplomàtiques entre el papa Calixt III i les autoritats de Siena revela la importància estratègica que aquesta ciutat va adquirir en el context del fràgil equilibri polític italià aconseguit amb la pau de Lodi. Amenaçada pel condottiero Giacomo Piccinino, que comptava amb el suport gens dissimulat d’Alfons el Magnànim, Siena va trobar en el pontífex un defensor davant de les ambicions del monarca a qui Borja havia servit durant anys.

El Diplomatari Borja de Siena conté l’edició anotada, en dues parts, de gairebé 400 documents en italià i en llatí, redactats a les cancelleries de Calixt III i del govern de Siena, a més dels informes enviats des de Roma pels ambaixadors sienesos prop del papa durant els tres anys del seu pontificat (1455-1458). Entre aquests destaca l’humanista Enea Silvio Piccolomini, bisbe de Siena, cardenal creat pel mateix Calixt, a qui succeirà com a papa Pius II. Els informes dels enviats sienesos són un testimoni viu —de vegades s’hi reprodueixen les paraules del papa en estil directe— del control que Calixt exercia sobre els assumptes referents a la defensa de Siena en particular i a les relacions entre el pontificat i les potències italianes en general.

L’elaboració d’aquest Diplomatari ha anat a càrrec d’un equip de treball format per Francesco Senatore (direcció), professor de la Università degli Studi di Napoli Federico II i un dels responsables del projecte editorial “Fonti per la Storia di Napoli aragonese”, Rita Saviano i Veronica Mele.

Diplomatari Borja, 5: Archivio di Stato de Roma: Documents dels protocols de Camillo Beneimbene (1479-1505), edició i estudi a cura d’Ivan Parisi, coordinació editorial de Maria Toldrà, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2014, 307 p., il. ISBN  978-84-7502-961-0.

Amb el cinquè lliurament, el Diplomatari Borja inicia una sèrie de volums dedicats a la documentació borgiana conservada més enllà de les nostres fronteres. En aquest cas, als protocols del notari romà Camillo Beneimbene (Archivio di Stato de Roma). Durant més de vint anys, Beneimbene redactà els actes referents als matrimonis de fills i parents del vicecanceller pontifici Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, entesos com una eina política per a l’expansió i la consolidació del poder dels Borja entre els nobles de València i, sobretot, les dinasties governants d’Itàlia. La importància de la política matrimonial borgiana s’il·lustra no tan sols amb la figura de Lucrècia, sinó amb la connexió entre la unió del fill petit del papa, l’encara poc conegut Jofré, amb Sança de Nàpols i la resolució de l’incident diplomàtic sobre els territoris d’Anguillara i Cerveteri, veritable banc de proves de la intervenció de les potències estrangeres en la lluita pel control d’Itàlia. La subtilitat jurídica del notari Beneimbene devia ajudar més d’un cop a resoldre punts conflictius o justificar canvis de rumb causats per les motivacions polítiques del papa.

Diplomatari Borja, 4: Documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1444-1458), direcció: Carlos López Rodríguez; localització de documents: Cristina Borau i Morell; transcripció de documents: Beatriz Canellas Anoz, Gloria López de la Plaza, Ramon J. Pujades i Bataller; assessor: Jaume Riera i Sans; coordinació editorial: Maria Toldrà, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2007, 322 p., il. ISBN 978-84-7502-791-3.

Amb aquest Diplomatari Borja 4 es tanca una sèrie de tres volums dedicats a la documentació sobre Alfons de Borja que es conserva a la secció Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. En concret, el volum 4 abraça els anys 1444-1458, des que Borja és nomenat cardenal fins poques setmanes abans de la seva mort com a papa Calixt III. Com en els volums anteriors, la seva figura es dibuixa en paral·lel i en contrast amb la d’Alfons el Magnànim. Si bé durant el cardenalat Borja actua com a agent del monarca a la cúria romana i col·labora financerament en els seus projectes, un cop accedeix al soli pontifici, en 1455, s’allunya progressivament del seu antic patró, amb el qual s’enfrontarà en temes com la promoció eclesiàstica dels familiars de l’un i de l’altre, el difícil equilibri entre les senyories italianes o l’organització d’una croada contra el turc, veritable obsessió del breu pontificat de Calixt III Borja.

Diplomatari Borja, 3: Documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1429-1444), direcció: Carlos López Rodríguez; localització de documents: Cristina Borau; transcripció de documents: Beatriz Canellas Anoz, Rafael Conde y Delgado de Molina (†), Gloria López de la Plaza, Ramon J. Pujades i Bataller, assessor: Jaume Riera i Sans, coordinació editorial: Maria Toldrà, València: Edicions Tres i Quatre; IIEB, 2005, 415 p., il. ISBN 978-84-7502-722-7.

El volum 3 del Diplomatari Borja abraça els anys 1429-1444, des que Alfons de Borja accedeix al bisbat de València fins al nomenament com a cardenal. Retrobem el personatge al servei d’Alfons el Magnànim, aquests anys immergit de ple en la campanya de Nàpols, font d’urgències financeres que les rendes del bisbat valencià resolen més d’un cop. Borja controla la diòcesi a través de vicaris i d’estades puntuals al regne de València, on convoca un sínode, intervé en les corts i forma part del consell reial. Especialista en la política internacional del Magnànim, participa en les negociacions amb Castella que condueixen a la pau de 1436. S’instal·la a Itàlia el 1438 i hi presideix el consell reial. Després d’alguns intents frustrats d’enviar-lo al concili de Basilea, és ambaixador del rei a Florència i col·labora en la reconciliació entre aquest i el papa, que culmina en la concòrdia de Terracina i, a nivell personal, en la promoció de Borja al cardenalat. Els avatars i les fites de la carrera política i eclesiàstica d’Alfons de Borja es poden resseguir a través d’una tria de 241 documents aquí transcrits, procedents de la secció Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Diplomatari Borja, 2: Documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1416-1429), direcció: Carlos López Rodríguez; localització de documents: Cristina Borau; transcripció de documents: Beatriz Canellas Anoz, Rafael Conde y Delgado de Molina, Gloria López de la Plaza, Ramon J. Pujades i Bataller; assessor: Jaume Riera i Sans; coordinació editorial: Maria Toldrà, València: Edicions Tres i Quatre, 2004, 396 p., il. ISBN 978-84-7502-704-3.

Aquest nou lliurament del Diplomatari Borja, el volum 2, abraça els anys 1416-1429. Permet explicar els fonaments de l’espectacular carrera polític i eclesiàstica d’Alfons de Borja, el futur papa Calixt III, des del moment en què entra en contacte amb el rei Alfons el Magnànim i ingressa en la seva Cancelleria, des de la qual inicia una ascensió que culmina en el nomenament com a vicecanceller. Els serveis a la Corona, que tenen com a clímax les decisives gestions en la resolució del Cisma d’Occident, seran finalment recompensats amb el bisbat de València l’any 1429, amb què es tanca el present volum. Els avatars i les fites de la carrera catalanoaragonesa d’Alfons de Borja es poden resseguir a través dels 274 documents aquí transcrits, en la seva major part íntegrament, procedents de la secció Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Barcelona). […] El volum s’acompanya d’una selecció de reproduccions dels documents, entre les quals destaquem les cartes adreçades per Borja al rei Alfons en el compliment d’algunes missions reials.

Diplomatari Borja, 1: Documents de l’Arxiu del Regne de València (1299-1429), dirigit per Miquel Batllori, a cura de Luis Pablo Martínez i Miquel Navarro, València: Edicions Tres i Quatre, 2002, 623 p.+1 genealogia desplegable, il. ISBN 978-84-7502-657-2.

El volum que enceta la publicació del Diplomatari Borja se centra en la documentació valenciana, en concret la conservada en l’Arxiu del Regne de València, que resulta clau per a la reconstrucció del “període obscur” de la història de la família, l’època anterior al seu enlairament social, és a dir, a l’ascens d’Alfons de Borja al papat amb el nom de Calixt III (1455-1458) i, anys després, el del seu nebot Roderic, el papa Alexandre VI (1492-1503). De la recerca en els nombrosos registres del principal arxiu històric del País Valencià, iniciada en el seu moment per l’erudit Lluís Cerveró i per un expert borgià com Miquel Batllori, s’ha pogut reunir una ingent quantitat de documents sobre els primers Borja que ara s’editen a cura dels historiadors Luis Pablo Martínez i Miguel Navarro. L’obra s’acompanya d’una àmplia introducció sobre l’itinerari historiogràfic del llinatge, a càrrec dels responsables d’aquest primer volum, i d’un seguit d’estudis sobre la genealogia dels Borja (d’aquests mateixos autors), l’heràldica del llinatge (Vicent Pons) i els espais urbans i les senyories rurals on es desenvolupà la trama històrica borgiana (Agustí Ventura i Vicent Terol). Aquest volum representa, doncs, una valuosa aportació documental, contextualitzada en la seua època, que permet conèixer el passat immediat d’un llinatge que tindria un protagonisme de primer ordre en l’Europa del Renaixement.