Iacopo Sannazaro (Nàpols, 1456-1530) estigué al servei de la dinastia aragonesa de Nàpols des que en 1481 entrà al servei del duc de Calàbria, i seguí el seu últim rei, Frederic, a l’exili francès. Com els altres partidaris de la causa napolitana, feia responsable els Borja de la caiguda dels Aragó. Els epigrames contra Alexandre, Cèsar i Lucrècia ataquen la seva vida privada i les ànsies de glòria. Es llegeixen en un volum autògraf de la Vaticana (ms. Vat. lat. 3361) i solen aparèixer en les edicions de l’obra completa de Sannazaro des del segle XVI.
Font: Mauro de Nichilo, “Papa Borgia e gli umanisti meridionali”, dins Principato ecclesiastico e riuso dei classici. Gli umanisti e Alessandro VI. Atti del convegno (Bari-Monte Sant’Angelo, 22-24 maggio 2000), a cura de D. Canfora, M. Chiabò i M. de Nichilo, Roma: Ministerio per i beni e le attività culturali; Comitato nazionale Incontri di studio per il V centenario del pontificato di Alessandro VI; Roma nel Rinascimento, 2002, p. 93-95; reproduït dins Jon Arrizabalaga; Álvaro Fernández de Córdova; Maria Toldrà, Cèsar Borja cinc-cents anys després (1507-2007). Tres estudis i una antologia, València: Tres i Quatre; IIIEB, 2009 (Biblioteca Borja Minor, 2), p. 363-366.
Ad Marinum Caracciolum
O dulce ac lepidum, Marine, factum,
Dignum perpetuo ioco atque risu,
Dignum versiculis facetiisque,
Nec non et salibus, Marine, nostris.
Ille maximus Urbis imperator
Caesar Borgia, Borgia ille Caesar,
Caesar patris ocellus et sororis,
Fratrum blanditiae, quies, voluptas,
Montis pupulus ille Vaticani,
Ille, inquam, dominae Urbis inquinator,
Caesar Borgia, Borgia ille Caesar,
Cinaedi patris impudica proles,
Moechus ille sororis atque adulter,
Fratrum pernicies, lues, sepulcrum,
Montis bellua tetra Vaticani,
Quingentas modo qui voravit urbes,
Imbutus scelere et malis rapinis,
Urbes sub ducibus suis quietas,
Quascunque aut Latium ferax virorum,
Aut Campania pinguis, aut per alta
Divisi iuga continent Sabini,
Hisque ingessit Ariminum, Pisaurum,
Urbinum Populoniamque magnam,
Camertes pariter Forumque Livi
Cornelique Forum Faventiamque
Et quantum Aemiliae est Hetruriaeque,
Quantum circuitu hinc et inde longo
Neptuni lavat aestuantis unda.
At nunc quis neget esse opus deorum?
Dum vecors animi impotente morbo
Quaerit plura, nec est potis misellus
Explere ingluviem periculosam,
Ecce ecce evomit. O Iovem facetum,
O pulcram Nemesin, o venusta fata!
Verum scilicet id, Marine, verum est
Quod dici solet, en fides probat nunc:
“Fortunam si avide vorare pergas,
Eandem male concoquas necesse est”.
Ut iure evomere hunc putemus ipsum,
Qui tantum miser hausit oppidorum.
Ast id omne quod hausit oppidorum,
Quod quinque assiduis voravit annis,
Imbutus scelere et malis rapinis,
Scis quot evomuit diebus? Uno.
O lucem niveam, o Iovem facetum,
O pulcram Nemesin, o venusta fata,
O dulce ac lepidum, Marine, factum!
De Caesare Borgia
Aut nihil aut Caesar vult dici Borgia. Quidni,
…..Cum simul et Caesar possit et esse nihil?
Caesaris agnosco nomen, sed Caesaris acta
…..Non video. Caesar non es: es ergo nihil.
Ad eundem
Omnia vincebas, sperabas omnia, Caesar.
…..Omnia deficiunt; incipis esse nihil.
