Benvinguts al blog Els Borja

El seu objectiu no és tan sols recollir i/o comentar notícies concretes sobre la nissaga i els seus membres més coneguts (els papes Calixt III i Alexandre VI, Cèsar i Lucrècia Borja, sant Francesc de Borja i els ducs borgians de Gandia…), sinó també fer-se ressò de projectes de caire divers relacionats amb la història i la cultura del seu temps i el context geogràfic immediat: els països de l’antiga Corona d’Aragó i, en general, les monarquies i les senyories de l’Europa moderna.

Un de Brossa borgià?

Un de Brossa borgià?

Un poema, evidentment. De Joan Brossa, el poeta barceloní, únic més que cap altre, el d’aquests versos: Camina un home amb les sabates espellifades. D’aquí a vint anys serà ruc, ai!, ric. (Qui té boca s’equivoca.)[1] “Borgià”, és a dir, no del barracó...

Per virrei no, per jesuïta sí

Per virrei no, per jesuïta sí

Si avui féssim un bon exercici d’imaginació, sortiríem del Metro de Barcelona a l’estació de la plaça Catalunya. Ho faríem per l’escala que aboca la riuada de gent o un rajolí segons les hores, directament al cap de la Rambla. Puges els darrers graons i ja...

Anem a teatre

Anem a teatre

—Aquesta tarda anirem a teatre. —Avui, amb el fred que fa? —Sí. Precisament avui, 11 de gener de 1895. —Ahir, a la Boqueria, no vaig sentir parlar de cap obra de teatre. —Ja sabem que la teva oïda és més fina pels xiuxiueigs de mil foteses i no pas per les...

Aquesta vegada solemnement…

Aquesta vegada solemnement…

Aquesta vegada solemnement... Solemnement s’ha de repetir que “Els Borja, doncs, apareixen en els llocs més inesperats...” Per què un “doncs” a la frase solemne? Perquè es troba al final del text que és imprescindible de copiar tot seguit i fil per randa....

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies