Tiziano, Alexandre VI presenta Jacopo Pesaro a sant Pere

Alexandre VI, el poderós cap de l’Església catòlica a l’albada del segle XVI, va ser una figura il·lustre de la Itàlia del Renaixement. Com altres papes de la seva època (Pius II, Sixt IV, Juli II o Lleó X), el summe pontífex estimava l’art i la bellesa. Els grans artistes del Renaixement, des del Pintoricchio fins a Tiziano, en van glorificar el papat, així com les seves virtuts i habilitats excepcionals, amb algunes belles obres d’art.

El quadre Alexandre VI presenta Jacopo Pesaro a sant Pere, avui al Museu Reial de Belles Arts d’Anvers, és una obra d’art excepcional dels primers anys del Cinquecento. Tiziano (1490-1576) va pintar aquest oli sobre llenç de 145 cm x 183 cm, que representa una trobada imaginària entre el papa, un bisbe venecià i sant Pere, durant la primera dècada del segle XVI i el va enllestir pocs anys després de la mort d’Alexandre, que va tenir lloc el 1503. L’artista, un dels grans d’aquella extraordinària època, considerat sense discussió el líder de l’escola veneciana, va pintar-lo abans d’haver fet vint anys. Sens dubte, és una de les seves obres més primerenques i fascinants.

El quadre celebra la magnífica victòria de la flota cristiana contra l’Imperi otomà, el 30 d’agost de 1502, a la batalla naval de Santa Maura. Aquest esdeveniment tan destacat per a la cristiandat va coronar el decisiu pontificat d’Alexandre. La força naval que es va enfrontar amb els turcs estava composta per esquadrons de la flota veneciana i tretze vaixells de guerra romans. Benedetto Pesaro i el seu cosí Jacopo, bisbe de Pafos, comandaven l’armada cristiana. Poc després de la batalla, el mateix Jacopo Pesaro va encarregar el quadre com a mostra d’agraïment per aquesta important fita del pontificat d’Alexandre.

Sens dubte, el personatge més interessant és el papa Alexandre, que està dempeus al centre-dreta del quadre. Vestit amb abillaments pontificals i amb la tiara, el pontífex té un vague somriure als llavis. Amb la mà esquerra presenta Jacopo Pesaro, que s’agenolla davant de sant Pere, amb l’estendard papal a les mans. S’hi reconeixen fàcilment les armes de la família Borja i les claus de sant Pere. Pesaro duu una roba negra, en contrast obvi amb els teixits acolorits dels altres dos personatges.

El papa i el bisbe de Pafos esguarden piadosament sant Pere, que seu al costat esquerre, en una roca treballada amb diverses escenes a la part inferior. Pere té la Bíblia a la mà esquerra i els dóna la benedicció. En la llunyania es veu el mar que envolta l’illa de Santa Maura i les naus de guerra enfrontades en aquella famosa batalla naval.

I és que Alexandre VI presenta Jacopo Pesaro a sant Pere és una glorificació del papat borgià i una efectiva invocació del seu poder. La històrica victòria de Santa Maura va ser fruit alhora de l’estratègia militar dels cosins Pesaro i del savi govern d’Alexandre VI. La producció de l’artista, que no resultava una tasca fàcil, tenint en compte la seva edat i la categoria dels personatges, és una obra d’art sublime, una celebració d’una gran època i d’un home brillant del Renaixement.