Entre les oracions i receptes afegides, a finals del segle XV, als fulls en blanc d’un registre d’herències i deixes pies de l’Arxiu capitular de Palma, es llegeix una recepta contra el mal de cap. Està feta a base de sucre i tres herbes (gingebre, màstec i turbit)...
Economics of Poetry, que podríem traduir com ‘economia poètica’, és un interessant projecte d’estudi de la poesia neollatina liderat per Paul Gwynne (The American University of Rome) i Bernhard Schirg (Freie Universität Berlin). A partir de la constatació de la...
Vicissituds posteriors del missal Els tres libelli missae papalis borgians es conservaven a la sagristia pontifícia, on es dipositaven després de cada ús. Són precisament els inventaris d’aquesta els que permeten resseguir la seva història immediata. En un inventari...
La funció del llibre durant la missa de Nadal Tal com indica la rúbrica del volum, “Missa in Nativitate domini nostri Jesu Christi hora tertiarum pontifice maximo celebrante” (“Missa celebrada pel papa a l’hora terça de la Nativitat de nostre Senyor”, és a dir, cap a...
Presentació[1] L’Institut Internacional d’Estudis Borgians i Edicions Tres i Quatre de València presenten una nova edició del missal de Nadal d’Alexandre VI (1492-1503), un bellíssim còdex litúrgic de luxe nascut en l’entorn del segon papa Borja, pensat i destinat a...
Des d’aquest mes d’abril ja està operativa la nova web de l’IIEB, Els Borja, que substitueix l’antiga, oberta el 2005. Els Borja parteix d’un disseny més funcional i una estètica renovada que faciliten tant la incorporació de nous continguts com la seva actualització....
Aldo Manuzio. Il rinascimento di Venezia és una exposició promoguda pel comitè per al Vè Centenari de la mort d’Aldo Manuzio (1515-2015) i el Ministero dei Beni e delle Attività Culturali e del Turismo, amb les Gallerie dell’Accademia di Venezia. Quan: 19 març...
Calixt III deia davant dels ambaixadors milanesos, referint-se a Ferran d’Aragó, el fill i flamant successor d’Alfons el Magnànim a Nàpols, que era “un bastardello de chi non sapemo chi fusse il padre, un puerulo chi è uno niente. Ello se è chiamato re et scrivessi re...
El 1543 es publicava a Venècia el volum Musica quinque vocum motteta materna lingua vocat. Encara que es tracta d’un recull anònim, la musicòloga Laurie Stras (Universitat de Southampton) ha avançat la hipòtesi que estaria relacionat amb l’activitat...
Scripta, 5 (2015): Itàlia i la Corona d’Aragó: del temps dels Borja als nostres dies. Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, publicació en línia de la Universitat de València, dedica el monogràfic del seu número 5 al tema...
La presència del català en la comèdia plurilingüe Serafina, del dramaturg extremeny Bartolomé de Torres Naharro, s’havia interpretat com una pista d’una possible estada de l’autor a València. Recentment (2015), però, Josep Solervicens (Universitat de Barcelona) ha...
Corrispondenza degli ambasciatori fiorentini a Napoli: Inviati diversi (aprile 1493 – novembre 1494), ed. Bruno Figliuolo, Battipaglia: Laveglia & Carlone, 2015 (Fonti per la storia di Napoli aragonese, II/8), xlvii + 807 p. ISBN 978-88-86854-30-7. El volum reprèn...
Al Buffalo Bill Historical Center, de Wyoming, s’exhibeix, mutilat, el rifle que va acompanyar des de 1867, aproximadament, l’explorador i pioner americà reconvertit a actor i empresari teatral William Frederick Cody, més conegut com a Buffalo Bill (1846-1917)....
19 d’agost, sant Magí, “Maginus”, nom que les llegendes del sant deriven de “Maximus” (DCVB, s. v. “Magí”). Ermità, patró de Tarragona, se’l representa amb un bastó amb què fa brollar una font de la roca. El santuari de Sant Magí de la Brufaganya encara...
Novembre de 1494: Carles VIII de França entra a Florència, en plena campanya dels francesos contra Nàpols. Expulsats els Mèdici de la república, el rei negocia amb la Senyoria el suport econòmic i militar a la seva expedició, però topa amb el rebuig florentí,...
ESCRIVÀ LLORCA, Ferran, Eruditio, pietas et honor: Joan de Borja i la música del seu temps (1533-1606), València: Universitat Politècnica de València, 2015. [Tesi doctoral] El musicòleg Ferran Escrivà Llorca acaba de presentar la seva tesi doctoral, dedicada a...
ARCHER, Robert; KAšPAROVÁ, Jaroslava; MAREK, Pavel, Bohemia hispánica: fondos españoles de los siglos XV a XVII en bibliotecas checas, Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres; King’s College London, 2013 (Series Minor, 15), 123 p., il. ISBN 978-84-938885-4-1. A la...
{46} Cómo la gente que vino a Ostia por mar vino fata Roma, y cómo el rey mandó moneda en Roma por fazer gente d’armas, y cómo la bella Julia, vaso papal, fue tomada y reschatada, con otras cosas buenas. Creyendo las gentes de guerra que aquel soccorro de mar que tomó...
Diplomatari Borja, 5: Archivio di Stato de Roma: Documents dels protocols de Camillo Beneimbene (1479-1505), edició i estudi a cura d’Ivan Parisi, coordinació editorial de Maria Toldrà, València: Editorial Tres i Quatre; Institut Internacional d’Estudis Borgians,...
Diplomatari Borja, 5: Archivio di Stato de Roma: Documents dels protocols de Camillo Beneimbene (1479-1505), edició i estudi a cura d’Ivan Parisi, coordinació editorial de Maria Toldrà, València: Editorial Tres i Quatre; Institut Internacional d’Estudis Borgians,...
{27} Cómo el vicecanceller fuyó de Roma y fizo dar muerte a algunos foranos, y cómo dos cardinales fueron alterados del celebro. Y como se fuesse en los stados tanto del papa como del rey puestos mucha manera de recelos del roy de Francia, fue fama qu’el preffato...
Així representaven sant Francesc de Borja els gravadors Ildefons Cibera i Carlos Múgica en una imatge reproduïda al santoral Los héroes del cristianismo: Breve noticia de los santos y fiestas principales que venera la Iglesia, Madrid: Saturnino Calleja, 1901. Borja hi...
DISTEFANO, Salvatore, I Borgia del Casale. Storia e vicende di una famiglia dell’aristocrazia siciliana, Barrafranca: Bonfirraro Editore, 2013, 120 p., il. ISBN 978-88-6272-070-0. El poder i la influència creixent dels Borja arran de l’accés al pontificat de Calixt...
{14} Cómo manda el papa su fixo al realme, adonde casa con dona real media. Desseava fazer esti pontíffice grandes sus fixos y, mayormente que era muerto aquel sapiente don Ferrando, sagacíssimo e mucho prudente rey del regno, cuyo saber relumbrava tanto entre los...
{12} Cómo muere el rey de Nápoles y empués fue assumpto en rey don Alfonso, su fixo, con otras buenas cosas. Como sía statuydo por Dios, supremo senyor, que todas cosas creadas tienen a seyer consumidas por la muerte, a esta ley todos los humanos fueron submesos y...
La corrispondenza italiana di Joan Ram Escrivà ambasciatore di Ferdinando il Cattolico (3 maggio 1484 – 11 agosto 1499), a cura d’Ivan Parisi, Battipaglia: Laveglia & Carlone, 2014 (Fonti per la storia di Napoli aragonese, III/2), 166 p., il. ISBN...
{9} Cómo el sancto senyor Alexandro, el papa, públicamente dentro el palatio appostólico casa matrimonialmente a su fixa con el senyor de Pésaro, barón ytálico. Fue notable fiesta, pocho honesta para la Ecclesia. La Sancta Scriptura cantó: “Generatio rectorum...
{8} Cómo Alexandro declara guerra contra el rey, y cómo su sanctedat quiso quitar la fortaleza de Ostia al summo penitençiario. Negoçiando esta calupnia ent[a] el summo pontíffice contra el Vergíneo Ursino y çeladamente contra el preffato rey, qui entendió...
{7} Cómo posa grande odio entr’el duque de Calabria contra sus cunyados de Milán, y cómo el papa faze breves al roy de Francia por su venida en la Ytalia. Porque más claramente esto pueda seyer entendido, d’esta mala voluntat d’estos de [14] Milán contra el rey e su...
{6} Cómo muchas potentades ytáliquas dieron la obediencia a papa Alexandro, e cómo quiso abolir la donación de Innocencio, e cómo Vergíneo Ursino pretendió seyer suya y le favoresció grandemente el rey de Nápoles, e de dónde vino todo el mal principal al preffato rey....
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies. Què són les cookies?ACEPTAR