Un dels passatges més torbadors de la història aragonesa d’Alexandre VI descriu una breu escena que té lloc el primer dia de l’any 1500. El papa, després de travessar el passetto que duu del palau pontifici a Castel Sant’Angelo i amagat rere una gelosia que...
La història aragonesa continua el periple de Lucrècia Borja amb la narració del retorn a Roma de la dama i del seu germà Jofré de Borja, amb els consorts respectius, els també germans Alfons i Sança d’Aragó, cridats pel papa Alexandre, que no pot amagar l’enyorança de...
Lucrècia reapareix a la història anònima del papa Alexandre un any després, l’estiu de 1499, embarassada del seu segon marit, Alfons d’Aragó. Les desavinences entre el pontífex i el rei Frederic de Nàpols tenen ressò immediatament en les aliances familiars establertes...
Aquell any 1497, tan intens en la vida de Lucrècia, que es va tancar amb un divorci i un fill de paternitat objecte de tota mena de brames escandaloses destinades més a perjudicar la imatge del pontífex que no a la interessada, arribaria al clímax amb l’assassinat, el...
A l’apartat anterior d’aquesta antologia de l’anònima història aragonesa del papa Alexandre VI hem vist com Lucrècia havia fugit el 1497 al convent romà de San Sisto, que per aquella època va patir un procés de depuració que –explica el cronista– només hi va deixar...
Per celebrar els 500 anys de la mort de Lucrècia Borja (1480-1519), reprenc la publicació de l’antologia de la història aragonesa anònima del pontificat d’Alexandre VI que vaig començar fa uns anys, en aquesta avinentesa centrada en els capítols que tenen el...
Joan Baptista ROIG DE LA PENYA, Progenie clara y origen de la antiquísima y noble familia de Borja: La primera crònica sobre els Borja, edició crítica a cura de Joan Iborra i Maria Toldrà, València: Tres i Quatre; IIEB, 2019 (Biblioteca Borja Minor, 6), 280 p. ISBN...
Si teniu pensat que es cometi un assassinat a la vostra taula, el més decorós és que feu seure l’assassí al costat de qui serà l’objectiu de la seva art –que se situï a l’esquerra o a la dreta d’aquesta persona, això dependrà del mètode de l’assassí-, car d’aquesta...
Des de fa unes setmanes ja està disponible a la xarxa el número 6 de la Revista Borja. Revista de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, corresponent al bienni 2017-2018. En la línia encetada ara fa tretze anys per aquesta publicació, s’hi acullen articles...
El confessor i biògraf de la visionària Colomba da Rieti (Rieti, 1467 – Perusa, 1501), fra Sebastiano Angeli o d’Angelo (Perusa, segles XV-XVI), cita Cèsar Borja com a testimoni il·lustre d’un miracle de la terciària dominicana a Perusa vers 1490. Aquest text i...
El segrest de Dorotea, promesa del napolità Giambattista Caracciolo, capità de la senyoria veneciana, va provocar un conflicte diplomàtic. Val a dir que algunes versions, com la del cronista de Cesena Fantaguzzi, n’exoneren Cèsar Borja i en fan culpable un dels seus...
Els assentaments del diari de Sebastiano di Branca Tedallini (Roma, documentat entre 1466 i 1522) sobre les aventures militars i amoroses de Cèsar revelen alhora el seu prestigi militar entre els joves romans i la tensió entre els Borja i les grans famílies de la...
L’itinerari de la legació ibèrica que el cardenal vicecanceller Roderic de Borja va dur a terme en nom del papa Sixt IV entre 1472 i 1473, és ben conegut gràcies als estudis dedicats a aquesta important ambaixada que, organitzada inicialment amb el propòsit de captar...
Parents del papa L’abril de 1455, Alfons de Borja era elegit papa amb el nom de Calixt III i les autoritats de la ciutat de València celebraven tenir un conterrani ocupant la cadira del representant de Jesucrist a la terra. Així relataven els jurats les festes per...
Devem una altra relació dels fets de Senigallia a Biagio Buonaccorsi (Florència, 1472-1523), oficial de la senyoria florentina, amic i corresponsal de Maquiavel, de qui devia tenir informació de primera mà. Maquiavel descriu l’incident, del qual és testimoni, en...
Cèsar Borja cita a Senigallia, a la Romanya, els condottieri que han desobeït les seves ordres; després de convèncer-los que vol fer la pau amb ells, els captura i ordena l’empresonament i l’execució dels caps. De les diverses relacions sobre els fets de Senigallia,...
El juliol de 1502, Isabella d’Este aconseguia que Cèsar Borja li enviés una obra de joventut de Miquel Àngel, un Cupido dorment sense armes -avui perdut-, que la marquesa de Màntua perseguia de feia temps. Arran d’això, i probablement per encàrrec del mateix Cèsar, el...
En el relat de Jerónimo Zurita (Saragossa, 1512-1580) sobre la secularització de Cèsar Borja, que en pocs mesos passarà de ser cardenal valentinus (de València) a convertir-se en duc valentinus (de Valentinès), és de destacar el ressò de documents coetanis, com ara...
Epistolari català dels Borja, a cura de Miquel Batllori (†), Joan Requesens i Maria Toldrà, València: Edicions Tres i Quatre; Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2017 (Biblioteca Borja, 7), 542 p., il. ISBN 978-84-16789-91-7. El setè lliurament de la col·lecció...
L’anònim autor de la història aragonesa del papa Alexandre narra amb detall l’assassinat d’Alfons de Bisceglie, fill il·legítim d’Alfons II de Nàpols i segon marit de Lucrècia Borja, que ningú no va a dubtar a atribuir des del primer moment al seu cunyat Cèsar,...
Una història del papa Alexandre VI, escrita al començament del segle XVI per un anònim aragonès instal·lat a Roma, com tants d’altres súbdits de Ferran el Catòlic, i en curs d’edició per a la col·lecció “Biblioteca Borja” de l’IIEB, segueix el...
Es tracta d’un dels informes als Deu de Florència redactats per Maquiavel (Florència, 1469-1527) com a representant de la senyoria prop de Cèsar Borja, de principis de 1503. El duc acaba de donar el cop de Senigallia contra els seus condottieri i pretén convèncer els...
Pierre de Bourdeille, seigneur de Brantôme (Bourdeilles, c. 1540 – Brantôme, 1614), reserva un apartat per a Cèsar Borja en la seva compilació de vides d’homes il·lustres dedicada a la reina Margarida de Valois; la segona redacció del recull porta una endreça...
Un recull de motes del popular Cancionero general que Hernando del Castillo va preparar per al comte d’Oliva (València: Cristòfor Cofman, 1511), n’inclou un del Valentino. Font: Cancionero general recopilado por Hernando del Castillo (Valencia, 1511), edició facsímil...
Francesco Guicciardini (Florència, 1483 – Arcetri, 1540) ha estat durant segles una de les fonts més al·legades a l’hora de confirmar la veracitat de la llegenda negra sobre els Borja, tot i que cal llegir-lo a la llum de la seva pròpia experiència política i...
Un sonet de Bernardino Gaspari (Pesaro, segles XV-XVI), posat en boca del Valentino, incita a lluitar i a superar la fortuna un dels seus capitans més cèlebres, el valencià Miquel de Corella, dit Micheletto a les cròniques italianes. Corresponsal de Maquiavel, Corella...
The Devil’s Charter, de Barnabe Barnes (Yorkshire, c. 1568/1569 – m. 1609), va ser estrenada a Londres el 2 de febrer de 1607, davant del rei Jaume I, i publicada el mateix any. Està protagonitzada pel papa Alexandre, que s’ha venut l’ànima al diable per tal...
Dos nous capítols de la història del pontificat d’Alexandre VI Borja, escrita per un anònim aragonès que ha estat testimoni de bona part dels fets que relata. En aquest cas, la sortida de Roma cap a Nàpols de Ferran, duc de Calàbria, fill i hereu del rei Alfons...
Amparo FELIPO ORTS; Emilio CALLADO ESTELA, Entre la cátedra y el púlpito: Los pavordes de la Universidad de Valencia (siglos XVI-XVII), València: Publicacions de la Universitat de València, 2016, 331 p., il. ISBN 978-84-370-9987-3. Una de les respostes més peculiars...
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies. Què són les cookies?ACEPTAR