Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 975, 237r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els clergues i els laics del districte de Biscaia, a la diòcesi de Calahorra, havien exposat al papa Alexandre VI que una vegada Marina Pérez “Segantia” [Goxencia?], dona del castell (“oppidi”) de Durango, a la mateixa diòcesi, havia seguit una secta herètica fundada per un tal fra Alonso [de Mella] i no havia negat la seva pertinença, ni tan sols en el moment de la mort. Per tant, el rector i el clergat del castell l’havien fet enterrar a casa seva i havien fet confiscar els seus béns com a advertència contra els qui volguessin seguir aquella heretgia. Però alguns familiars de Marina volien restablir l’heretgia i enterrar la difunta a l’església. // Els suplicants, per no ressuscitar l’heretgia, imploren al papa que ordeni a alguns prohoms que no treguin Marina del lloc on està enterrada, i que convidi els inquisidors de l’herètica pravitat a verificar la seva situació. “Concessum de comissione in presentia domini nostri Jo. Àlex.”
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: Sobre els “heretges de Durango” i fra Alonso de Mella: https://es.wikipedia.org/wiki/Herejes_de_Durango. La dona podria ser Marina Pérez de Goxencia, de Durango, relaxada en estàtua i exhumada per heretge cap al 1500.

Reg. Suppl. 975, 179v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La capellania perpètua de “Johannagil” [Juana Gil] de l’església parroquial de Sant Mateu de la ciutat de Cáceres, a la diòcesi de Coria, “que de jure patronatus laicorum existit”, estava vacant. El suplicant Juan Alonso (“Alfonsi”) Guzmán, clergue de la mateixa diòcesi, Juan Díaz i Gonzalo García, oficial de Coria, havien estat presentats per a la seva provisió per diferents persones. L’ordinari va concedir la capellania a Gonzalo. Més tard, el suplicant va apel·lar davant la seu apostòlica, i aquesta va ordenar a Juan Cabesalvo, canonge de Coria, que jutgés la causa. // Com que havia passat més d’un any, el mateix suplicant demana que s’ordeni a l’auditor que jutgi la causa. “Concessum ut petitur, constito de legitimo impedimento in presentia domini nostri pape. Jo. Alexandrinus”.
  • Observacions: Sobre el mateix afer, vegeu també reg. Suppl. 961, ff. 7r-v.

Reg. Suppl. 975, 141v-142r,

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre el bisbe, els canonges i els clergues, d’una banda, i ciutadans de Tortosa, de l’altra, sobre el pagament de certs impostos anomenats composicions (“compositionum nuncupatarum”), a què els primers estaven obligats. Les parts havien arribat a una concòrdia, per la qual els primers no haurien de pagar cap impost, però pagarien algunes coses a través del capítol de l’església. “Concessum quod commutarum in partibus in presentia domini nostri pape. Jo. Alexandrinus”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 975, 106v-107r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Lletra del papa Pau II al bisbe de Girona i al sagristà de l’església de Girona, per la qual l’abat i la comunitat del monestir de Sant Feliu de Guíxols (“Guizelensis”), de l’església de Girona, havien exposat que l’any 1475 Narcís de Santdionís (“Sancto Dionisio”), laic gironí, havia venut al dit monestir uns censals per una certa suma que rebia sobre algunes possessions de Pere Prats (o Desprats) als territoris que voregen el riu “Tugris” [Ter?], però la venda no s’havia fet pública perquè no era d’utilitat per al monestir. Com que la venda no havia tingut lloc el 1475, sinó el 1374, quan els límits eren diferents, l’abat i la comunitat del monestir demanen ara una comissió apostòlica per jutjar la causa. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 975, 011r-011v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: De part dels suplicants Juan Roy i altres laics habitants del lloc de Castillonuevo (“Castriello Nuevo”), a la diòcesi de Pamplona, que eren part en una causa, es va exposar al papa Alexandre VI que García Calvo, canonge de Jaca, havia denunciat falsament davant Domingo Calvo, oficial de la ciutat i diòcesi de Jaca, que els suplicants posseïen indegudament alguns béns que li havien estat arrabassats. El mateix oficial va redactar una denúncia falsa. Es va dictar sentència contra els habitants, que van apel·lar a la seu apostòlica mitjançant unes lletres adreçades al degà i a Martín de Sangüesa (“Sanuessa”) i Bernardino Samper (“Xamper”), canonges de l’església d’Osca. // Els suplicants, com que són pobres i ignorants del dret, sol·liciten una altra comissió per jutjar la causa. “Concessum ut petitur constito de paupertate in presentia domini nostri pape. Jo. Alexandrinus”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 974, 281r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre Diego Fernández i Alfonso Rodríguez sobre la possessió d’un monestir a la diòcesi d’Oviedo. La causa restava indecisa. Per concloure-la, s’havia arribat a una concòrdia entre les dues parts: si Alfonso concedia la lliure possessió del monestir a Diego, aquest li pagaria una pensió anual de 12.000 morabatins sobre els seus fruits. // Tots dos supliquen que es confirmin els pactes acordats i, per tant, es concedeixi a Alfonso la pensió que Diego li pagarà. “Concessum ut petitur de commissione canonice in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Observacions: La part superior del foli està deteriorada. Per tant, no és possible aclarir els motius de la causa.

Reg. Suppl. 974, 229r-230r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El benefici simple de l’altar de Sant Pere i Sant Andreu situat a l’església parroquial de Sant Esteve de Vila-sacra, a la diòcesi de Girona, estava vacant per la mort d’Antoni “Ferrarii” [Ferrer], el seu últim possessor. El suplicant Bartomeu Gilbert (“Gilberti”), clergue de la mateixa diòcesi, i d’altres se’l disputaven. Vicenç [...] i el suplicant havien arribat a una concòrdia, presumiblement, sobre la concessió del benefici en qüestió. Com que Vicenç no l’havia respectada, Bartomeu suplica que s’ordeni a alguns prohoms que verifiquin si ell l’ha complert renunciant el seu benefici, [i que Vicenç faci el mateix]. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. Johannes Alexandrinus”.
  • Observacions: La part superior del f. 229v està mutilada. Per tant, no es pot completar el contingut de la súplica.

Reg. Suppl. 974, 056v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Antoni, de la ciutat i illa de Mallorca, a causa de les persecucions de què era objecte, se n’havia anat amb la seva dona Tomasa a la ciutat de Barcelona, on residia actualment. // El mateix suplica que es formi una comissió de prohoms per jutjar la causa que té oberta contra Joan “Prem.” [Paré, i.e. Perer? Pérez?] i els seus fills. “Concessum ut petitur constito de absentis in presentia domini nostri pape”.
  • Observacions: El cognom d’Antoni no es llegeix perquè el marge superior del f. 56v està mutilat.

Reg. Suppl. 971, 310r-310v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Violant Ros, dona de València, filla del difunt Bartomeu Ros, havia contractat matrimoni “per verba de presenti” amb Jaume Esteve (“Sthene”), mercader de la mateixa ciutat. Després havia sabut que el padrí de Jaume era el seu pare Bartomeu, per la qual cosa, segons el dret canònic, el matrimoni era nul, així que va demanar l’anul·lació del seu matrimoni. // Com que té dubtes sobre l’actuació del vicari i l’oficial diocesà, responsables d’aquesta causa, Violant suplica que el papa Alexandre VI nomeni uns prohoms per jutjar sobre la causa, que tots els documents ja presentats pel vicari o l’oficial diocesà o qualsevol altre jutge siguin confiscats, i que totes les decisions ja preses perdin la seva eficàcia. “Concessum ut petitur in presentiam d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 971, 043v-044r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Encara que els priors del priorat d’Ejea o Exea (“Exeye”), de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Saragossa, havien de pagar una pensió anual de 35 florins d’or a favor del monestir de “Silva Major” [Sauve-Majeure], del mateix orde, a la diòcesi de Bordeus, del qual depenien, Gaspar de Sánchez, actual prior de l’esmentat priorat, es nega a pagar la pensió al suplicant mestre Jean de La Chassaigne (“Johanni de Chaissargurs”), canonge de Bordeus, protonotari de la santa seu i abat perpetu de l’esmentat monestir, per la distància entre el priorat, que es troba al regne d’Aragó, i el monestir, que es troba al ducat d’Aquitània i, per tant, està subjecte al rei de França. // Jean sol·licita que es creï una comissió per jutjar sobre el cas, integrada pels oficials de les diòcesis d’Oloron i Lascurren o per dos prohoms vinguts de les fronteres amb el regne d’Aragó. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies