Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 971, 103r-104r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando de Fonseca, clergue de Zamora, que havia obtingut la dispensa per poder ser admès als ordes sagrats i rebre els beneficis eclesiàstics que requerien la dignitat presbiteral, malgrat el seu “defectu natalium quem patitur de episcopo genitus”, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de poder obtenir lletres expectatives que li permetin adquirir qualsevol tipus de benefici a la diòcesi de Conca. “Fiat ut petitur. R[odericus]”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 095r-095v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de La Serrada, a la diòcesi d’Àvila, estava vacant perquè un cert Pedro González de “Hanisco”?, que “se gerit pro clerico”, havia obtingut l’església parroquial de Sant Vicenç extramurs d’Àvila, per l’autoritat ordinària o apostòlica. // Pedro Calabaza, clergue de la diòcesi de Palència, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la provisió de l’església parroquial de La Serrada. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: A la segona línia de l’acte hi ha una correcció d’una altra mà. S’elimina “Miron?”, amb un senyal de retorn a l’anotació al marge inferior, el tenor de la qual és el següent: “de La Serrada. Cassatum et additum de mandato reverendissimi domini A[ntoniotti Pallavicini], cardinalis Sancte Anastasie, prout in originali, per me G[uillermum] Lamberti”.

Reg. Suppl. 971, 095r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Alfonso de Orihuela (“Oriuala”), “iniquitatis filius”, que “pro clerico et canonico ecclesie Palentin. se gerit”, s’havia demostrat indigne del seu benefici per haver comès un homicidi. // El suplicant Pedro Calabaza, prevere de la mateixa diòcesi de Palència, sol·licita que se li concedeixi la gràcia especial d’escollir un prohom que verifiqui si la notícia és certa i, si ho és, que es privi Alfonso de la canongia amb prebenda, la qual serà concedit al mateix suplicant. “Concessum ut petitur in forma juris in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 092v-093r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/21
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pere Dessí o Dassí? (“Desii”), “iniquitatis filius”, “assertus presbiter parrocchialis ecclesie invicem unitis de Teana, Austis et Catu [Teti?] se gerit”, a la diòcesi d’Oristany, s’havia demostrat indigne del seu benefici per algunes qüestions relacionades amb la celebració de la missa i l’ofici diví. // El suplicant Pere Boí o Boi (“Boy”), prevere de la diòcesi de Càller, sol·licita que se li concedeixi la gràcia especial d’escollir alguns prohoms que verifiquin si la notícia és certa i, si ho és, que es privi Pere D. del benefici, el qual serà concedit al mateix suplicant. “Concessum ut petitur prout de jure et in forma juris in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Lionello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 081r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/24
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Atès que els fruits de l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Arca, a la diòcesi de Compostel·la, eren molt pobres, i que la meitat pertanyia a Rodrigo Sánchez, el bisbe diocesà els havia unit amb la meitat dels fruits de les parròquies de Sant Martí de Galegos i Sant Joan de Calvera? (“Caluerra”), a la mateixa diòcesi. // El mateix Rodrigo suplica que el papa Alexandre VI confirmi la unió i li concedeixi la possessió dels esmentats fruits. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape. A. car. Santa Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 078v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Ramón “Granien” [Grañén], clergue de la diòcesi de Tarassona, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió de la rectoria de l’església parroquial de Sant Andreu de “Gresei” [Grisel], vacant per la mort d’Esteban Romeyo, del “praestimonium seu praestimoniali portioni aut simplici beneficio” sota la invocació de Sant Pere de l’església de Vila-Rubla o Vila-rúbia (“Villa Rubea”), vacant per la mort d’Antonio de Funes, i d’un cert benefici perpetu simple a l’església major de “terre Calataiubii” [Calataiud], a les diòcesis d’Urgell i de Tarassona, vacant per la mort de Juan de Ortega. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 043v-044r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Encara que els priors del priorat d’Ejea o Exea (“Exeye”), de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Saragossa, havien de pagar una pensió anual de 35 florins d’or a favor del monestir de “Silva Major” [Sauve-Majeure], del mateix orde, a la diòcesi de Bordeus, del qual depenien, Gaspar de Sánchez, actual prior de l’esmentat priorat, es nega a pagar la pensió al suplicant mestre Jean de La Chassaigne (“Johanni de Chaissargurs”), canonge de Bordeus, protonotari de la santa seu i abat perpetu de l’esmentat monestir, per la distància entre el priorat, que es troba al regne d’Aragó, i el monestir, que es troba al ducat d’Aquitània i, per tant, està subjecte al rei de França. // Jean sol·licita que es creï una comissió per jutjar sobre el cas, integrada pels oficials de les diòcesis d’Oloron i Lascurren o per dos prohoms vinguts de les fronteres amb el regne d’Aragó. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 041v-042r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Juan de Soto, clergue de Segòvia i familiar i continu comensal de Raffaele [Riario], cardenal diaca de Sant Jordi “ad velum aureum”, havia exposat al papa Alexandre VI que un cert Juan de Vascuñana, canonge d’Osma, de l’orde de Sant Agustí, havia obtingut la canongia amb prebenda que posseïa amb simonia, donant uns diners. // El suplicant sol·licita que s’ordeni a alguns prohoms que verifiquin la informació i, si és certa, privin Juan de Vascuñana del seu benefici i l’hi concedeixin a ell mateix. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 020v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre el suplicant Antoni “Egual” [Igual o Gual], clergue de la diòcesi de Mallorca, “decretorum doctoris”, present a la cúria romana, i Miquel Mollet, Jaume Gallut i Simó Prats (“Pratz”), preveres de la vila de Lluc (“Luche”), a la mateixa diòcesi, i Pere Segura, laic i notari de la mateixa diòcesi, i altres, sobre els fruits i els béns de l’església col·legiata de Santa Maria de Lluc (“Lucio”), de l’església parroquial de Santanyí (“Sancto Anyno”), de la mateixa diòcesi, i de la sagristia de l’església parroquial de Santa Eulàlia de Mallorca. Cinc mesos enrere, Antoni havia obtingut un rescripte del papa Alexandre VI a favor seu, tanmateix els jutges del cas, Gaspar Albertí i Joan de “Soldonilla” [Soldevila], canonges de Mallorca, no van actuar en conseqüència, perquè quan Antoni va demanar el rescripte no sabia que Pere ja havia mort. // Per eliminar qualsevol dubte, Antoni demana que els jutges puguin procedir “summarie, breviter, simpliciter et de plano” com si en el rescripte s’indiqués amb noms i cognoms tots els hereus i successors del difunt Pere. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie. Et summarie etc. ut prefertur. Et in forma brevis cum introclusione presentis sine alia licterarum apostolicarum expedictione”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 971, 020r-020v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan de “Paguan” [Pagán], frare del convent de Santa Caterina o Catalina de Badaya, a la diòcesi de Calahorra, havia exposat al papa Alexandre VI que, en altres temps, el convent havia estat ocupat per frares de l’orde de Sant Jeroni, sota la regla de Sant Agustí, i que després, per autoritat apostòlica, va passar als frares de l’orde de Sant Agustí, sota l’autoritat del vicari provincial. Juan era un frare profés de l’orde de Sant Jeroni que havia viscut de manera lloable en aquell convent, per la qual cosa se li va permetre quedar-s’hi, però el seu comportament va pertorbar la tranquil·litat del convent, per la qual cosa va incórrer en diverses censures eclesiàstiques. // Juan suplica al papa que se li concedeixi la gràcia especial de ser absolt de l’excomunió i de qualsevol censura eclesiàstica en què hagi incorregut, i que se li permeti continuar al convent i a l’orde de Sant Agustí. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 974, 016r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando de Trujillo, clergue de la diòcesi de Plasència, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici simple de “Garganlaolla” [Garganta la Olla], a la mateixa diòcesi, que Diego de Ávila, el seu últim possessor, havia deixat vacant per contraure matrimoni. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.

reg. Suppl. 974, 012v-013r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/17
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: “Iniquitatis filius” Rodrigo “Velasci” [Velasco o Velázquez], “qui se gerit pro canonico ecclesie Aurien.”, havia pactat amb Alfonso Valeto, possessor de la canongia amb prebenda de l’església d’Ourense, perquè en cas de renúncia al seu benefici, se li pagaria per tenir-lo. // Gonzalo de “Sarra”, prevere de la diòcesi de Lugo, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’ordenar a un prohom que investigui els fets i, si són certs, que es privi Rodrigo del benefici i se li concedeixi a ell mateix. “Concessum ut petitur in forma juris in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 974, 008v-009v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Per part de Ferran i Isabel, reis d’Espanya (“Ispanorum”), s’havia exposat al papa Innocenci VIII que a la ciutat de Compostel·la no hi havia cap hospital útil per als pobres i per als pelegrins que venien a visitar l’església de Sant Jaume i que, per tant, l’havien construït al costat del monestir de Sant Martí de la mateixa ciutat, de l’orde de Sant Benet, i l’havien concedit als seus monjos, mentre que els fruits es destinaven a Diego de Muros, bisbe de Ciudad Rodrigo. Més tard, Diego havia cedit la comenda del monestir en mans del papa, que la va unir amb els monestirs de Sant Pere i Sant Pelai extramurs de la ciutat de Santiago de Compostel·la. Com que el papa i Diego van morir sense que se’n redactés cap acte, Alfonso [de Fonseca], el nou arquebisbe de Compostel·la, suplica que es confirmi la unió i que l’hospital sigui concedit a Pere d’Aragó, actual administrador de l’hospital. “Fiat ut petitur. R[odericus]”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 974, 004v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Diego de Sepúlveda, de la diòcesi de Segòvia, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de poder obtenir un altre benefici a més de l’arxiprestat de Poncorvo, a la diòcesi de Burgos, que l’autoritat apostòlica li havia promès. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 972, 277r-277v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La capellania perpètua de l’altar major de Santa Maria Verge de l’església de la mateixa Santa Maria del castell (“opidi”) de Marsilla, a la diòcesi de Lleó, estava vacant per la mort de García Fernández, el seu últim possessor, des de feia tant de temps que la seva col·lació havia tornat a la seu apostòlica. // Diego Flórez, rector de l’església parroquial de Santa Maria de Nava de los Oteros, a la mateixa diòcesi, familiar i continu comensal de Francisco de Valencia, cubiculari i escriptor de lletres apostòliques, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 274v-275r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/28
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La suplicant Tomasa Burguès (“Borgesie”), de la ciutat de Mallorca, muller d’Antoni de Canelles (“Chanelles”), ciutadà de Barcelona, exposà al papa Alexandre VI que estava en causa contra Joan de Verí (“Verino”), laic de Mallorca, sobre uns censos que aquest li havia de pagar i sobre els quals ella havia obtingut tres sentències de diferents jutges seculars de la mateixa ciutat que li havien donat la raó, però Joan s’havia adreçat a l’oficial de Mallorca perquè anul·lessin les mateixes penes, ja que el contracte estaria estipulat “in fraudem usurarum”. La causa fou portada a Barcelona davant de Joan de Soldevila i Antoni Bosquet, canonge de l’església de Mallorca, que es pronunciaren a favor de Joan i el seu germà Antoni, però després Tomasa va apel·lar davant de la seu apostòlica. // Tomasa suplica que es constitueixi una comissió per jutjar la causa. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 972, 272r-272v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Constantino “Guillermi”, preceptor de l’hospital del Sant Esperit in Saxia de Urbe, de l’orde de Sant Agustí, “ipsius ordinis generalis magister”, havia concedit la preceptoria del Sant Esperit extramurs de Segòvia, dependent del mateix hospital, al suplicant Lorenzo Vaca, familiar i continu comensal d’Ascanio [Sforza], cardenal del títol de Sant Vit “in Macello”, el qual l’havia rebut, havia pagat una pensió sobre els seus fruits a Diego del Fierro, clergue de Segòvia, i l’havia unida a la seva preceptoria de Santa Maria “de Nivibus” [de las Nieves] del Sant Esperit de Sevilla, dependent també del mateix hospital. // Lorenzo suplica que s’admeti la unió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix benefici vegeu també reg. Vat. 776, ff. 159v-160v.

Reg. Suppl. 972, 259r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Francisco, abat del monestir de Sant Joan de “Lapyina” [La Peña], de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Jaca o Osca, havia exposat al papa Alexandre VI que el seu predecessor el papa Innocenci VIII, per pagar els deutes que el monestir havia contret amb alguns creditors, li havia concedit la facultat d’arrendar-ne els fruits per un període de tres anys. // Com que encara restava un creditor, Francisco suplica que se li concedeixi la mateixa facultat durant tres anys més. «Fiat ut petitur ad biennium. R[odericus]».
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 972, 257v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre el mestre Rodrigo de Cabredo, escriptor de lletres apostòliques, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, i Francisco Fernández Mendo, sobre la possessió de la capellania perpètua anomenada “del voto” de l’església parroquial de Sant Pere d’Alba, a la diòcesi de Salamanca. Per arribar a una conclusió, Rodrigo havia cedit els seus drets sobre el benefici en mans del papa. // Luis de Guzmán, canonge de l’església de Burgos, germà d’Antonio de Cuña, també escriptor de lletres apostòliques, amb el consentiment de Rodrigo, suplica que s’admeti la cessió i que, per les despeses, se li concedeixi una pensió de 7.000 morabatins sobre els fruits de la capellania, que Francisco i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix benefici vegeu també reg. Suppl. 963, ff. 17r-17v i reg. Suppl. 971, ff. 315v-316r.

Reg.Suppl. 972, 254r-254v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Guillermus de Perreris, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Antoni Aguilar, prevere i rector de l’església de Santa Coloma de Queralt, a la diòcesi de Vic, possessor, i Felip Joan, clergue de València, “agentem”, sobre la possessió del mateix benefici. Per arribar a una conclusió, Felip havia cedit tots els seus drets sobre l’església. // Antoni suplica que s’admeti la cessió, s’extingeixi la causa i se li concedeixi la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 964, f. 113v.

Reg. Suppl. 972, 254r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan Diego Abad? havia renunciat en mans del papa Alexandre VI l’íntegra porció de l’església parroquial de Sant Martí del lloc de “Sare de Diano”? que posseïa a la diòcesi de Calahorra. // Pedro de “Carate” [Zárate?], clergue de la mateixa diòcesi, suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 972, 253v-254r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/28
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro Juan, clergue de la diòcesi de Palència, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió de l’església parroquial de Sant Fèlix, a la diòcesi de Lleó, vacant per la renúncia de Sancho Jaime, el seu últim possessor. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 249v-250r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando González de Toledo, clergue de la mateixa ciutat, batxiller en decrets, que havia estudiat i obtingut el grau de batxillerat “in jure canonico” a la Universitat de Salamanca, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’escollir dos o tres doctors que l’examinin i, si el troben idoni, li concedeixin el grau del doctorat amb totes les seves prerrogatives. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 247r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El priorat de Santa Maria de Ridaura, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Girona, que el difunt Francesc de Costa havia posseït, fou concedit a Bernat Ponts, monjo del monestir de Santa Maria, del mateix orde, a la diòcesi d’Elna. Més tard s’havia obert una causa entre ell i Gabriel Miquel sobre la possessió del benefici, sobre la qual es va constituir una comissió. // Bernat suplica que se li concedeixi una gràcia especial per prorrogar la possessió del seu benefici durant sis mesos més per resoldre la causa. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: Sobre el mateix priorat vegeu també reg. Suppl. 962, ff. 286v-287r i reg. Suppl. 967, f. 290r.

Reg. Suppl. 972, 246v-247r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Montblanc, a la diòcesi de Tarragona, vacant per la mort de Bernat “Carvesal”? [Carvajal?], el seu últim possessor, havia estat concedida a Guillem Martí (“Martini”), clergue de la mateixa diòcesi, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Innocenci VIII. // Guillem suplica que se li concedeixi fins a un any de pròrroga per prendre’n possessió. “Concessum ut petitur ad sex menses in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 972, 246r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La capellania de l’església parroquial de Santa Maria de La Mesa (“Lamosa”), del lloc d’Utrera, a la diòcesi de Sevilla, per la mort de Diego Martínez de Montes de Oca, el seu últim possessor, havia estat vacant durant tant de temps que la seva provisió havia tornat a la seu apostòlica. // Alfonso Pérez de Molina, clergue de Sevilla, familiar i continu comensal de Joan [de Borja], cardenal de Santa Susanna, suplica que se li concedeixi la provisió del benefici, malgrat que Antonio de Miranda, “qui se gerit pro clerico”, l’havia ocupat indegudament. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 244r-244v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Francisco Alonso (“Alfonsi”) de Ledesma, batxiller en decrets, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que s’esculli un bisbe resident a la cúria romana que li confereixi el caràcter clerical. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 972, 242r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Cristoforo de “Castrovo” [Castronovo], canonge de Palerm, suplica que s’esculli un bisbe resident a la cúria romana que el promogui al grau del presbiterat, necessari per administrar el benefici que posseeix. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 240r-240v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El fill d’iniquitat (“iniquitatis filius”) Juan Gómez (“Gometii”), prevere beneficiat del benefici simple de l’església parroquial de Sant Joan de “Aroyo” [Arroyo], a la diòcesi de Palència, s’havia fet indigne del seu benefici. // Alfonso de San Esteban, clergue de la mateixa diòcesi, suplica que es creï una comissió de prohoms que verifiquin si la informació sobre Juan és certa i, si ho és, que se’l privi del benefici i se li concedeixi a ell mateix. “Concessum ut petitur in forma juris in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 972, 240r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Miquel Bertran, clergue de la diòcesi de Lleida, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, que havia obtingut un benefici sota la invocació dels sants Marc i Francesc a l’església de Lleida en virtut d’unes lletres expectatives del papa Innocenci VIII, suplica que se li concedeixi una pròrroga d’un any per prendre’n possessió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies