Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 976, 240v

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Marcos Barzena, presbitero della diocesi di Toledo, al quale il papa Innocenzo VIII aveva concesso una porzione della chiesa di San Giorgio di Lisbona vacante per la morte di Vasco Rodríguez, il suo ultimo possessore, familiare e continuo commensale di Jorge [Costa], cardinale vescovo albanense detto di Portogallo, l’aveva rinunciata poi nelle mani del papa Alessandro VI, “litteris apostolicis super ea non confectis”. // Andrés de los Santos, presbitero della diocesi di Toledo, familiare e continuo commensale del papa, supplica che la cessione sia ammessa, che gli sia concessa la speciale grazia della provvisione del beneficio e che, per le spese, sia concessa una pensione annua a Marcos sopra i frutti delle chiese parrocchiali “invicem unitarum” di Nayla e di Medenilla, nella diocesi di Plasencia, che Andrés, come possessore, e i suoi successori gli pagheranno. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 976, 193r-194r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Le chiese parrocchiali di Valderodilla e di “Bexixar” [Begíjar], volgarmente detto priorato, nelle diocesi di Osma e Jaén, che erano vacanti, furono concesse a Pedro González de Salinas, chierico della diocesi di Burgos, cubiculario e familiare e continuo commensale del papa Alessandro VI, dall’autorità apostolica. In seguito sorse una causa davanti all’auditore del sacro palazzo apostolico Girolamo Porcari tra lui e Pedro de Jaén sul possesso del priorato di Bexixar [Begíjar] e tra lui e Gómez Gutiérrez sulla chiesa di Valderodilla. I tre giunsero ad una concordia per cui Pedro cedette tutti i suoi diritti sui benefici. // Pedro González de Salinas, Gómez Gutiérrez e Pedro de Jaén, chierici delle dette diocesi, supplicano che la cessione sia ammessa e che la provvisione della chiesa di Valderodilla sia concessa a Gómez Gutiérrez, a Pedro de Jaén quella della chiesa parrocchiale “seu” priorato de Bexixar e a Pedro González una pensione annua di 1000 “morapetinorum” sui frutti della chiesa di Valderodilla e di 3500 su quella di Bexixar, che i rispettivi nuovi possessori gli pagheranno. “Concessum ut petitur in presenti domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 976, 178r-179r

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La chiesa parrocchiale di Piedralueche (“Piralueche”), nella diocesi di Cuenca, vacante per la morte di Enrique de Castelno [Castejón?], il suo ultimo possessore, fu concessa a Ignacio de Collantes, chierico della diocesi di Siguenza, “decretorum doctor” e familiare e continuo commensale del papa Alessandro VI, in virtù di alcune lettere aspettative del papa Innocenzo VIII, nonostante un certo Juan Manzano alias de Hervias la occupasse indebitamente. Più tardi Gonzalo de Salmerón, Juan de Cañizares e Gil de Molina, “pro clerico se gerens”, affermando che il beneficio gli spettasse, aprirono una causa davanti a Matteo de Ubaldis sopra la sua possessione. In seguito, poichè Juan Manzano nel frattempo morì e Juan de Cuevas, “etiam pro clerico se gerens” nella detta chiesa, la occupò, il supplicante si appellò contro lo stesso Cuevas e Gonzalo de Salmerón. Inoltre, Fernando Laguna, che aveva interesse nella chiesa, richiese una commissione al papa. Per arrivare ad una soluzione, Juan de Cuevas cedette nelle mani del papa i suoi diritti sulla chiesa. // Ignacio e Juan de Cuevas supplicano che lo stesso Ignacio sia surrogato nei diritti di Juan e che gli sia concessa la provvisione della chiesa e che a Juan de Cuevas, per le spese, sia concessa una pensione annua sui frutti del beneficio che Ignacio e i suoi successori gli pagheranno. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sullo stesso affare vedi anche reg. Suppl. 972, f. 199r.

Reg. Suppl. 976, 171v-172r

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Il canonicato con prebenda della chiesa di Santa Maria della città di Alcaniz (“Alcanitii”), nella diocesi di Saragozza, vacante per la morte di Pedro Caburgada, il suo ultimo possessore, fu concessa a Luis de la Porta, chierico di Saragozza, in virtù di alcune lettere del papa Innocenzo VIII concesse a Ferdinando re di Castiglia e León. In seguito nacque una lite, davanti a Guillermo de Pereriis, auditore del sacro palazzo apostolico, tra questi e Luis de Santopan, chierico della stessa diocesi, sopra il possesso del detto canonicato con prebenda, che pendeva indecisa in prima istanza. Per giungere ad una conclusione, entrambi cedettero nelle mani del papa Alessandro VI i diritti che possedevano sul beneficio. // Luis de la Porta e Pedro Manyos, perpetuo cappellano dell’altare di San Michele sito nella detta chiesa, supplicano che la rinuncia sia ammessa, che Pedro de Manyos sia surrogato nei diritti dei due e che gli sia concessa la speciale provvisione del beneficio, e che a Luis de la Porta, per le spese, sia concessa una pensione annua di 14 libbre di moneta di Jaca sopra i frutti della chiesa parrocchiale del luogo di Tosas, nella stessa diocesi, della detta cappellania e il detto canonicato con prebenda, che Michele e Pedro Manyos e i loro successori gli pagheranno. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 976, 028r-028v

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant Domenico Giacobazzi (“Jacobatio”), auditor del sacre palau apostòlic, entre els suplicants Bartolomé de Gormaz, clergue de la diòcesi d’Osma, “actorem”, i Martín Franco, clergue de la diòcesi de Conca, “reum”, sobre la possessió de l’església parroquial d’“Aylaynilla” [Aliaguilla], a la mateixa diòcesi de Conca. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Bartolomé havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici i, per tal de causar-li menys despesa per la renúncia, Martín, al seu torn, havia renunciat a un benefici simple que posseïa a l’església parroquial de la localitat de “Garcinacharto” [i.e. “Garcinaharro”, Garcinarro], a la mateixa diòcesi de Conca. // Bartolomé, familiar i continu comensal del papa, i Martín supliquen que el mateix Martí sigui substituït pels drets del primer sobre l’església d’Aliaguilla i que, en conseqüència, se li concedeixi la provisió de la mateixa, i que es concedeixi a Bartolomé la provisió del benefici de Garcinarro. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 975, 166r-166v

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa al sacre palau apostòlic davant Pietro de Accoltis, auditor de l’esmentat palau, entre el suplicant Antonio Flores, clergue de Sevilla, protonotari de la seu apostòlica i referendari, “reum”, i Antonio García, “assertum clericum actorem”, sobre la possessió dels beneficis simples servitoris de Sant Vicenç de la ciutat de Sevilla i de Santa Constança de la ciutat de Constantina, a la diòcesi de Sevilla. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Antonio García havia cedit en mans del papa Alexandre VI els seus drets sobre els beneficis. // Antonio Flores suplica que s’admeti la cessió, s’extingeixi la causa i que se li concedeixi la provisió dels beneficis i a Antonio García, una pensió anual de 6000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos dels beneficis perpetus servitoris de l’església parroquial de Santa María de Puerto, a la diòcesi de Sevilla, que Antonio Flores, com a possessor, i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 973, 147r-147v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/28
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana, davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic, entre Pedro Calabaza, clergue de la diòcesi de Palència, “actorem”, i Pedro Martínez Tendero, “reum et possessorem”, sobre la possessió de la canongia amb prebenda “secolaris et collegiate” de l’església de Santa Maria de Briviesca, a la diòcesi de Burgos. La causa restava indecisa en primera instància i, per concloure-la, Pedro Calabaza havia renunciat en mans del papa Alexandre VI els seus drets sobre el benefici. // Pedro Martínez i Pedro de Miranda, clergue de la mateixa diòcesi de Burgos, familiar i continu comensal d’Antonio Acuña (“Cugna”), escriptor de lletres apostòliques, supliquen que s’admeti la cessió, que es concedeixi a Pedro Martínez una “nova provisio” del benefici, i a Pedro de Miranda, una pensió anual sobre els fruits dels dits beneficis, que Pedro Martínez i els seus successors li pagaran com a possessors. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix benefici vegeu la súplica, amb data 1492/09/05, conservada al reg. Suppl. 961, f. 262v.

Reg. Suppl. 973, 141r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/05
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana, davant de Pietro [...], auditor del sacre palau apostòlic, entre Bernardo [...], [...] de la diòcesi de S[...], i Antonio de Llerena, clergue de la diòcesi de [Badajoz], sobre la possessió de la canongia de l’església de Galtellì i de la prebenda de Sant Miquel a la vila d’Orosei (“Goresey”), a la mateixa diòcesi. La causa restava indecisa en primera instancia i, per concloure-la, Antonio havia renunciat en mans del papa Alexandre VI els seus drets sobre els beneficis. // Antonio i Bernardo supliquen el papa Alexandre VI que s’admeti la cessió, que es concedeixi a Bernardo la provisió de la canongia amb prebenda, i a Antonio, una pensió anual sobre els fruits dels dits beneficis, que Bernardo i els seus successors li pagaran com a possessors. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Observacions: No és possible llegir algunes parts de la súplica, perquè el marge superior del foli està mutilat i en mal estat.

Reg. Suppl. 973, 082r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana, davant de Felino de Sandeis, auditor del sacre palau apostòlic, entre Martín Franco, clergue de la diòcesi de Conca, familiar i continu comensal d’O[liviero Carafa], cardenal bisbe sabinense anomenat napolità, “actorem”, i Pedro Rodríguez, clergue de la mateixa diòcesi, familiar i continu comensal de Giovanni Battista [Zeno], cardenal bisbe tusculà i de Santa Maria in Portico, “reum et possessorem”, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc de La Paraleja (“Paraleya”), a la mateixa diòcesi. La causa restava indecisa en primera instància i, per concloure-la, s’havia arribat a una concòrdia entre les dues parts: Martín hauria deixat la possessió de l’esmentat benefici a Pedro, mentre que Pedro hauria cedit a favor de Martín un “prestimonium, prestimonialem portionem aut simplex beneficium”; per la qual cosa Pedro va renunciar al benefici simple a l’església parroquial del lloc de Garcinarro (“Garcinahrno”), a la mateixa diòcesi. // Martín suplica que s’admeti la cessió, que se li concedeixi la provisió de l’esmentat benefici simple i una pensió anual sobre els fruits de l’església parroquial de Mazarulleque, que Pedro i els seus successors li pagaran com a possessors. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Sobre el benefici de l’església parroquial del lloc de La Paraleja vegeu també la súplica, amb data 1493/05/01, conservada al mateix reg. Suppl. 973, f. 178v. Sobre el benefici simple de Garcinarro, vegeu també una súplica anterior, amb data 1492/11/22 (conservada al reg. Suppl. 964, ff. 288v-289r), i una butlla posterior, amb data 1493/06/14 (conservada al reg. Vat. 777, ff. 273r-275r).

Reg. Suppl. 973, 022r-022v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre Ignacio de Collantes, clergue de la diòcesi de Sigüenza, doctor en decrets, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, i Alfonso Pérez, prevere, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc de Zaratán, prop de la ciutat de Valladolid, a la diòcesi de Palència, que havia estat concedida per l’autoritat apostòlica a Ignacio, després de la renúncia de Pelayo de Rufones, el seu últim possessor. Més tard, Ignacio havia cedit el benefici en mans del papa. // Els dos suplicants sol·liciten que s’admeti la cessió, que es concedeixi la provisió de l’esmentada església parroquial a Alfonso, i a Ignacio, per les despeses, una pensió anual de 5.000 morabatins sobre els fruits de la mateixa església parroquial, que Alfonso li pagarà com a possessor. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu la butlla, amb data 1493/05/12, conservada al reg. Vat. 779, ff. 20v-21r, que només es diferencia del contingut d’aquesta súplica perquè el nom de Pérez no és Alfonso, sinó Juan.

Reg. Suppl. 974, 273r-273v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando López Malo, clergue de la diòcesi de Sogorb, havia cedit en mans del papa Alexandre VI l’església parroquial del lloc de Lagueruela, a la diòcesi de Saragossa. El papa havia admès la cessió i havia concedit el benefici a Jaime García de Ateca (“Atheca”). // Fernando, per les despeses, suplica que se li concedeixi una pensió sobre els fruits d’un benefici [a l’església de València?]. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: La part superior del f. 273v està mutilada. Per tant, no és possible entendre bé a quina localitat pertany el benefici sobre el qual es concedeix la pensió.

Reg. Suppl. 974, 201v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Joan [Llopis], bisbe de Perusa, havia estat subrogat en els drets que l’anterior bisbe de Perusa, Girolamo [Balbano], posseïa sobre una canongia amb prebenda i ardiaconat de (?), però després els va cedir en mans del papa Alexandre VI. // El mateix Joan i “Geraldus Leugerii” [Guerau Lleuger?] supliquen que s’admeti la renúncia, que es concedeixi la provisió dels beneficis a Geraldus i a Joan, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits dels mateixos que Geraldus, com a possessor, i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Observacions: La part superior del f. 201v està mutilada. Per tant, no és possible identificar els beneficis en qüestió.

Reg. Suppl. 974, 166v-167r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/21
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Guillermus de Perreriis, auditor del sacre palau apostòlic, entre Joan Llorenç (“Laurentii”), clergue de Tortosa, “actorem”, i Joan Oller, clergue de Barcelona, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, sobre la possessió del benefici simple perpetu sota la invocació de Sant Salvador a l’altar del Sant Sepulcre (“Sancti Sepulchri Dominici”) de l’església de Barcelona. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Joan Llorenç havia cedit els seus drets sobre el benefici en mans del mateix papa. // Tots dos supliquen que s’admeti la cessió, que es concedeixi a Joan Oller la provisió del benefici i a Joan Llorenç, per les despeses, una pensió anual que Oller i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 974, 127v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Sancho de Velasco, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, clergue de la diòcesi de Burgos, havia renunciat en les seves mans, “letteris apostolicis super ea non confectis”, la capellania perpètua o capella de Santa Victòria de l’església de Burgos, que havia obtingut de l’autoritat ordinària per la renúncia de Fernando de Frías en mans del papa Innocenci VIII. // Marcelo Rodríguez, clergue de la diòcesi de Zamora, suplica que s’admeti la cessió, que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió de la capellania, i que a Fernando de Fuentes Malo, clergue de la diòcesi de Calahorra, “magistro hostiario”, familiar i continu comensal del papa, se li concedeixi una pensió de 2.000 morabatins sobre els fruits de l’esmentada capellania, que el mateix Marcelo i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 114r-114v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Domenico Jacobatiis, auditor del sacre palau apostòlic, entre els suplicants Alfonso de la Torre, clergue de la diòcesi de Palència, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, “actorem”, i Juan de Torquemada, escriptor apostòlic, “reum et possessorem”, sobre la possessió de l’església parroquial de Sant Esteve de “Calcada” [Calzada], a la diòcesi de Lleó. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Juan havia cedit en mans del papa els drets que posseïa sobre el benefici. // Els dos suplicants sol•liciten que s’admeti la cessió, es concedeixi a Alfonso la provisió del benefici i a Juan, per les despeses, una pensió anual de 2.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’església, que el mateix Alfonso li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Una còpia de la súplica, amb la mateixa data, es troba al reg. Suppl. 972, f. 114v.

Reg. Suppl. 972, 102v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/17
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Sant Joan de Lousame, a la diòcesi de Santiago de Compostel•la, vacant per la mort d’Alfonso Fernández de Torres, el seu últim possessor, havia estat concedida al suplicant Juan del Pozo, clergue de la diòcesi d’Astorga, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, en virtut d’unes lletres expectatives del mateix papa. Més tard, Juan havia cedit el benefici. // El mateix Juan i Gonzalo de Montes, clergue de la diòcesi de Santiago de Compostel•la, supliquen que s’admeti la cessió i que es concedeixi a Gonzalo la provisió del benefici i a Juan, per les despeses, una pensió anual de 3.400 morabatins: 2.400 sobre els fruits de la mateixa església parroquial i 1.000 sobre els de la de Santa Maria de “Tasada” [Tejada?], a la diòcesi de Salamanca. “Fiat. R[odericus]”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: Sobre el mateix benefici vegeu també reg. Suppl. 971, f. 171r.

Reg. Suppl. 972, 058r-058v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Girolamo Porcari, auditor del sacre palau apostòlic, entre els suplicants Joan Despuig (“de Podio”), clergue de Girona, “actorem”, i Pere Planes, clergue de la diòcesi d’Urgell, “reum et possessorem”, sobre la possessió de la capellania perpètua de l’altar de Sant Pere situat al claustre de l’església de Barcelona. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Pere havia cedit els seus drets sobre el benefici. // Tots dos supliquen que s’admeti la cessió, que es concedeixi la capellania a Joan, i a Pere, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici simple servitori perpetu de l’altar “Sancte Caterine? tercii nuncupato”, situat al claustre de la seu de Barcelona, i del priorat de Santa Maria del Collell, a la diòcesi de Girona, que Joan li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 972, 030r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre els suplicants Lorenzo Vaca (“Vacca”), “preceptorem domus Sancti Spiritus”, extramurs de Segòvia, de l’orde de Sant Agustí, i Diego del Fierro (“Fiero”), clergue de Segòvia i familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, sobre la possessió d’aquesta preceptoria que, vacant, havia estat concedida per l’ordinari a Lorenzo. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Diego havia cedit en mans del papa els drets que posseïa sobre la preceptoria. // Els dos suplicants sol·liciten que es concedeixi a Lorenzo la provisió del benefici i a Diego, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la preceptoria que el mateix Lorenzo li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Observacions: La butlla sobre la pensió a favor de Diego, amb la mateixa data, es troba al reg. Vat. 776, ff. 159v-160v, mentre que la referent a la provisió i executòria de la preceptoria a favor de Lorenzo, amb data 1493/04/20, és al reg. Vat. 777, ff. 233r-234r.

Reg. Suppl. 972, 003v-004r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Cebrià (“Ciprianus”) Mestre havia cedit en mans del papa Alexandre VI el benefici perpetu que posseïa a l’església parroquial de Santa Caterina de la vila d’Alzira (“Algezira”), a la diòcesi de València, fundat pel difunt Bernat de Corbins. // Cebrià i el suplicant Andreu Albelda, prevere de l’església de València, supliquen que s’admeti la renúncia, que es concedeixi la provisió del benefici a Andreu i, a Cebrià, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici perpetu simple de l’altar o sota la invocació de Sant Mateu a l’església de Santa Maria de la mateixa vila, que Joan Guerau, com a possessor, i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape. A. car. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 971, 315v-316r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Rodrigo de Cabredo, escriptor de lletres apostòliques i familiar continu del papa Alexandre VI, i Francisco Fernández Mendo, sobre la capellania anomenada “del voto” de l’església parroquial de Sant Pere d’Alba, a la diòcesi de Salamanca, “que de jure patronatus clericorum et laicorum existit”. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Rodrigo havia cedit els seus drets sobre el benefici. // Francisco suplica que s’admeti la cessió i es concedeixi a Rodrigo, per les despeses, una pensió anual de 7.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la capellania que ell, com a possessor, li haurà de pagar. “Concessum ut petitur in presentia domini nostre pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Dues súpliques anteriors sobre el mateix benefici, però amb diferents decisions, es troben al reg. Suppl. 961, f. 253v (amb data 1492/09/11) i al reg. Suppl. 963, ff. 17r-17v (amb data 1492/10/18).

Reg. Suppl. 971, 171r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Sant Joan de Lousame, a la diòcesi de Santiago de Compostel·la, vacant per la mort d’Alfonso Fernández de Torres, el seu últim possessor, havia estat concedida al suplicant Juan del Pozo, clergue de la diòcesi d’Astorga, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI i d’Antoniotto [Pallavicini Gentili], cardenal prevere de Santa Anastàsia, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Innocenci VIII. Més tard, Juan havia cedit el benefici en mans del papa Alexandre VI. // El mateix Juan i Pedro Pascual (“Pascasii”), clergue de la diòcesi de Lleó, sol·liciten que s’admeti la cessió i que a Juan, per les despeses, se li concedeixi una pensió anual de 3.000 morabatins sobre els fruits de la mateixa església parroquial. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 090r-090v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La cambreria (“cameraria”) de l’església de Tortosa, de l’orde de Sant Agustí, vacant per la mort a la cúria romana d’Alfonso Muñiz (“Munis”), el seu últim possessor, havia estat concedida a Jaime García de Ateca (“Garsia de Atela”), clergue de Tarassona. Més tard, Jaime havia cedit el benefici en mans del papa Alexandre VI. // El mateix Jaime i Ramón Fernández de Heredia, clergue de la diòcesi de Saragossa i nebot de Gonzalo [Fernández de Heredia], arquebisbe de Tarragona, sol·liciten que s’admeti la cessió i que a Jaime, per les despeses, se li concedeixi una pensió anual de 24 ducats d’or de cambra sobre els fruits de la mateixa cambreria. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: El text de les catorze primeres línies del f. 90v està esborrat: al marge esquerre hi ha l’anotació “per errorem”.

Reg. Suppl. 970, 135r-135v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Lorenzo [Cybo Mari?], cardenal de Santa Cecília, i Guillermo Falcó, clergue de la diòcesi de Saragossa, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc de Palomares, a la diòcesi de Conca, vacant per la mort de Fernando Sánchez de Portilla, el seu últim possessor. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, tots dos havien cedit en mans del papa els drets que posseïen sobre el benefici. // Els citats Lorenzo i Guillermo, amb Gómez de Mata, canonge de l’església de Conca, supliquen que es concedeixi a Gómez la provisió de l’esmentada església i a Battista [Pinelli], arquebisbe de Cosenza, amb el consentiment del cardenal, una pensió anual sobre els fruits de la canongia amb prebenda, que el mateix Gómez, com a possessor, li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: La butlla de la provisió del benefici a favor de Gómez de Mata, amb la mateixa data, es troba al reg. Lat. 936, ff. 74r-75v.

Reg. Suppl. 970, 133v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/09
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de l’auditor del sacre palau apostòlic entre Joan (?) i Lluís Marrades sobre la possessió de l’església de Robines (“Rubines”), a la diòcesi de Mallorca. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Lluís havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Joan suplica que s’admeti la cessió, que se li concedeixi la provisió de l’esmentada església parroquial i a Lluís, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits de la mateixa església, que ell i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Observacions: No és possible llegir el cognom del suplicant, perquè el marge superior del foli està mutilat.

Reg. Suppl. 970, 130v-131r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: F[rancesc] i Bernat Xatmar o Xammar havien renunciat i cedit en mans del papa Alexandre VI, respectivament, el monestir de Sant Pere [de Besalú], de l’orde de Sant Benet, i la seva cambreria, a la diòcesi de Girona. // Tots dos supliquen que s’admeti la renúncia i la cessió, que Bernat sigui reconegut com a abat del monestir i que es concedeixi a F[rancesc] la cambreria i, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits del monestir, que Bernat i els abats successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Observacions: No és possible llegir els cognoms dels suplicants, perquè el marge superior del foli està mutilat. El mateix cal dir sobre l’assignació de la cambreria.

Reg. Suppl. 970, 027v-028r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/05
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert comissari entre els suplicants Luis Méndez i Juan García, monjos del monestir de Santo Domingo de Silos, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Burgos, sobre la possessió del priorat de Sant Martí, “extra et prope muros” del lloc de Madrid, a la diòcesi de Toledo. El comissari havia dictat sentència a favor de Juan i contra Luis. Per arribar a una conclusió, Juan havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Els dos suplicants sol·liciten que s’admeti la cessió, es concedeixi el priorat a Luis i a Juan, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits del benefici i de l’església parroquial del lloc de Veyagas [Brihuega?], a la diòcesi de Sigüenza, que Pedro de Brihuega?, clergue de la mateixa diòcesi, posseïa i que el mateix Luis li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Una còpia posterior de la mateixa súplica, amb data 1493/03/28, es troba al reg. Suppl. 971, ff. 36v-37r. La butlla corresponent, amb data 1493/06/01, es troba al reg. Vat. 777, ff. 134r-136v.

Reg. Suppl. 969, 253r-253v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/28
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El benefici servitori simple de l’església parroquial de Santa Maria del Castillo de la ciutat de Torremormojón, a la diòcesi de Palència, vacant per la mort d’Esteban Martínez del Pozo, el seu últim possessor, havia estat concedit a Juan Ruizo o Rizco?, clergue de la mateixa diòcesi, malgrat unes lletres de provisió a favor dels suplicants Bartolomé Martínez i Juan García de la Torre, clergues de la mateixa diòcesi. Més tard s’havia obert una causa davant de Felino de Sandeis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el primer i els dos suplicants sobre la possessió del benefici. La causa restava indecisa en primer instància. Per concloure-la, s’havia arribat una concòrdia: els dos suplicants cedirien els seus drets sobre el benefici a canvi de dues pensions anuals sobre els fruits del mateix. // Juan Ruizo o Rizco? i els dos suplicants sol·liciten que s’admetin les renúncies, que es concedeixi a Juan Ruizo o Rizco? la provisió del benefici i a Bartolomé i a Juan García, per les despeses, dues pensions anuals sobre els fruits del benefici, que el mateix Juan Ruizo o Rizco? i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 964, f. 044v (on el suplicant és anomenat “Roldán”) i 070r; reg. Suppl. 967, f. 284r; reg. Suppl. 965, f. 086v; reg. Suppl. 968, ff. 001v-002r.

Reg. Suppl. 969, 230v-231r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/24
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant de Girolamo Porcari, auditor del sacre palau apostòlic, entre els suplicants García González i Juan de Santoro, clergues de les diòcesis de Tarassona i de Calahorra, sobre la possessió de la sagristia de l’església de Tarassona que, vacant, havia estat concedida al mateix García per l’autoritat apostòlica. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Juan havia cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïa sobre el benefici. // Els dos suplicants sol·liciten que s’admeti la cessió i que es concedeixi la provisió del benefici a García i a Juan, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la sagristia, que ell i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentiam domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: La mateixa súplica, amb redacció (Leonello Chiericato, bisbe de Concordia) i data (1493/02/20) diferents, es troba al reg. Suppl. 971, ff. 179v-180r. Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 961, ff. 65v-66r i 108r-108v.

Reg. Suppl. 969, 140v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Alfonso de Alcocer, clergue de la diòcesi de Conca, que havia obtingut la provisió de l’església parroquial de Santa Maria de Cervo, a la diòcesi de Mondoñedo, vacant per la mort de Diego Ramos?, el seu últim possessor, l’havia cedit en mans del papa Alexandre VI, “litteris apostolicis super ea non confectis”. // Fernando Pérez, clergue de la diòcesi de Mondoñedo, suplica que s’admeti la cessió, que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i a Alfonso, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits de l’esmentada església, que el mateix Fernando i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 969, 140r-140v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Guillermus de Pereriis, auditor del sacre palau apostòlic, entre els suplicants Pedro Pérez, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, “actorem”, i Martín de Morales, “reum et possessorem”, clergues de la diòcesi de Sigüenza, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc de Baños de Yuso, a la mateixa diòcesi. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Martín havia cedit en mans del mateix papa els seus drets sobre el benefici. // Pedro i Martín supliquen que s’admeti la cessió, que es concedeixi a Pedro la provisió del benefici, i a Juan García, monjo de l’orde de Sant Benet, de la diòcesi de Toledo, amb el consentiment de les parts, una pensió anual de 2.000 morabatins sobre els fruits de l’esmentada església, que Pedro i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Sobre el mateix benefici vegeu també reg. Suppl. 963, f. 283r.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies